Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024
Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024

El TSJC jutja la demanda contra Salut per no assumir la subrogació dels llocs de treball dels rastrejadors de Ferrosser

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-El judici contra el Departament de Salut per no assumir la subrogació dels llocs de treball dels rastrejadors de l’empresa Ferrosser ha quedat vist per a sentència després de celebrar-se aquest dimecres a la sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’advocat dels empleats ha reiterat que “no es va seguir” el protocol “corresponent” i, per tant, ha demanat que es declari la “nul·litat” dels acomiadaments del 31 de gener passat. Per contra, els lletrats de l’empresa Ferrosser – filial de Ferrovial -, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i la Generalitat volen que es desestimi la demanda. Asseguren que el material probatori és “poc consistent” i recorden no es compleixen els elements per justificar una subrogació.

La demanda fa referència a la situació dels 800 treballadors que fins a finals del mes de gener desenvolupaven les tasques de rastrejadors covid-19, contractats per l’empresa Ferrosser. Tots ells van quedar fora del servei quan la Generalitat el va internalitzar el mes de febrer. L’advocat dels afectats ha tornat a recordar avui, durant la vista, que la Generalitat va extingir els seus contractes de forma prematura, ja que finalitzaven el mes de maig, i que ho va fer sense seguir el procediment adequat.Així, defensa que les funcions que feien els treballadors llavors, “s’han anat incorporant posteriorment en un servei equivalent”, així que entén que les necessitats continuen vigents. De fet, el lletrat també ha qüestionat que, al seu moment, el servei anés a parar a mans d’una empresa externa, quan el mateix SEM hauria pogut “desenvolupar la tasca”.En aquest sentit, l’advocat considera que existeix jurisprudència establerta que especifica l’obligatorietat de seguir el procediment propi dels acomiadaments col·lectius, quan la causa de les extincions contractuals és la resolució anticipada d’un contracte. “S’ha de decretar la nul·litat dels acomiadaments i els treballadors han de poder recuperar els seus llocs de treball”, ha subratllat.”Canvi d’estratègia” durant la pandèmiaL’advocat de Ferrosser, ha estat el primer a demanar una sentència desestimatòria en considerar que el material presentat referent a la demanda no és prou consistent i que al sindicat que representa els demandants li falta “legitimitat”. També ha defensat que la finalització del contracte amb l’empresa en qüestió va finalitzar quan es va “medicalitzar” el procediment de rastreig. “L’extinció dels llocs de treball era coneguda i anunciada”, ha afirmat, “ja que amb la vacuna va canviar l’abordatge del servei”. En tot cas, ha recordat que l’autonomia i la substantivitat deriva de la mateixa situació de la pandèmia, i que l'”especificació” del contracte no es pot posar en dubte.En la mateixa línia s’ha pronunciat el representant legal del SEM, que ha explicat que van ser contactats per Salut per trobar una empresa per poder dur a terme una tasca de rastreig. “Segurament es va fer per un principi d’eficàcia”, ha apuntat, afegint que un cop va arribar la vacuna es va comunicar a Ferrosser els canvis en l’activitat.Pel que fa al lletrat de l’administració pública, en representació del Departament de Salut, ha afirmat que les persones contractades per l’empresa inicialment no feien “cap seguiment de tipus mèdic ni sanitari”, per això ha assenyalat que a mesura que avançava la pandèmia, es van fer diverses “reconsideracions” per implementar un model més acurat i adaptat “a les necessitats” sanitàries del moment.De fet, ha assegurat que molts dels treballadors de llavors van acabar treballant un cop es va integrar el servei, però ho van fer després de passar per un curs de formació. Així, ha insistit que la tasca “no és la mateixa de Ferrosser” ja que incorpora una vessant mèdica i social, així com un model territorialitzat. A més, ha sostingut que a la demanda hi ha una “barreja de conceptes jurídics”, i que en termes generals, “no es donen els elements” que poden justificar una subrogació.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió