ACN Barcelona – Els acusats d’apallissar un manifestant independentista l’octubre del 2019 després de concentrar-se a la plaça d’Artós de Barcelona han negat formar part de grups neonazis, en el judici que ha començat aquest dimarts a la Ciutat de la Justícia. Un d’ells sí que ha reconegut que va donar “tres puntades de peu als glutis” de la víctima i li ha demanat perdó. Dos dels altres s’han situat a la zona on es va produir l’agressió però han assegurat que estaven marxant en veure que hi havia molta tensió. La fiscalia demana cinc anys de presó per als acusats per un delicte de lesions amb els agreujants de discriminació ideològica i abús de superioritat i disfressa. L’acusació popular, exercida per l’Ajuntament, demana també cinc anys de presó.
Els acusats van participar en una concentració convocada per grups d’ultradreta el 17 d’octubre del 2019 a la plaça d’Artós. Alguns dels manifestants portaven banderes “preconstitucionals” i altres símbols d’ultradreta i van proferir salutacions nazis, tal com recullen en els seus escrits el Ministeri Fiscal i l’acusació popular, que demana cinc anys de presó per un delicte de lesions i un altre de desordres públics amb els agreujants de discriminació ideològica, abús de superioritat i disfressa.
Al cap d’una estona, un grup de manifestants va abandonar la plaça d’Artós per dirigir-se a una protesta contra la sentència de l’1-O als Jardinets de Gràcia, on hi havia centenars de persones. Segons la fiscalia, diversos d’aquests grupuscles tenien la “intenció clara de buscar persones independentistes per agredir-les”, amb objectes contundents com pals metàl·lics i amb la cara tapada.
En aquest context, al carrer de Balmes amb Rosselló, els acusats van atacar la víctima moguts per la “profunda animadversió a la ideologia” independentista que li van atribuir i aprofitant que es trobaven en superioritat numèrica, relata la fiscal. El vídeo de l’agressió es va fer viral.
<strong>Declaracions en el judici</strong>
En el judici, que ha començat aquest dimarts, els acusats han respost només a les preguntes dels seus advocats, excepte un que també ha contestat les del Ministeri Fiscal, i cap a l’acusació popular de l’Ajuntament de Barcelona.
Tres dels acusats han negat formar part de grups neonazis mentre que l’altre ha fet una breu declaració en què ha explicat poc més que havia consignat diners a la víctima en concepte de pagament de responsabilitat civil.
El processat que ha reconegut que va donar tres puntades de peu a la víctima ha dit que estava seguint la multitud mentre marxava de la protesta per agafar el metro i que va actuar així en posar-se “nerviós” en veure que els “plovia de tot”, amb referència als objectes que els llançaven manifestants independentistes.
L’home ha negat que tingués pensat agredir algú aquell dia sinó que va anar a protestar de “forma pacífica”, que es va tapar amb el passamuntanyes perquè no volia que el gravessin els manifestants independentistes i que no va colpejar la víctima al cap. També ha assegurat que es penedia del que va fer, ha demanat perdó a la víctima i ha indicat que li va consignar diners en concepte de responsabilitat civil.
Un altre dels acusats ha coincidit a destacar que estava marxant quan els va començar a “ploure de tot” en us moments de “gran confusió” i que el dia següent el van detenir. Ha assegurat que ell portava una bandera “constitucionalista” sense cap pal, que es podia plegar a la butxaca. També ha explicat que “dues o tres” vegades havia estat identificat anteriorment per “netejar propaganda separatista” de la via pública.
Un altre també ha declarat que estaven marxant de la manifestació quan es va quedar sol i que no es reconeix en les imatges que es van difondre per les xarxes socials. Ha afirmat que ell no va agredir ningú.
La víctima, que ha declarat com a testimoni, ha assenyalat que marxava cap a casa quan va saber que hi havia un grup dels concentrats a la plaça d’Artós que anava cap a la manifestació i que té els records fragmentats del moment de l’agressió, quan va caure a terra després que el colpegessin amb un pal. El jove va patir politraumatismes, una perforació del timpà i estrès posttraumàtic, entre altres lesions. Ha demanat que es prenguin les mesures legals oportunes contra els acusats.
Els agents dels Mossos que han declarat com a testimonis han indicat que en els mòbils dels acusats van trobar converses on comentaven els fets, els reconeixien i explicaven els motius pels quals ho havien fet. També han exposat que van identificar els acusats en imatges de la manifestació que eren clares, mentre que les defenses han intentat posar-les en dubte.
<strong>L’acusació popular considera que es va alterar la pau pública</strong>
A la sortida de la primera sessió del judici, l’advocat Xavi Muñoz, representant de l’Ajuntament de Barcelona, ha recordat davant dels mitjans de comunicació que es tracta d’una agressió que “tothom va poder veure a les xarxes socials”. Aquest advocat s’ha mostrat convençut que “la gent que ha pogut comparar l’agressió amb el rostre de les persones acusades pot veure sense cap mena de dubte que són ells els autors”.
Així mateix, Muñoz ha assenyalat que el consistori es va personar en la causa en considerar “que és un assumpte que afecta els interessos i seguretat de la ciutadania”: “L’agressió no va ser fortuïta, va ser buscada, mitjançant la qual es van produir aldarulls, amenaces i alteracions de la pau pública que també van afectar altres ciutadans”. El judici es reprendrà divendres amb les proves pericials i els informes finals.
