Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El videoart de Bill Viola reflecteix ‘l’invisible’ a la Pedrera i més enllà

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-Barcelona acull per primera vegada una exposició monogràfica dedicada a Bill Viola (Nova York, 1951), considerat un dels pioners del videoart. La Fundació Catalunya La Pedrera exhibeix una quarantena de les seves obres més icòniques, concentrades principalment a la Casa Milà en l’exposició ‘Bill Viola. Miralls de l’invisible’. Però l’altra vintena es poden veure a diferents espais de Catalunya, com el Liceu o el Palau de la Música, el centre d’art contemporani Bòlit de Girona, el Museu de Montserrat, el Museu Episcopal de Vic i a la Fundació Sorigué de Lleida. Les peces seleccionades donen mostra de com Viola ha explorat la condició humana abordant temes universals com el naixement, la mort o l’amor a través de l’audiovisual, un mitjà que ha evolucionat mentre ho feia l’obra del videoartista, tal i com s’aprecia a l’exposició.

La Fundació Catalunya la Pedrera produeix l’exposició que, a través d’una quarantena d’obres audiovisuals, reflecteix la singularitat de Bill Viola així com la seva evolució artística en paral·lel al desenvolupament del mateix mitjà audiovisual amb que ha treballat sempre. ‘Miralls de l’invisible’ exhibeix creacions que tracten qüestions universals, com el naixement, la mort, el dolor, la redempció o el pas del temps. Aquests són els temes que han interessat sempre a l’artista, i que ha volgut plasmar a través de la imatge en moviment. Mitjançant seqüències híper ralentitzades, bucles, jocs visuals o llargues escenes aparentment tedioses, Viola busca fer emergir emocions profundes i remoure l’espectador. Sovint, el cos humà Una de les lliçons de Viola és que el llenguatge (audiovisual) no determina la temàtica o la intencionalitat de les obres. “Ell sempre diu que el vídeo el va triar a ell” (i no a la inversa) diu somrient la seva dona i col·laboradora, també comissària de la mostra, Kiera Perov. Per ell, que va néixer ja en l’era de la televisió, el vídeo té el component “elèctric, com hi ha electricitat als nostres cossos”, i és per tant “una cosa viva”.D’altra banda, afegeix la també directora de l’estudi Bill Viola, el seu marit sosté que com més estona observes una cosa, “més visible es fa la seva essència”. Explica així el gust del videoartista per les llargues durades de moltes de les seves obres, ja sigui amb prolongats enregistraments o, al contrari, gravacions molt breus però extremadament alentides i que fan emergir una nova expressivitat i molts matisos en els moviments corporals.L’ús de la tecnologia més moderna pot contrastar amb l’evocació de l’espiritualitat que Viola busca transmetre en les seves obres. Però “l’espiritualitat està dins, depèn del que estàs mirant, i no de l’instrument” (emprat per crear l’obra), manté Perov en declaracions a l’ACN. Al seu parer, el seu company ha utilitzat sempre el vídeo per fer art en la mesura que és una eina contemporània, com n’hauria utilitzat una altra en un temps anterior. “És una col·laboració perfecte per a ell, i cada innovació tecnològica l’excitava perquè tenia una nova eina per experimentar”. L’exposició, co-comissariada per Llucià Homs amb l’assesorament de Víctor García de Gomar (actualment director artístic del Liceu) ofereix per primer cop a Barcelona (i més enllà) un ampli recorregut per la trajectòria de l’artista, que ha evolucionat en paral·lel al desenvolupament de la tecnologia del vídeo els darrers 40 anys. La selecció de peces abasta des d’ores significatives dels seus inicis, com ‘The Reflecting Pool’ (1977-1979), fins a creacions recents com la sèrie ‘Màrtirs’, amb quatre obres derivades de l’encàrrec fet per a la catedral de Saint Paul de Londres.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió