ACN Barcelona.-La Fundació Antoni Tàpies acull per començar l’any l’obra de dos videoartistes internacionals. D’una banda, la instal·lació monumental ‘Vertigo Sea’, obra emblemàtica de John Akomfrah i un dels exemples més celebrats de les seves composicions visuals multicanal que despleguen diàlegs entre la imatge i el so, entre la realitat i la ficció. De l’artista ghanès s’exhibeix també Peripeteia (2012), en aquest cas en una sola pantalla però que comparteix la imatge de l’aigua com a element recorrent en la seva obra. La Tàpies exposa simultàniament ‘The Jump’, de la palestina Shuruq Harb, un encàrrec que forma part del premi a la producció de vídeoart de la Han Nefkens Foundation i la Fundació del 2019.
‘Vertigo Sea’ es va estrenar a la 56a Biennal de Venècia, l’any 2015, i es va convertir en la peça més emblemàtica del vídeo artista ghanès. És una instal·lació de vídeo de tres canals que descriu la relació de la humanitat amb el mar. L’obra és una narració sobre l’ésser humà i la natura, sobre la bellesa, la violència i la precarietat de la vida. Planteja els problemes de les migracions, la història de l’esclavitud i la colonització, la guerra i el conflicte, i aborda les preocupacions ecològiques actuals.La conservadora de la Fundació Tàpies, Núria Homs, el descriu com un “collage” d’imatges de diferent procedència -amb arxius televisius com el de la BBC Natural History Unit i metratge propi- amb sons de la natura, recursos orals i música. Akomfrah els “obliga a dialogar”, exposa Homs, com si volgués fer un “mosaic” que convida l’espectador a l’empatia amb els altres. “És una obra emblemàtica, monumental, que parla de temes rabiosament actuals, urgentment actuals: migració, diàspora, construcció de la identitat, temes que, en el context del Black Lives Matter o el Brexit fins i tot, resulten molt pertinents”, comenta a l’ACN. ‘Vertigo Sea’ és una obra que impacta per la èpica de les imatges i el muntatge, una representació poètica de la relació humana amb la natura on la bellesa hipnòtica dels paisatges oceànics i de la vida marina, o d’escenes gelades de l’Àrtic, es juxtaposen amb imatges del tràfic d’esclaus, de la crueltat de la indústria de la pesca de balenes, o de la cacera d’óssos polars, i de la travessada dels oceans de les diverses generacions d’emigrants que s’han arriscat a la recerca d’una vida millor. Aquest és diàleg forçat que estableix l’artista, i que segons Homs, dona a l’obra una dimensió “estètica, però també ètica i política” que l’emparenta amb la d’Antoni Tàpies.El mar és un motiu recurrent en l’obra d’Akomfrah; la immensitat de l’oceà marca l’escenari de les conquestes colonials i el comerç transatlàntic d’esclaus, així com els fluxos migratoris contemporanis. Les seves obres es caracteritzen per un interès en les històries, els records i les esperances personals i col·lectives, així com en les identitats culturals. El film també incorpora seqüències on es representa a Olaudah Equiano (c. 1745-1797), l’esclau africà llibert i pioner de la causa abolicionista que va navegar pels mars, va explorar l’Àrtic i que acabaria vivint a Anglaterra, fent campanya per estendre el vot als treballadors i publicant una autobiografia que és cabdal en la narrativa sobre els horrors de l’esclavitud.Peripeteia (2012)Vertigo Sea s’acompanya de la instal·lació de vídeo monocanal Peripeteia (2012), que pren com a punt de partida dos retrats pintats per Albrecht Dürer, Kopf eines Negers (Cap d’un home negre, 1508) i Porträt der Afrikanerin Katherina (Retrat de l’africana Katherina, 1520). La identitat misteriosa d’aquests dos personatges porta a una reflexió sobre la dimensió universal del patiment, de la derrota i de la memòria passada que genera coneixement del present.’The Jump’, de Shuruq HarbL’exposició d’Akomfrah coincideix amb l’estrena d’una instal·lació d’un altre vídeo creador internacional. En aquest cas, es tracta de ‘The Jump’, obra de l’artista palestina Shuruq Harb (Ramallah, 1980). La peça és de fet un encàrrec que forma part del premi a la producció de vídeoart de la Han Nefkens Foundation i la Fundació Antoni Tàpies del 2019, en col·laboració amb el Museum of Contemporary Art and Design (Manila), el NTU Centre for Contemporary Art (Singapore), WIELS (Brussels) i Jameel Arts Centre (Dubai).
