ACN Barcelona – El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha admès aquest dimecres a la tarda que “es podia haver actuat més ràpid” en el cas del metge del Departament que hauria abusat de cinc mosses d’esquadra la tardor del 2019. En una compareixença a la comissió d’Interior del Parlament, Elena ha explicat que des que va prendre possessió del càrrec el juny del 2021 s’ha intentat acompanyar emocionalment i jurídicament les víctimes, però ha reconegut que potser abans s’haurien d’haver pres altres mesures. L’oposició, especialment PP i PSC, han retret als responsables d’Interior la falta de celeritat sobretot just després de la primera denúncia, i que no es prenguessin més mesures d’acompanyament a les víctimes i cautelars contra el metge.
Elena ha explicat que des del seu inici com a conseller el juny del 2021 “es va actuar per prendre mesures”, tot i que els fets es remunten a la tardor del 2019 i són anteriors al seu mandat. En aquest sentit, la primera denúncia d’abusos sexuals d’una mossa cap a l’aleshores metge del departament es va presentar el febrer del 2020 i després d’aquella se’n van presentar més, fins a un total de cinc. La primera víctima va declinar activar el protocol, i fins el març del 2021 no es fa cap altra actuació, a banda de fer acompanyar el metge sempre d’una infermera.
Després de tenir coneixement del primer i únic cas en aquell moment, no va ser fins “el juliol del 2021 que el departament va oferir a la víctima assistència jurídica i atenció psicològica”, ha recordat el conseller, i el mes de novembre d’aquell any, un cop conegudes les diligències penals d’aquest primer cas, es va obrir un primer expedient disciplinari a l’agressor amb les primeres mesures cautelars; concretament, la prohibició de fer qualsevol visita a qualsevol pacient femenina.
El febrer del 2022, una altra agent va presentar una segona denúncia per abús sexual per part del mateix metge, uns fets que es remuntaven també a l’any 2019. Davant d’aquests fets, i per la reiteració de casos, Elena ha recordat que “el mes de maig de 2022 es va fer efectiu un segon expedient disciplinari cap a l’agressor”, que va comportar la mesura cautelar de suspensió de sou i feina, la mesura més greu que es pot prendre des de l’àmbit administratiu i una mesura molt poc utilitzada fora dels Mossos d’Esquadra. Aquell maig la bústia anònima del departament va rebre dues denúncies més. Al juny va arribar a la unitat d’igualtat la cinquena i última denúncia, es van acumular els casos i es va obrir un tercer expedient disciplinari.
Segons ha exposat el conseller, en aquest segon cas i en la resta de casos, s’ha ofert sempre l’atenció psicològica i la defensa jurídica a les víctimes. “Hem procurat que no se sentissin soles. I som conscients que el nivell d’acompanyament en aquests casos mai és suficient i, per tant, com a administració sempre, sempre tenim marge de millora”, ha reconegut.
Elena també ha recordat que el departament ha estat acusació particular en el primer cas denunciat, que ja va ser jutjat i pel qual el metge va ser condemnat a dos anys de presó, a una indemnització de 5.000 euros i a dos anys més de llibertat vigilada. La sentència publicada el passat mes de desembre considera que la Generalitat no és responsable civil subsidiària, “ja que en un primer moment ja es van prendre mesures cap al metge”, ha recordat el conseller.
<strong>Bústia anònima de denúncia</strong>
La primavera de 2022 es va crear i publicar a la intranet del Departament una bústia anònima de denúncia per facilitar la denúncia a altres possibles víctimes, i que la poguessin fer amb discreció i sense veure exposada la seva intimitat. Una de les víctimes es va donar conèixer a través d’aquest canal. Aquesta bústia anònima destinada a totes les persones es va replicar a totes les intranets dels cossos operatius, i se’n va fer una àmplia difusió.
Una altra de les mesures que es va fer des del Departament va ser iniciar la revisió del protocol d’assetjament de Mossos, per aconseguir que les víctimes se sentin ben acompanyades.
Elena, acompanyat de la secretària general del departament, Tamara Garcia, i del director general de la Policia, Pere Ferrer ha “condemnat profundament aquests casos d’assetjament tan intolerables”, a l’inici de la seva compareixença, afirmant que “davant d’aquests casos s’ha fet tot el necessari des del primer dia perquè se sàpiguen i es denunciïn, per estar al costat de les víctimes i perquè l’agressor ho pagui”. Elena ha afegit que les institucions estan obligades a actuar de forma proactiva contra les violències masclistes. “Volem ser transparents, millorar els errors comesos i posar eines i recursos a disposició de les víctimes. Tenim tolerància zero amb els abusos i amb els abusadors”, ha afegit.
El conseller també ha avançat que “s’està preparant una acció global en temes de sensibilització i formació en matèria d’assetjament sexual adreçada a tots els cossos operatius i a tot el personal del Departament”. “Creiem que és molt important i necessari aconseguir la implicació de tothom del Departament per prevenir i detectar casos d’assetjament”, ha insistit. “Mai no ens quedarem de braços plegats mentre es produeixin casos de violència sexual”, ha clos Elena, que també ha lamentat que “malauradament és una xacra de la societat i és la nostra responsabilitat actuar perquè no passi, i en cas que hagi passat, actuarem perquè no quedin impunes i perquè no es repeteixin”.
Per la seva banda, la secretària general d’Interior, Tamara Garcia de la Calle, ha recordat que la sentència exculpa la Generalitat com a responsable civil subsidiària: “La sentència ressalta que es va apartar el metge de les seves funcions i es va oferir assistència jurídica i psicològica”. “És prioritari crear espais lliures d’assetjament i és imprescindible que tots els treballadors siguin coneixedors de què és una situació d’assetjament i que es faciliti la denúncia d’una problemàtica estructural a la societat”, ha manifestat.
Al seu torn, Pere Ferrer ha assegurat que durant l’any 2021 es va elaborar i distribuir a la totalitat d’efectius dels Mossos d’Esquadra el llibret informatiu ‘Com fer front i evitar l’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina’. “Aquest llibret recull els conceptes i exemples més significatius relacionats amb les situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe i què fer en cas de ser persona afectada o testimoni de les esmentades conductes”, ha dit.
El director de la Policia ha subratllat també que al llarg del 2022 s’ha impartit formació en perspectiva de gènere i sobre com detectar, actuar i resoldre les situacions d’assetjament sexual als diferents cursos que s’imparteixen a l’Escola de Policia de Catalunya (EPC). Ferrer ha clos la seva intervenció posant en valor que “el protocol d’assetjament és un instrument necessari per garantir un tracte just i respectuós amb els drets fonamentals de totes les persones en l’àmbit laboral”.
Ferrer ha explicat que el 2022 s’ha activat sis cops el protocol: tres per assetjament sexual i tres per assetjament per raó de gènere. Dos s’han arxivat sense evidències i els altres estan suspesos a l’espera del procediment penal o disciplinari. També s’han rebut quatre peticions d’assessorament: dues van derivar en expedients i dues van ser simples assessoraments.
