ACN Barcelona – El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, a 4 anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació pel fraccionament de 18 contractes a favor d’un conegut seu quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) del 2013 al 2017. No obstant, la sentència, que té un vot particular, demana al govern espanyol que indulti parcialment Borràs per rebaixar la pena a 2 anys de presó i que no hagi d’ingressar en un centre penitenciari. El vot particular considera que Borràs ha de ser condemnada a 21 mesos de presó.
<em>(Aquesta actualització inclou més detalls de la sentència i el vot particular)</em>
Els dos magistrats de la majoria veuen provada la tesi de la fiscalia, i consideren demostrat que Borràs va adjudicar a dit 18 contractes menors valorats en 335.700 euros, amb IVA inclòs, a un conegut seu per dissimular l’encàrrec de creació, desenvolupament i manteniment de la web de la ILC. Per això, consideren que va cometre un sol delicte de prevaricació, en prendre la decisió, i d’un delicte continuat de falsedat, en proposar falsos pressupostos i signar resolucions per pagar els encàrrecs.
En concret, Borràs ha estat condemnada a nou anys d’inhabilitació com a autora d’un delicte de prevaricació administrativa. Com a autora d’un delicte continuat de falsedat en document oficial i com a inductora d’un delicte continuat de falsedat en document mercantil, ha estat condemnada a quatre anys i mig de presó i quatre anys d’inhabilitació, a més d’una multa de 36.080 euros. La inhabilitació és per a empleada o càrrec públic electe o de funcions de govern o administració en l’àmbit local, provincial, autonòmic, estatal o supranacional. A més, Borràs haurà de pagar un terç de les costes del procés judicial.
L’acusat Isaías Herrero, informàtic conegut de Borràs que hauria obtingut els contractes de la ILC, ha estat absolt del delicte de prevaricació i ha estat condemnat a dos anys de presó com a cooperador necessari d’un delicte continuat de falsedat en document oficial i com a autor d’un delicte continuat de falsedat en document mercantil, amb l’atenuant de confessió. També haurà de pagar una multa de 2.100 euros i ha estat inhabilitat per tenir contractes amb les administracions públiques o ens dependents durant un any i deu mesos.
El tercer acusat, l’empresari Andreu P.M., també ha estat absolt de prevaricació i condemnat com a autor de falsedat en document mercantil i cooperador necessari de falsedat en document oficial. El tribunal li imposa 14 mesos de presó, un any d’inhabilitació per contractar amb administracions i 2.250 euros de multa.
La fiscalia demanava per a Borràs 6 anys de presó, 21 d’inhabilitació i una multa de 144.000 euros per prevaricació i falsedat documental per suposadament haver manipulat del 2013 al 2017 un total de 18 contractes per poder-los adjudicar directe o indirectament a dit a un informàtic conegut seu, Isaías Herrero. En canvi, per als altres dos acusats, i arran de la seva confessió pactada, la fiscalia va rebaixar la petició. Per a Isaías Herrero, va passar de 6 a 2 anys de presó, i de 21 anys d’inhabilitació a 6 anys i 4 mesos, a més de rebaixar la multa de 72.000 a 2.100 euros. Per a Andreu P.M., va passar de 3 anys de presó a 14 mesos, i de 10 anys d’inhabilitació a 4 anys i 3 mesos, mentre que la multa la va rebaixar de 30.000 a 2.250 euros.
<div>
Les defenses d’Herrero i Andreu P. es van mostrar conformes amb la qualificació definitiva de la fiscalia, que el tribunal ha mantingut en el cas de la presó i la multa i ha rebaixat en el cas de la inhabilitació. La defensa de Borràs va seguir demanant l’absolució.
La sentència desestima totes les qüestions prèvies de la defensa de Borràs que demanaven retirar de les proves els missatges interceptats entre Herrero i l’expresidenta de la ILC, que al·legaven indefensió pel pacte entre la fiscalia i els altres dos acusats i que demanaven la recusació del president del tribunal, Jesús María Barrientos, per suposada falta d’imparcialitat.
<strong>Arguments</strong>
La sentència considera provat per majoria que l’adjudicació directa a Herrero dels treballs de creació, desenvolupament i manteniment de la web de la ILC “en el moment i en les condicions en què va quedar consolidada, prescindint de tot procediment regular, va trencar tots els principis que regeixen en matèria de contractació pública, entre ells, el de publicitat i transparència, el principi de lliure accés i concurrència de licitadors interessats en la prestació del servei, així com els principis de no discriminació i igualtat de tracte entre els candidats, a més de la lliure competència en la conformació dels preus, principi determinant d’una eficient utilització dels fons públics gestionats, en aquest cas, per la ILC”.
Explica la sentència que “l’adjudicació realitzada per la senyora Borràs enfavor del senyor Herrero, a més d’haver-se aprovat de forma completamentaliena a qualsevol procediment de contractació, manca de tota descripció sobre les característiques dels treballs o serveis a prestar per l’adjudicatari, igual com són desconegudes les condicions essencials de la prestació compromesa, entre elles els termes i terminis de lliurament, durada del contracte, preu i càlcul de valor dels serveis adjudicats”. Per a la majoria del tribunal, això evidencia que “es va tractar d’un contracte dissenyat, decidit i executat amb l’únic sotmetiment a la voluntat personal de qui tenia tota l’autoritat per a contractar i autoritzar el seu pagament, lasenyora Borràs, com a directora de la ILC”.
</div>
Es considera que “l’encàrrec i l’adjudicació dels treballs encomanats al senyor Herrero, per a la creació, desenvolupament i manteniment de la web de la ILC, el realitza la senyora Borràs com a directora de la ILC i per tant com a òrgan de contractació de la institució, amb plena consciència que estava encarregant uns treballs i produint una adjudicació directa que prescindia dels més elementals requisits previstos per a la contractació administrativa, coneixent com coneixia l’existència d’un concert de la Generalitat amb el CTTI que recomanava assignar a aquest centre tecnològic el desenvolupament i gestió de totes les TIC del Govern de la Generalitat i els seus ens dependents, com també sabia i n’era conscient que els contractes d’obres o serveis havien de ser subjectes als procediments de contractació vigents i vinculants per a totes les administracions públiques”.
La sentència explica que “el delicte de prevaricació administrativa s’ha comès i ha quedat perfeccionat com a unitat delictiva des que es produeix l’adjudicació verbal i directa que l’acusada, com a directora i òrgan de contractació de la ILC, va realitzar al també acusat senyor Herrero dels treballs de creació, desenvolupament i manteniment de la web de la ILC, com a unitat funcional i sense limitació temporal, menyspreant i prescindint dels tràmits i procediments preceptius en tota contractació administrativa de l’envergadura que corresponia als treballs encarregats”. Per tant, els magistrats no avalen la tesi acusatòria d’estar davant d’una pluralitat de resolucions prevaricadores, tantes com acords d’adjudicació recaiguts en els 18 contractes menors seguits per al cobrament dels treballs realitzats per Herrero, sinó davant una única resolució (amb omissió) i un únic delicte de prevaricació.
La sentència, de 109 pàgines, agrega que “els successius procediments seguits per les vies previstes per a la contractació menor no obeeixen més que a la necessitat de donar cobertura formal i administrativa als pagaments obligats pels serveis contractats en l’acord d’adjudicació verbal, únic i real, del qual resulta, d’una banda, el compromís per part del senyor Herrero de crear, desenvolupar i mantenir la web de la ILC, i per part de Borràs, de fer pagament pels treballs realitzats que, en la mesura en què procedien d’una adjudicació decidida sense cap procediment regular, necessitava d’una aparença d’autorització formal de pagaments, que l’acusada Borràs va decidir obtenir a través de tants contractes menors com fossin necessaris per a abonar els serveis prestats pel senyor Herrero en compliment de l’encàrrec i adjudicació funcional única”.
Dos dels tres magistrats del tribunal consideren que les conductes declarades provades i atribuïdes a Borràs, “en emetre i signar tantes resolucions d’adjudicació com expedients de contractació van ser tramitats com a contractes menors, amb plena consciència que, amb elles, s’estaven fraccionant fictíciament els treballs ja adjudicats de manera directa al senyor Herrero”. I agrega que amb això “s’estava possibilitant el seu pagament sense traves ulteriors que poguessin procedir dels serveis d’intervenció del Departament de Cultura de la Generalitat i de la Sindicatura de Comptes”. Això suposa realitzar tants delictes de falsedat en document oficial com contractes ficticis, “perquè aquesta és la naturalesa pròpia de les resolucions que posen fi a un expedient administratiu d’adjudicació d’obres o serveis, i perquè totes elles són fal·laces, en la mesura en què resolen altres procediments administratius de contractació menor ficticis, com ha estat una ficció la concurrència aparent de tres licitadors en cadascun dels expedients de contractació menor tramitats, que havien estat creats artificialment en execució del pla d’actuació decidit per la senyora Borràs, amb l’única finalitat d’aconseguir ocultar la contractació prevaricadora i esgotar els seus efectes, amb el pagament dels treballs realitzats, sense ser descoberta la il·legalitat en els controls ulteriors als quals està sotmesa tota la contractació pública per part de la Intervenció de la Generalitat”.
“El més rellevant a tal efecte”, continua la sentència, “és que la senyora Borràs, durant la totalitat del període en què va dur a terme els fets descrits com a provats, va exercir el càrrec de directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i per tant sobre ella requeia la responsabilitat màxima en la gestió ordinària de la ILC, al mateix temps que li corresponien les funcions d’òrgan de contractació”. “És en aquesta qualitat en la qual va decidir contractar, ja des de l’inici del seu mandat al capdavant de la ILC, al també acusat senyor Herrero els treballs de creació, desenvolupament i manteniment del portal web de la institució que dirigia, sense subjectar-se a cap dels procediments legalment establerts per a la contractació pública d’aquesta mena de treballs, sabent, com sabia, que es tractava d’una adjudicació que havia d’envoltar-se d’unes formalitats legalment establertes en garantia de principis bàsics de publicitat, transparència i lliure concurrència, que ja coneixia com a directora de la Institució i de les quals va ser advertida, des d’un primer moment, sense que per això modifiqués en res els seus designis d’adjudicar els treballs al senyor Herrero en els termes que aquest va començar a desenvolupar ja des del mes de febrer de 2013 i fins al mes de gener de 2017”.
El tribunal exposa que tot i que els fets jutjats “porten fixades penes a les quals condueix de manera ineludible la mètrica penal vigent”, considera ara que les concretes activitats falsàries desplegades pels acusats, a més de no estar orientades a l’obtenció d’un lucre personal, trobaven el seu únic sentit o raó de ser en l’emmascarament davant els organismes de control de la conducta prevaricadora inicial, per la qual cosa la senyora Borràs ja rep la conseqüència de pena prevista per al citat il·lícit en tota la seva dimensió”.
Respecte de Laura Borràs, la sentència explica que l’acumulació real i la suma de les penes previstes per al delicte de prevaricació administrativa amb les dispensades per al delicte continuat de falsedat documental comeses, porta el tribunal a considerar “excessiva la durada de la pena privativa de llibertat en la mesura en què no admet cap possibilitat que pugui acollir-se a les fórmules substitutives de compliment”. I, per això, la decisió ha estat “proposar elevar al govern una proposta d’indult parcial de la pena de presó en aquella part que excedeixi dels dos anys”, cosa que permetria suspendre l’ingrés en un centre penitenciari.
<strong>Vot particular parcialment discrepant</strong>
D’altra banda, la magistrada María Jesús Manzano ha emès un vot particular discrepant que no dona per provats alguns dels fets que els altres dos magistrats sí veuen demostrats i en fa una valoració jurídica diferent. Creu que s’ha d’aplicar l’atenuant de dilacions indegudes als tres, però que l’atenuant de confessió s’ha d’aplicar en grau menor als dos acusats perquè no la considera gaire rellevant. Ella no absoldria de prevaricació a Herrero, però com que la majoria l’absol, tampoc s’hi oposa.
Per tot això, la magistrada proposa condemnar els tres acusats només per un delicte continuat de falsedat en document oficial, a Borràs com a inductora, i als altres dos com a coautors. Aplicant l’atenuant de dilacions indegudes, proposa que Borràs sigui condemnada a 21 mesos de presó, per sota dels dos anys, la pena mínima.
En l’aplicació de la inhabilitació, la magistrada discrepant entén “més ajustat a dret que la inhabilitació especial abasti a tots aquells càrrecs o ocupacions públiques, siguin electius o no, i en qualsevol àmbit, que comportin gestió amb facultats de contractació”. I agrega: “La pena d’inhabilitació especial referida a totes aquelles ocupacions o càrrecs públics que comportin gestió amb facultats de contractació, té un clar component retributiu i de prevenció general i especial, sense oblidar tampoc la resocialització que sens dubte constitueix la fi primordial de les penes”.
