ACN Barcelona.-La presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Maria Eugènia Gay, i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, han signat aquest dimecres la ‘Guia de bones pràctiques sobre escrits, informes orals i actuacions judicials’. La guia estableix un conjunt de bones pràctiques per a la presentació d’escrits per part dels professionals que exerceixen l’advocacia, per als informes orals que aquests realitzen davant els tribunals i per a les resolucions judicials que dicten els jutges, de manera que l’activitat judicial resulti més àgil i eficient en benefici de tothom.
Tal i com recull el propi document, “quan més clar i concís sigui un escrit processal més avantatges reportarà per a tots: per aquells que exerceixen l’advocacia, que els permetrà centrar la controvèrsia amb major grau de concreció, extraient allò que per redundant o per superflu resultava innecessària incorporar; per al seu client que veurà reflectit el seu problema amb major facilitat i, òbviament, per al jutge, que podrà dedicar tots els seus esforços a estudiar allò a substancial de l’assumpte, facilitant d’aquesta manera el seu àgil enjudiciament i resolució. I el mateix succeeix amb les resolucions judicials, que han d’abandonar la pràctica de copiar llargs paràgrafs de jurisprudència per aprofundir en la motivació del cas concret”.La idea no és nova, així s’ha establert ja al Reglament de procediment del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, on s’estableixen previsions sobre l’estructura i límits, tan per als escrits com per als informes orals. També el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal General de la Unió Europea tenen documents similars. A l’estat espanyol, la sala tercera contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem, limita l’extensió dels escrits d’interposició i contestació en els recursos de cassació, i la sala primera, civil, estableix que una extensió excessiva del recurs de cassació es considerainnecessària i podria donar lloc a la seva inadmissió.La guia pretén que la justícia sigui més àgil, especialment en els casos en què s’han massificat els litigis, quan afecten als consumidors, sobretot en temes bancaris, i més tenint en compte el previsible increment general d’assumptes a conseqüència de la pandèmia generada per la covid-19.El document, de 12 pàgines i al qual ha tingut accés l’ACN, inclou recomanacions sobre l’extensió dels escrits d’acord amb la seva complexitat. Així, per exemple, una demanda civil o contenciosa-administrativa de complexitat baixa no hauria de sobrepassar els 10 fulls, i una de mitja-alta no hauria de superar els 30 fulls, introduint un petit resum a l’inici, També diu que s’han de narrar amb claredat els fets, incloure numeració, concretar els fets als quals s’oposa el demandat, reduir als mínim imprescindible la cita de jurisprudència i en el cas que s’inclogui que es faci amb la referencia complerta. En els recursos contra sentències, es recomana no sobrepassar el 50% de l’extensió de la sentència recorreguda, i per norma general haurien de tenir entre 20 i 25 fulls.La guia també entra en el format dels documents, que recomana que s’escriguin amb tipus de lletra Times New Roman, Courier o Arial, amb una mida no inferior a 12 punts o equivalent, interlineat d’1,15 o 1,5 i marges horitzontals i laterals de 2,5 centímetres com a mínim. També es demana diferenciar bé les cites de jurisprudència i les notes a peu de pàgina, i que tots els paràgrafs vagin numerats, així com les pàgines i els annexos.Pel que fa a les sentències, també han de ser clares i concises, abordant tots els punts en litigi. També es demana que es numerin els paràgrafs i que se sintetitzi la citació de jurisprudència i estigui ben referenciada. Es considera excessiva la transcripció d’un text que sobrepassi les 10 línies consecutives.Així mateix, s’inclouen recomanacions per agilitzar i optimitzar el temps en les intervencions orals. En els procediments civils de complexitat mitjana-alta, com a regla general les intervencions no haurien de sobrepassar el quart d’hora, i també es recomana que els jutges han d’indicar un temps màxim a cada part abans de començar. En els judicis verbals no especials les conclusions haurien de durar entre 5 i 10 minuts per part.El propòsit dels signants és que aquestes regles indicatives, orientatives, es converteixin en una guia oberta, que periòdicament pugui ser revisada per anar incloent o excloent jurisdiccions i qüestions, a mesura que l’experiència pràctica ho vagi aconsellant.Segons Gay, “la guia és un pas més per avançar en la descongestió de la justícia, apropar-la a la ciutadania a través d’un llenguatge més entenedor i aconseguir millorar un servei públic com és l’administració de justícia, que ha de garantir el dret de defensa amb totes les garanties, pilar fonamental de l’ordenament jurídic”.
