Dimarts, 22 de juny de 2021 - Edició 1061
La República

El volum de lectors freqüents creix tres punts a l’estat en un any i es bat el rècord del 57% durant el confinament

ACN Barcelona.-El volum de lectors freqüents ha crescut tres punts percentuals a l’estat espanyol entre el 2019 i el 2020 arran de la pandèmia, passant del 50% al 53%. A […]

Avatar
Agències 26/02/2021

ACN Barcelona.-El volum de lectors freqüents ha crescut tres punts percentuals a l’estat espanyol entre el 2019 i el 2020 arran de la pandèmia, passant del 50% al 53%. A més, s’ha batut un rècord històric durant el confinament en assolir el 57% de lectors, segons el baròmetre ‘Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya 2020’, de Conecta elaborat per al Ministeri de Cultura. Segons ha explicat el seu responsable, Óscar Chicharro, es registra un creixement en totes les comunitats, i especialment entre els joves fins als 35 anys. “Augmenta la compra i els que paguen per llibres digitals”, ha afegit. A la part negativa, es manté el 36% de persones que no llegeix mai, i persisteix també la pirateria com a opció majoritària entre els lectors digitals.

En l’àmbit global, segons les dades, el 68,8% de la població espanyola llegeix llibres, en paper o digital, cada dia o amb menys freqüència. D’entre aquests, un 23,1% llegeix per treball i estudis i un 64% ho fa en el seu temps lliure. Segons ha detallat Chicharro, la lectura en temps lliure s’ha incrementat en un 12% en deu anys, cosa que és “molt”, mentre que a l’altra banda, en els darrers dos anys la lectura per feina ha baixat “moltíssim”.Representen un “contrapunt” els no-lectors, un grup que el 2019 era el 37,6% i el 2020 s’ha situat en el 36%. “És una xifra que baixa, però ho fa molt lentament”, ha indicat. En el terme mitjà se situen els lectors freqüents. Amb lectura setmanal, els freqüents han passat del 50% el 2019, amb 6 hores i 55 minuts, al 53%, amb 7 hores i 25 minuts de lectura setmanal. El fet “excepcional” és el seu augment fins al 57% en els mesos de confinament, amb una dedicació de 8 hores i 25 minuts.Associat a un increment de l’índex de lectura s’ha registrat un augment de la compra de llibres, que ha passat del 50,4% al 51,17%, una crescuda que representa 11 punts entre el 2010 i el 2020. A més, Chicharro ha celebrat que el principal canal per a la venda de llibres és la llibreria tradicional, amb el 71,1% de les vendes (venint del 67% abans de la pandèmia), per davant d’Internet, les cadenes de llibreries, els grans magatzems i els hipermercats.Increments en els nens i jovesL’increment de lectors s’ha donat sobretot entre els nens i joves fins als 35 anys sobretot, també entre les dones. A banda, Chicharro ha destacat que el 81% dels enquestats va dir que la lectura els ha ajudat a “portar millor” la pandèmia, tot usant termes per definir aquesta sensació com ‘alegria’, ‘entusiasme’, ‘entreteniment’ i ‘desconnexió’.Per a Chicharro, una altra dada “molt positiva” és que l’increment ha estat generalitzat i a totes les comunitats, tot i que segueix donant-se una fotografia de bretxa entre aquelles que llegeixen més i les que menys. Són líders en índex de lectura Madrid (73,8%), País Basc (66,9%), Navarra (66,5) i Catalunya (65,9%). A l’altre extrem, se situen Castella La Manxa (59,6%), Andalusia (59,3%), Canàries (58,3%) i Extremadura (53,9%).Lectura digital i bibliotequesUn altre dels aspectes que posa de relleu l’informe és que els llibres en suport digital no han crescut “gaire”, tot i que crida l’atenció la varietat de dispositius en què es dona. Chicharro ha considerat “sorprenent” que el 12,6% ho faci en e-readers; el 12,5% a l’ordinador; el 10,1% a la tauleta, i un 6,2% al telèfon mòbil. Sobre la forma d’accés als llibres electrònics, el 39,8% se’ls descarrega pagant (respecte al 35% del 2019), mentre que el 55% se’ls descarrega gratuïtament (54,7% l’any anterior), i al 43,7% dels lectors els hi passen coneguts davant del 42% de l’any anterior.Sobre les biblioteques, tancades gran part de l’any, ha baixat molt el seu ús, del 32% al 23,2%, cosa que Chicharro ha considerat “una pena” perquè la seva valoració és molt bona entre els usuaris, que donen a aquest servei un notable alt de mitjana (un 8,3). Ha destacat “casos d’excel·lència” com el català, on aquestes reben la nota més alta de tot l’estat amb un 8,8.Els reptes del sectorEl president en funcions de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE), Patrici Tixis, ha assenyalat que ha estat un any “llarg, dur i difícil”, i que el llibre ha jugat un paper “molt important”. Tanmateix, ha incidit en els reptes que té el sector, com aquest 36% d’espanyols que no llegeix mai llibres, malgrat haver registrat un lleuger descens. “Va millorant, però cal instal·lar una cadència a la baixa”, ha indicat, especialment en comparació amb els veïns europeus i en comparació amb la “potència” del sector editorial espanyol.Tixis també ha cridat l’atenció sobre el desequilibri territorial en els índexs de lectura, amb una diferència de més de vint punts entre les comunitats més lectores i les que menys, així com un desfasament pel que fa a l’edat i al nivell acadèmic. El 85% dels universitaris llegeixen llibres, una dada que no arriba al 40% entre aquells que no tenen estudis superiors, ha concretat.Per a Tixis, una altra dada “preocupant” és la pirateria. A l’estat espanyol un 30% dels que llegeixen ho fan en digital, i d’aquests, el 70% reconeix que no paga pels llibres. “Legislativament es pot treballar contra la pirateria, però també és un tema cultural”, ha avisat. Tanmateix, ha destacat que per a la primera indústria cultural espanyola, el 2020 ha estat un any “que no es podia imaginar que seria així”, sinó molt pitjor.Elvira Lindo al capdavant de la BNEEl ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, ha aprofitat la presentació de l’informe per a anunciar que ha proposat a l’escriptora Elvira Lindo la presidència del Patronat de la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE), càrrec que ha acceptat, en substitució de Soledad Puértolas.A banda, ha destacat que la seva cartera treballa en una reforma “orgànica i funcional” del Observatorio del Libro y la Lectura per a revitalitzar-lo, un pas previ al nou pla de foment de la lectura 2021-2024, que presentarà abans de l’estiu. Uribes ha detallat que en la seva configuració hi participaran tots els sectors que intervenen en el món del llibre.Pel que fa a l’informe, ha celebrat que la llibreria independent es manté com el primer canal i segueix sent “el cor” de la cadena. També ha aplaudit l’augment de la població de 14 anys que llegeix, i ha assenyalat l’impacte de la reducció de l’IVA cultural. Uribes ha destacat “l’indiscutible” valor curatiu del llibre, i ha assumit que el repte serà la retenció dels lectors que s’han incorporat a aquest hàbit en els mesos de confinament. “Hem de treballar perquè aquella part de la població que no llegeix descobreix el plaer de la lectura”, ha dit. En aquest sentit, ha avançat que els pressupostos de l’estat i els fons europeus representen aquest 2021 una “oportunitat” per a la millora del sector del llibre.