Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

El TSJC resol que l’epicondilitis o colze de tennista és malaltia laboral aplicable a les cambreres de pisos

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat el recurs de suplicació d’una cambrera de pisos contra la sentència d’un tribunal del social de Barcelona que considerava que l’epicondilitis o colze de tennista que havia patit entre el 24 de desembre del 2015 i el 26 de gener del 2017 no podia ser considerada conseqüència de l’activitat laboral. El TSJC admet que aquesta malaltia no està recollida entre les que la legislació vigent considera com a laborals per a aquest col·lectiu, però subratlla que “una cosa és la falta de menció expressa” i una altra que aquesta omissió “comporti l’exclusió dels supòsits generals observats en la legislació esmentada”. Per això resol que la malaltia sí és conseqüència de la seva feina.

El Col·lectiu Ronda, encarregat de la defensa de la recurrent, ha indicat en un comunicat que el setembre del 2018 el Ministeri de Treball adreçava una circular al conjunt de les Mútues col·laboradores amb la Seguretat Social amb instruccions perquè reconeguessin l’origen professional de dolences com ara l’epicondilitis, la bursitis o la síndrome de túnel carpià al col·lectiu de treballadores de la neteja i a cambreres d’hotel.Segons afegeix, però, a dia d’avui aquest reconeixement “continua sense arribar” i tant les mútues com l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) “s’escuden” en la manca d’inclusió explícita d’aquestes professionals al quadre oficial de malalties professionals per denegar les corresponents prestacions. Això, afegeix el col·lectiu, les obliga “sistemàticament” a acudir a la vida judicial per “veure reconeguts els seus drets” tal com, afirma l’entitat, “demostra” aquesta sentència del TSJC, que “rectifica” el criteri de l’INSS i de la sentència de primera instància i “reconeix l’origen laboral” de l’epicondilitis de la demandant.Efectivament, la sentència explica que en els darrers mesos s’ha fet esment en els mitjans de comunicació al reconeixement per part de l’Administració de l’epicondilitis com a malaltia professional en el cas de cambreres de pisos, però subrtalla que aquestes afirmacions no han estat de moment recollides per la legislació vigent.“Ara bé, una cosa és la falta de menció expressa de les descrites activitats en el reglament aplicable i una altra que aquesta omissió comporti l’exclusió dels supòsits generals observats en la legislació esmentada”, indica el text de la sentència.També recorda que el mateix Tribunal Suprem “ha considerat com a malaltia professional” l’epicondilitis d’una gerocultora, tot i que aquesta activitat “no està expressament prevista” al reglament, i subratlla que la mateixa sala del TSJC que dicta la sentència ha fet el mateix “respecte d’una netejadora”.Per tant, “més enllà de la professió”, allò que escau valorar és si la professió de cambrera de pisos “requereix dels condicionants establerts” a la norma. I en aquest sentit, “tot i que no és apreciable que en la descrita activitat existeixen moviments d’impacte o sotragades ni supinació o pronació contra resistències, sí és notori que es requereix de moviments de flexoextensió forçada del canell, tant pel que fa a la neteja com fent els llits”.Per tot plegat el tribunal estima el recurs de suplicació contra la sentència del jutjat del social número 19 de Barcelona el 22 de maig del 2019, i en contra del que deia aquell escrit, considera que el procés d’incapacitat temporal de la demandant comprès entre el 24 de desembre del 2015 i el 26 de gener del 2017 “deriva de malaltia professional”.La resolució no és ferma i s’hi pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant la Sala Social del Tribunal Suprem.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió