Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024
Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024

El tribunal d’apel·lacions de Londres reconeix la immunitat de Joan Carles I fins a la seva abdicació

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – El tribunal d’apel·lacions britànic ha concedit aquest dimarts la immunitat a Joan Carles I fins al moment de la seva abdicació, el 2014, en el procés contra el rei emèrit per presumpte assetjament a Corinna Larsen. La justícia britànica, en un escrit de 26 pàgines, considera que fins al 18 de juny de 2014 els seus actes no pertanyien a l’àmbit privat. Pel mateix motiu, el tribunal entén que el rei emèrit podria ser jutjat per actes posteriors a l’abdicació.”Les presumptes conductes prèvies a l’abdicació són immunes de la jurisdicció dels jutjats d’aquest país”, ha dictat la jutgessa Ingrid Simler.

El dictamen d’aquest dimarts deixa fora les acusacions d’espionatge i assetjament dirigides per l’excap del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Fèlix Sanz Roldán. Segons Simler, els actes comesos per Sanz Roldán son atribuïbles a l’Estat espanyol. “Només la posició de cap d’Estat, permetia fer que el cap dels serveis secrets actués de la manera que se l’acusa, fent servir el CNI, encara que els seus motius fossin privats i per molt abusius que fossin”, detalla la jutgessa.

Publicitat

L’escrit cita una sentència sobre el dictador xilè Augusto Pinochet per reforçar la seva tesi. En aquell text, va quedar dictaminat que la immunitat “no pertanyen a l’individu sinó a l’estat en sí. Existeixen per protegir la sobirania d’aquest estat de la interferència d’altres estats. Per descomptat, es poden modificar o eliminar per acord entre estats o renunciat per l’estat en qüestió”.

La defensa de Larsen ha assegurat que el cas ara podrà progressar ara cap a un judici al Tribunal Superior de Londres, en un comunicat citat per diversos mitjans. L’advocat Michael Kim, de la firma Kobre&Kim, ha dit que la gran majoria de les acusacions van passar el 2014 i no es veuen afectades per la decisió del tribunal d’apel·lació. Segons el lletrat, la demanda conté “acusacions molt serioses d’assetjament continuat durant un període llarg, que serà examinat amb detall quan hi hagi judici”.

El dictamen detalla que el rei emèrit i Larsen van tenir una relació íntima entre el 2004 i el 2009. L’examant del rei assegura en la demanda que des del 2012 va patir assetjament continuat, fet que nega la defensa de Joan Carles I. Larsen acusa l’ex-cap del CNI de participar de l’assetjament

L’escàndol que va provocar el cas de Larsen va ser un dels motius que va portar el rei emèrit a marxar d’Espanya i a refugiar-se a Abu Dhabi

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió