ACN Pedret i Marzà.-El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó al Consell Comarcal de l’Alt Empordà per un “error” de la Generalitat en la inscripció al registre d’instal•lacions de la planta de tractament de biogàs de l’abocador. Se’l va inscriure en un subgrup que no li pertocava i quan la Generalitat se’n va adonar li va reclamar 582.000 euros en concepte de primes de cogeneració elèctrica de l’abocador entre el 2014 i el 2018. El TSJC ha estimat el recurs contenciós i ha anul•lat les resolucions impugnades per l’ens comarcal. Amb la sentència, s’obre la via perquè l’ens comarcal pugui reclamar aquest import.
El cas es remunta a l’any 2005 quan es va posar en marxa una planta de tractament de biogàs amb l’objectiu de reduir les emissions de metà que l’abocador emet a l’atmosfera. Aquesta infraestructura combustiona el biogàs a 1.200º C produint-ne CO2 (menys contaminant) i energia elèctrica. En el moment de legalitzar la planta de cogeneració elèctrica l’any 2009, però, la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat va incloure la planta al Registre d’instal·lacions de Producció d’Energia Elèctrica en règim especial de Catalunya en un subgrup que no li pertocava.Va ser la Comissió Nacional dels Mercats i de la competència que se’n va adonar, ho va notificar a la Generalitat i aquesta, al seu torn, va reclamar al Consell la diferència que l’ens hauria hagut de pagar durant el temps que va estar en un classificació que no li pertocava.El Consell al·legava que es tractava d’un error jurídic de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial i que tot plegat li havia comportat perjudicis. La Generalitat, en canvi, argumentava que es tractava d’un “simple error mecanogràfic” i que la llei els facultava per poder-lo rectificar en “qualsevol moment”. El tribunal, però, no ho veu així. A la sentència, remarca que la rectificació d’errors s’ha de limitar a aquells supòsits en què “el mateix acte posi de manifest l’existència d’una errada evident per si mateixa”. “Ha de consistir simplement en un desencert de noms, dates, operacions aritmètiques o transcripcions de documents i l’error s’ha d’apreciar tenint únicament en consideració les dades de l’expedient administratiu”, detalla. Però adverteix: “No pot comportar una alternació fonamental del sentit de l’acte, atès que no existeix l’error material quan per apreciar la seva existència calgui un judici valoratiu que impliqui una operació de qualificació jurídica”. En definitiva, conclou que “en cas d’existir un error (que s’hauria mantingut, a més, al llarg de més de nou anys) l’error no ho seria de dret, atès que és producte d’un valoració tècnica jurídica”. Per tot plegat, el TSJC estima el recurs contenciós i declara la nul·litat de l’actuació administrativa impugnada i de la resolució del 22 de febrer del 2018, que rectificava la catalogació. A més, imposa a l’Administració el pagament de les costes amb un màxim de 3.000 euros. Ara, el Consell Comarcal preveu reclamar a la Generalitat l’import que li va abonar un cop detectada l’errada.
