Dijous, 29 de juliol de 2021 - Edició 1099
La República

‘El vel de la deessa’ de Glòria Sabaté, premi Nèstor Luján de novel·la històrica 2020

ACN Barcelona.-‘El vel de la deessa’ de Glòria Sabaté ha guanyat el premi Nèstor Luján de novel·la històrica 2020. El llibre se situa l’any 1910 després de l’esclat de la […]

Avatar
Agències 30/06/2020

ACN Barcelona.-‘El vel de la deessa’ de Glòria Sabaté ha guanyat el premi Nèstor Luján de novel·la històrica 2020. El llibre se situa l’any 1910 després de l’esclat de la Setmana Tràgica, quan un grup de dones francmaçones lluita contra el rol social imposat amb l’objectiu d’aconseguir la llibertat anhelada. La història, que combina personatges reals amb ficticis, gira al voltant de la francmaçoneria, l’espiritisme i el feminisme, i amb un misteri per resoldre. La novel·la que publicarà Columna es posa a la venda aquest dimecres. El finalista és Josep Lorman, amb la novel·la ‘Atlàntic’, que es va presentar amb el nom M.G.M (pseudònim).

Pocs mesos després de l’esclat de la Setmana Tràgica, Barcelona, un grup de francmaçones encapçalades per l’Ángeles López de Ayala, sota l’aixopluc de la Societat Progressiva Femenina, s’aferren a l’educació com a via per lluitar contra el rol social que els ha estat imposat pel fet d’haver nascut dones. La descoberta d’una biblioteca peculiar les posarà sobre la pista d’una relíquia oculta capaç d’atorgar la força que necessiten per poder assolir la llibertat anhelada. Les acompanyaran el bibliòfil Gaspar Homar i un estudiant de la Universitat de Barcelona. Només una persona coneixia el parador de la relíquia i acaba de morir. Per això s’hauran d’endinsar en l’espiritisme.Sabaté ha explicat que el relat combina personatges reals amb altres de ficticis. Els protagonistes són la Mariona i el Joan Anton, que són ficticis, que es deixen acompanyar per persones que han marcat l’autora com la pintora Lluïsa Vidal; Carme Karr, de la revista ‘Feminal’ i el bibliòfil Massó i Torrents. Els personatges, ha explicat, s’aferren a uns moviments com la francmaçoneria, l’espiritisme i la teosofia perquè “aposten per la cultura i l’educació com a única via per alliberar-se i crear una societat més justa per lluitar contra les diferències que la industrialització ha portat entre rics i pobres i ajuda a les dones a passar de l’esfera privada a la pública”. L’autora ha ressaltat que la novel·la es trasllada a una Barcelona modernista que fa pocs mesos ha superat amb dificultats els esdeveniments de la Setmana Tràgica. “És una Barcelona que m’interessa reflectir perquè viu un moment històric amb canvi social i una revolució històrica i espiritual i ideològica”. En aquest context, ha assenyalat, les dones juguen un paper en aquesta revolució. Feminisme El feminisme té un paper clau a la novel·la. Sabaté ha assegurat que és una novel·la que ajuda a entendre el naixement del feminisme i aquest no s’entén sense els moviments de la maçoneria i l’espiritisme, que ha definit com una combinació entre fe i raó i un coneixement. Sabaté ha desgranat que les dones del llibre “se senten empoderades i amb la llibertat de canviar el seu destí marcat per haver nascut dona i pobre com en el cas de la Mariona”. Elles es vincularan a la Societat Progressiva Femenina i això els donarà peu “a viure l’espiritualitat d’una manera alternativa a l’imposada pel catolicisme tradicional”. L’escriptora ha manifestat que li interessa conèixer l’imaginari col·lectiu de la societat en un moment històric determinat i com aquest es crea a través dels mites que poblen la mentalitat de l’època. Un dels elements de la Barcelona modernista que li ha interessat també és el diàleg del modernisme amb tot l’imaginari medieval i amb uns misteris que articulen la recerca que hi ha a la novel·la. Premi Pel que fa haver aconseguit el premi, la guanyadora ha destacat que és un estímul a la seva creació literària i l’ajuda a créixer més i és un regal que no s’esperava. “Estimo molt la literatura des de la vessant artística i de docent”, ha apuntat. TrajectòriaSabaté va néixer a Barcelona. És doctora en Filologia i professora a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Autora de diversos estudis acadèmics sobre literatura medieval, entre els quals destaca el llibre Més enllà de la cort: els lectors potencials del ‘Curial e Güelfa’ (2019), compagina la seva activitat docent amb l’escriptura. ‘La filla de Lilith’ (2016) va ser la seva primera novel·la.