ACN Barcelona – La cantant i compositora i una de les cares visibles del programa ‘Eufòria’, Elena Gadel, publica aquest divendres l’EP ‘La dona que em vesteix’ (Música Global), nou anys després de la publicació del seu anterior disc ‘Delicada’, de l’any 2014. Amb la producció de Marc Parrot i les seves atmosferes electròniques, Gadel assegura que és fidel a la seva essència i reconeix que ara s’atreveix a cantar amb una sonoritat que recorda al flamenc. “La música que m’enamora, m’emociona i em fa moure és el flamenc i he trigat molt en adonar-me’n”, afirma en una entrevista amb l’ACN. El concert de presentació de l’EP serà el 30 de març a l’Auditori de Barcelona, dins el marc del Guitar BCN.
Gadel explica que les cinc cançons de l’EP, algunes cantades en català i altres en castellà, van néixer en època de pandèmia de la covid-19. “Fa anys que no publico res i sempre havia fet la música amb un so molt acústic amb una guitarra i un ‘cajón flamenco’, i ara l’EP té un so electrònic”, a partir de la producció de Marc Parrot.
La producció de les cançons de ‘Et confesso’, ‘Niña eterna’, ‘La dona que em vesteix’ i ‘Ganas locas de vivir’ és de Marc Parrot, i de ‘Lobo’, de Kim Fanlo. La lletra, música i veu la signa la mateixa Elena Gadel. El disc camina entre la cançó d’autor, el pop de producció electrònica i el flamenc.
La cantant va fer les cançons amb guitarra i veu i va buscar la producció de Parrot. “Estava oberta a escoltar la seva proposta i em va portar a un lloc molt nou per mi”. Tot i això, afirma que no marxa de la seva essència, que es basa, diu, en “la veu i l’ànima”.
Gadel va estar un temps preguntant-se pel títol de l’EP i va arribar a la conclusió que la manera com se sent ara i el moment que està vivint és el que explica a la cançó ‘La dona que em vesteix’, que finalment ha estat el títol que engloba les cinc cançons. “Parla sobre el moment d’aparador i d’imatge, i de la pressió estètica que pateix la dona, i també de buscar les meves arrels i allò que realment soc”, detalla.
Els seus orígens, diu, són quan era petita i la família dels seus pares. Elena Gadel va néixer a Catalunya, però la seva mare és andalusa i el pare, extremeny. “La música que m’enamora, m’emociona i em fa moure és el flamenc i he trigat molt en adonar-me’n, sempre m’ha agradat molt escoltar flamenc i mai m’he sentit capaç de cantar-lo, però ara m’atreveixo a cantar amb una sonoritat que recorda el flamenc”.
La compositora diu que el flamenc sempre li ha agradat, però li tenia molt respecte al gènere i evitava cantar-lo. “He hagut de fer abans altres coses, treballar en teatre musical i en ficció per donar-me l’oportunitat de preguntar-me quina és la meva essència a l’escenari i què és allò que em fa créixer”.
Gadel no sap de moment si aquest EP esdevindrà en un disc. Sí que té ja de moment una primera cançó que va més enllà de les cinc que acaba de publicar. “Depèn de com em vagi i depèn del moment, ara em permeto dubtar”, confessa.
<strong>‘Eufòria’</strong>
Gadel va participar com a jurat en la primera edició del programa ‘Eufòria’ i també en aquesta segona. “L’artista viu una mica, quan ets més jove, de l’aprovació del públic i exposar-se de tal manera fent ‘Eufòria’, com va ser al seu moment ‘Operación triunfo’, és molt ‘heavy’. Has de tenir les coses molt clares i t’hi has d’enganxar en la mesura justa”, sent conscient que allò té un final.
<strong>Concerts</strong>
Gadel explica que oferirà concerts teatralitzats amb escenografia. “Explicarem una història a través de les cançons de l’EP i de temes antics passats per la producció de Parrot i alguna cançó que m’ha inspirat molt”. El concert de presentació serà el 30 de març a l’Auditori de Barcelona, dins el marc del Guitar BCN.
