Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Els arrossars del delta de l’Ebre com a ‘camps de control’: la fragilitat de l’espai segons Teresa Mulet

|

- Publicitat -

ACN Amposta.-L’acceptació del control sobre la gestió de l’aigua perquè els pagesos puguin conrear arròs al delta de l’Ebre. Un control, d’altra banda, que desemboca en situacions descontrolades que posen en evidència la fragilitat d’espais que havien estat idealitzats com a paradisíacs. Aquesta és una de les metàfores sobre les quals l’artista veneçolana, Teresa Mulet, basteix la seva obra ‘Camps de control’, que es podrà veure a Lo Pati-Centre d’Art de les Terres de l’Ebre fins el pròxim 18 de gener. Forçada per la situació socio-olítica que viu al seu país, Mulet retorna a la terra d’on va haver de marxar també forçosament el seu pare fa 80 anys. I ho fa analitzant conceptes com el control, la fragilitat de l’espai o les bases de la violència.

Produïda per lo Pati i comissariada per Aida Boix, directora del centre, i el crític d’art cubà Félix Suazo, Mulet va concebre aquesta obra de gran format des de la residència d’artistes del nucli deltaic Balada. A l’interior del centre d’art ha representat sis grans quadres, formats per làmines de plàstic de cinc per quatre metres superposades. Són els camps d’arròs del delta de l’Ebre i l’aigua. Els visitants poden interactuar pel seu interior, pels laterals o per sota i moure les aigües. És la translació artística d’un mecanisme de control que Mulet va poder conèixer de primer mà al mateix Delta i que la va colpir: la presència de cadenats a les boques de reg de les sèquies, per regular l’aigua de regadiu als arrossars.Això li va fer replantejar el mateix concepte inicial que estava treballant i, des de la constatació que el control dels camps d’arròs és la base per organitzar el monocultiu, com una espècie de “pensament únic”, aquest mecanisme ha canviat l’anatomia del mateix Delta i ha influït decisivament en la seva morfologia, com ho han fet també els embassaments, alterant la dinàmica natural de l’aigua i els sediments que l’havien configurat històricament, sota la greu amenaça dels efectes del canvi climàtic. Uns saquets plens de sediments deltaics als vèrtexs dels camps actuen de contrapesos i equilibren l’obra.”El control per produir arròs porta al descontrol ecològic, però això passar també en altres camps: el saber, la política… internament, són delimitacions que ens posem, que porten controls i descontrols”, subratlla Mulet. L’anàlisi de la definició dels camps que fa l’artista veneçolana la porta a explorar també el concepte de frontera, com a delimitació d’allò que en queda fora, de la perifèria. Ella creu, però, que són llocs de trobada, de permeabilitat, on es produeix intercanvi, diàleg. “Per això amb aquesta instal·lació intento provocar que tots movem, agitem les aigües que aparentment estan calmades”, subratlla.I és així com, sobre aquestes aigües tranquil·les o en moviment d’aquest concepte de Delta que Mulet representa dins de Lo Pati es projecten aleatòriament paraules, conceptes que incideixen i volen transcendir la significació de “camp”. “Una altre de les claus de l’exposició és que el llenguatge és un altre camp de control. El pensament binari d’estar a l’esquerra o la dreta, amic o enemic, ens divideix més que ajudar-nos a entendre els altres i a nosaltres mateixos”, apunta. És així com apareixen oxímorons, contraposicions que intenten posar en evidència aquesta reflexió.Violència, víctimes i controlAl costat d’aquests arrossars deltaics, l’artista –que també és dissenyadora gràfica- presenta algunes de les seves obres anteriors que ha centrat en les morts per violència al seu país natal des de l’any 1999. Ho fa a partir de les xifres de víctimes concretes i la seva representació visual: sigui a través del so de les les anotacions de la caixa registradora que utilitzava el seu pare; a través de columnes de fulls de prova d’impremta, cadascun dels quals representa un mort per violència a Veneçuela; o una seqüència numèrica per cada any que plasma totes les víctimes amb un número estampat sobre uns llençols plàstics suspesos.”El control està a tot arreu”, certifica. A través de l’exercici comptable que suposa plasmar totes les persones que han perdut la vida a Veneçuela els últims vint anys, Mulet planteja un exercici per entendre la “dimensió de la tragèdia” de “comptar el que és incomptable” i buscar les raons de tot plegat. Un fet que la porta, novament, al concepte de control. “En el cas de les morts violentes són per armes de foc: qui té el control de les armes? Qui les produeix? És un fet que ens fa reflexionar, prendre posició i responsabilitat”, assegura.Al delta de l’Ebre, l’artista assegura que es coneix i reconeix les persones, el seu llenguatge, la seva expressió. Ve de Barcelona i ha fet el viatge invers que el que va fer el seu pare l’any 1948, quan amb la seva família va marxar de la repressió i la dictadura franquista a la recerca d’una vida digna a Veneçuela. Al país sud-americà va topar amb el “límit” que suposa la precarietat i la necessitat de dedicar la major el par del temps a cobrir les necessitats més bàsiques, a altres dinàmiques que no són les productives. “Em pregunto com aquests llocs tan meravellosos poden ser tan fràgils i s’ocupin d’altres maneres. Per al meu avi, el Carib era el paradís. Per a mi és el delta de l’Ebre: em proporciona serenitat, tranquil·litat i poder seguir creant, tanca Mulet.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió