ACN Barcelona – El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha arxivat provisionalment la causa per agressió sexual contra el diputat al Parlament i exdirigent del PP català Daniel Serrano. El diputat, ara no adscrit, va ser denunciat a finals del 2019 per una companya de partit amb qui havia mantingut relacions sexuals fins el 2016. El va denunciar per agressió sexual i lesions, cosa que ell nega. El magistrat instructor dona per conclosa la investigació i considera que no hi ha prou indicis sòlids per anar a judici. La interlocutòria emmarca algunes de les lesions patides per la dona en una relació sexual “impetuosa i desconsiderada” però no pas sense consentiment mutu. Serrano va deixar el PP però va aconseguir acta de diputat fa uns mesos.
Missatges públics de suport de la dona a Serrano molt temps després dels fets han jugat contra la veracitat de la denúncia.
R.G. era secretaria general de Dones en Igualtat i membre del comitè executiu del PPC. Va presentar la denúncia el novembre del 2019 i va acompanyar-la d’una captura de pantalla d’un missatge de whatsapp del novembre del 2016 que va enviar a Serrano on es veia una foto d’uns hematomes a la part interior de les cuixes i prop de l’engonal, tot i que no s’aprecia de qui són les cames. “Això és inadmissible”, deia el missatge, sense especificar la causa dels hematomes. La denunciant i el denunciat eren companys de partit, no van conviure mai ni van tenir un projecte de vida en comú. Les relacions íntimes consensuades eren esporàdiques, cada dos mesos aproximadament, i puntuals des del 2013 i almenys el març del 2015.
Segons la denúncia, la dona va patir “maltractaments físics, verbals i psicològics continuats”. Així, el 24 de març del 2015 Serrano hauria causat hematomes en un braç i el pòmul de la víctima, al juny la va tirar del llit i li va provocar un fort dolor d’esquena durant unes relacions sexuals consentides. En les dues ocasions la dona va demanar explicacions a Serrano per whats, i aquest no va respondre.
Finalment, la denúncia assegura que el 13 de novembre del 2016, “sense consentiment ni acord previ, la va forçar de forma violenta i van mantenir una relació sexual violenta i agressiva al domicili d’ella”. Aquesta agressió li va provocar diverses lesions com hematomes a la part interior de les cames prop del pubis. Aquestes lesions són les que va fotografiar i va aportar amb la denúncia. L’investigat tampoc li va donar explicacions.
El maig del 2017, en una reunió de partit, la dona va tornar a demanar explicacions a Serrano, que la va amenaçar amb fer-li la vida impossible tant a nivell polític com personal si el denunciava. Des d’aleshores ha estat sotmesa a ‘bullying’ dins del partit, no li han comunicat cap acte de la formació ni l’han convocat a les reunions del comitè executiu, del que forma part, segons la seva versió.
Serrano va admetre la relació sentimental però va negar les agressions. Com a prova va aportar diversos missatges a les xarxes socials de tots dos on no es desprenia cap problema, fins i tot després de trencar la relació sentimental.
La defensa de Serrano va demanar el bolcat dels missatges del mòbil de la denunciant, però no es va poder fer perquè la dona va dir que ja no el tenia. La defensa va demanar el sobreseïment lliure i la fiscalia va demanar el sobreseïment provisional, que és el que el TSJC acorda, en no veure prou indicis sòlids de la comissió del delicte.
El magistrat instructor diu que no veu contradiccions en la versió de la dona, però tampoc veu explicacions raonablement satisfactòries sobre el fet del retard en la interposició de la denúncia, tres anys, i en la suposada bona relació entre tots dos després del trencament. Així, apunta que el progressiu ascens de Serrano en els càrrecs del partit i el correlatiu apartament de la dona, que ella veia injust, podria haver provocat la denúncia. A més, el magistrat té en compte que la dona és emocionalment madura, amb formació professional, sense dependència respecte el suposat agressor, amb una situació econòmica bona i que es dedicava voluntàriament al partit, sense cobrar res. Per això considera el retard “molt menys explicable”. La dona, a més, ha tingut càrrecs importants al partit i directament relacionats amb la conscienciació de les dones davant la violència masclista.
Del llenguatge utilitzat en els missatges de whatsapp, tant la fiscalia com l’instructor conclouen que no es desprèn que les relacions sexuals no fossin consentides, “sense perjudici que alguna d’elles es produís amb cert ímpetu i amb una reprovable desconsideració per part d’ell que donessin lloc a l’aparició d’alguns hematomes en la denunciant”. En dues ocasions, la primavera del 2015, la dona utilitzava un llenguatge “jocós”. El novembre del 2016, després de la suposada agressió sexual, la dona li va dir: “Aquest rotlle mental de dominació em sembla genial; si vols partida, juguem. Però mai, mai més em deixis marques com les que porto. Almenys podries disculpar-te, ja no dic preocupar-te”. Per això, el jutge conclou que la dona no li estava recriminant la relació sexual, sinó les marques que li va deixar una relació “impetuosa i desconsiderada”.
El magistrat tampoc veu clara la declaració al jutjat d’una advocada com a testimoni de l’acusació. Es va produir dos anys després de la denúncia, tot i que la dona va recomanar a la víctima que denunciés l’agressió sexual i anés a un hospital just el novembre del 2016. La víctima no li va fer cas, l’advocada tampoc va insistir i va admetre que la política va seguir molt activa dins del partit.
Per la seva banda, l’investigat va intentar demostrar documentalment que no havia estat amb la dona en les tres dates citades i que en els dies següents el comportament de la denunciant amb ell va ser “incompatible” amb els fets que li atribueix la dona. El jutge no veu demostrat que no es poguessin produir les trobades sexuals, però sí que valora que la dona va publicar, entre el 2016 i el 2019, diversos missatges de suport a Serrano mentre ascendia al partit. En canvi, la dona no va rebre el mateix suport públic de Serrano i es va veure apartada de la direcció de la formació popular, cosa que li va provocar cert ressentiment i que va afegir a la denúncia com un possible ‘bullying’.