Diumenge, 19 de setembre de 2021 - Edició 1151
La República

El TSJC obliga la UB a indemnitzar un fals becari acomiadat perquè feia tasques pròpies d’un treballador contractat

ACN Barcelona.-El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera laboral i no formativa la relació que va mantenir un antic estudiant de la Universitat de Barcelona (UB) que durant […]

Avatar
Agències 28/07/2021

ACN Barcelona.-El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera laboral i no formativa la relació que va mantenir un antic estudiant de la Universitat de Barcelona (UB) que durant dos períodes consecutius d’onze mesos, entre febrer de 2017 i gener de 2019, va exercir com a becari adscrit a la realització de tasques administratives vinculades al curs de formació de Personal Investigador d’Usuaris d’Animals d’Experimentació. Atenent a aquesta conclusió, la sentència dictada el passat mes de juny estableix que la finalització de la suposada beca ha de ser considerada un acomiadament de caràcter improcedent i obliga la UB a abonar la pertinent indemnització calculada a partir del salari que li hauria correspost percebre.

La UB, que encara pot recórrer davant del Tribunal Suprem, haurà de pagar 3.016 euros d’indemnització al jove, o readmetre’l en les mateixes condicions i pagar-li el salari des del dia que el van acomiadar, uns 45,70 euros al dia. A criteri del TSJC, “no es demostra que l’activitat realitzada fos pròpiament formativa, ja que no es troba relació entre les tasques de tipus administratiu i la titulació de l’actor com a llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració i els seus estudis de màster de formació del professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes”. En aquest sentit, el TSJC es remet a la doctrina del Tribunal Suprem per recordar que “el tret diferencial de la beca com a percepció és la seva finalitat primària de facilitar l’estudi i la formació del becari i no pas la d’apropiar-se dels resultats o fruits del seu esforç o estudi, obtenint d’ells una utilitat en benefici propi”. Per contra, i després d’analitzar les funcions que exercia l’estudiant durant 25 hores setmanals de dedicació per una retribució de 617 euros mensuals, el TSJC conclou que “el demandant estava realitzant funcions pròpies d’un empleat, apropiant-se la UB dels fruits de la feina del becat, redundant la seva activitat en benefici de l’atorgant de la beca, en la mesura que satisfeia necessitats de la mateixa que, de no dur a terme, hauria d’encarregar-se a un tercer”. En benefici del becat En primera instància, el jutjat social número 7 de Barcelona va desestimar la demanda interposada per l’estudiant contra la UB després de valorar que en tractar-se d’una relació no laboral, la jurisdicció social “no era competent per conèixer la controvèrsia plantejada”. Una decisió que el TSJC rectifica en resposta al recurs interposat pel Col·lectiu Ronda, estimant la petició de veure reconegut el caràcter laboral del vincle que l’alumne mantenia amb la universitat pública sota la falsa aparença d’un contracte formatiu.”Vistes les tasques que realitzava aquesta persona resulta evident que no es tracta de funcions destinades a adquirir la formació específica corresponent als seus estudis, ja que no hi ha cap vinculació entre la seva formació i la naturalesa dels treballs que li eren encarregats. En lloc de redundar en benefici de la persona becada, com és exigible en una beca legalment constituïda, aquesta només aportava benefici a la pròpia universitat, que va poder substituir el personal tècnic i administratiu que realitzava aquestes tasques per un estudiant a qui retribuïa molt per sota del nivell salarial que li hauria correspost segons el propi conveni de la universitat”, diu l’advocat Natxo Parra. La universitat com a font de precarietat “Desgraciadament, l’àmbit universitari s’ha convertit en un important focus de precarietat laboral tal com hem vist en infinitat d’ocasions respecte, per exemple, l’enorme col·lectiu de professors associats o el creixent nombre de sentències que condemnen l’ús fraudulent que aquests centres docents fan dels becaris”, prossegueix l’advocat de Col·lectiu Ronda. “Des de qualsevol punt de vista, resulta especialment greu que siguin les universitats, sobretot les públiques, les que estiguin contribuint, en ocasions de forma molt grollera, a lesionar el marc de garanties i drets laborals. La universitat, qualsevol universitat, hauria de ser un focus inspirador, però en massa ocasions són un espai abonat a les pràctiques abusives”.