ACN Olost.-Tots els ajuntaments del Lluçanès han acordat oposar-se a l’ampliació de la planta de compostatge de Fumanya. Per primer cop en vint anys han unit les veus sobre la polèmica instal·lació. Demanen que se suspengui el pla especial aprovat inicialment per la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central. Veuen insuficients les mesures correctores i subratllen que els veïns porten vint anys patint molèsties i que temen donar cobertura legal a un “problema d’olors i contaminació atmosfèrica que mediambientalment pot ser incontrolable”. Alguns ajuntaments inclouran al text la petició de tancament mentre que l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars farà un procés participatiu el 2021 per “donar la veu” als veïns sobre aquest tema.
Per primer cop des de la posada en marxa de la polèmica planta de compostatge de Fumanya, situada a Sant Martí d’Albars, els alcaldes del Lluçanès es posicionen de forma unitària sobre el projecte d’ampliació, el qual s’ha aprovat inicialment per la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central. Aquest dilluns al vespre s’han reunit de forma telemàtica i han acordat un document d’al·legacions on es desgranen els motius del ‘no’ . Ho presentaran abans que finalitzi el període d’exposició pública obert fins al 30 de novembre.El seu impacte ambiental, les molèsties pels veïns que pateixen des de fa anys i unes mesures correctores insuficients centren el seu posicionament contra el pla especial urbanístic autònom de la planta. Exposen que des del 2002 veïns del nucli de Belaigua de Sant Martí d’Albars i del nucli de Santa Creu de Jutglar (Olost) van començar a tramitar les primeres queixes per les males olors i fins i tot es va crear una comissió de seguiment i que la problemàtica persisteix malgrat el pas dels anys. L’anunci d’ampliació genera una “enorme inquietud” al territori atès que qualifica el terreny com a “sistema d’equipament comunitari” per afectar un sòl de protecció especial i amb uns valors naturals i de connectivitat que “no s’han tingut en compte” en la seva previsió i autorització, subratllen a les al·legacions. D’altra banda, denuncien que l’ampliació comportarà doblar pràcticament la capacitat de la planta –passarà d’ocupar 19.537 m2 a 34.524 m2- sense que “es puguin garantir els subministraments bàsics” de llum i aigua. En aquest sentit, qüestionen que el pla garanteixi una “adequada gestió” de les aigües residuals (lixiviats) i creuen que l’estudi ambiental estratègic que incorpora el pla “no és suficient”. Un acord històric al territoriEl president del Consorci del Lluçanès i alcalde d’Oristià, Marc Sucarrats, veu “molt positiu” que s’hagi arribat a una “unió total” sobre aquest tema i que han decidit “plantar-se” després de revisar el pla amb els tècnics. Per la seva banda, l’alcaldessa de Lluçà, Eva Boixadé, remarca que s’ha arribat fins aquí pel “model depredador” de gestió de residus que s’ha implantat a la comarca, uns “desajustos” que ho “acaba pagant” la gent amb les molèsties contínues. “Fa vint anys que dura i ara s’ha agreujat”, afirma. El seu consistori és un dels que demanarà el tancament de la planta a les al·legacions. “Vint anys són prou per veure que està mal situada i la gent del Lluçanès ja en tenim prou”, afegeix i espera que l’oposició veïnal comporti canvis. Qui també demanarà el tancament és l’Ajuntament d’Olost i Santa Creu, un dels municipis més afectats per les molèsties. El seu alcalde, Josep Maria Freixenet, denuncia que la planta afecta la “salut física i mental” dels veïns. “La gent no pot obrir finestres per ventilar, ara que és tan necessari (per la covid-19) ni fer tertúlies exteriors ni relacionar-se socialment; és totalment contrari a una vida digna i als drets que tots tenim”, afirma. En aquest sentit, vol deixar clar que “no van en contra de ningú” sinó “a favor de la gent” del Lluçanès. Tenen clar que esgotaran totes les vies administratives i polítiques per aconseguir tancar-la i no descarten haver de recórrer a la justícia europea com a darrera opció. A les al·legacions citen el cas d’un veí de Múrcia que va aconseguir que li donessin la raó amb una sentència del Tribunal europeu de drets humans d’Estrasburg del 1994 on es reconeixia la vulneració de drets amb una planta de tractament de residus que generava sorolls, males olors i fums.Des del Consorci del Lluçanès han demanat una reunió amb Urbanisme per abordar la problemàtica. Sant Martí d’Albars preguntarà els veïns sobre el tancamentL’alcalde de Sant Martí d’Albars, Ramón Padrós, ha explicat a l’ACN que el 2021 convocaran un procés de participació ciutadana perquè els veïns diguin si estan a favor o en contra de tancar la planta. “Hem de donar veu al poble perquè es posicioni”, subratlla el batlle, que també admet que caldrà veure després si realment es pot fer efectiu el tancament. En relació a les al·legacions, diu que s’oposen a l’ampliació d’activitat. I apunta que, “una possible sortida” seria que s’incorporessin millores per corregir el seu impacte al territori i sense que creixés el nombre de tones processades. S’anul·la la manifestació per les restriccions de covid-19La protesta que hi havia prevista aquest diumenge contra la planta s’ha anul·lat per les restriccions de la covid-19 que impedeixen dur a terme manifestacions. La van convocar veïns de la comarca amb el suport d’entitats amb el lema ‘Tanquem Fumanya, el Lluçanès no és un abocador’. Els organitzadors estan estudiant fórmules alternatives.
