ACN Sitges/Barcelona.-El secretari general del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font, ha situat la recuperació de la demanda del transport públic entre el 80% i el 85% respecte al 2019 i ha assegurat que està registrant “un creixement molt important”, sobretot el darrer mes. En aquest sentit, espera recuperar els 1.000 milions de passatgers anuals en el transport públic del 2019 a mitjans del 2022. “Aquelles previsions que teníem d’arribar a la recuperació del 2019 s’estan accelerant”, ha comentat. Per això, ha dit que la fita d’arribar al 2025 amb més de 1.200 milions d’usuaris i el 2030 amb més de 1.500 milions s’ha de “reforçar”. Font també ha garantit que l’arribada de la T-Mobilitat està “en la fase final”.
Font ho ha dit aquest dimarts al matí en la inauguració de l’International Mobility Congress, que se celebra aquest dimarts i aquest dimecres a Sitges, on s’espera la participació d’una setantena de ponents relacionats amb els nous reptes de la mobilitat, com la sostenibilitat, la descarbonització o el nou context de postpandèmia.El secretari general del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font, ha assenyalat que la T-Mobilitat està en la “fase final” i ha recordat que servirà per posar fi al sistema de corones metropolitanes i es pagarà per distància recorreguda i per recurrència en el servei.Altres projectes sobre la taula que ha citat Font són la represa des treballs per disposar de la connexió de la línia 9 en el seu tram central, la unió de les línies del Vallès i del Baix Llobregat de Ferrocarrils de la Generalitat o un canvi de models de Rodalies, a més d’augmentar les freqüències del Bus Xpress, entre d’altres.El secretari general del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font, també ha definit com un “repte majúscul” gestionar el milió de moviments amb 500.000 vehicles que es registren cada dia a l’àrea metropolitana de Barcelona de ciutadans que entren o surten per anar a treballar, estudiar o per qualsevol altre motiu. En l’àmbit de la mobilitat, el secretari general del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, ha citat quatre tipus de transicions que s’hauran de produir en l’àmbit de la mobilitat: la descarbonització, la transició econòmica (cap a una economia digital i molt més tecnològica), la transició energètica i la transició de les ciutats, cap a un model on els ciutadans reclamen més espais per a ells i menys per la mobilitat clàssica, ha apuntat Font. Font també ha posat de manifest la contradicció que des de l’alliberament dels peatges el passat 1 de setembre es dona la circumstància que els camions i vehicles que circulen pel pas fronterer de La Jonquera no paguen peatge en el tram de l’AP-7 mentre que les mercaderies i passatgers que viatgen en tren sí ho fan quan creuen el túnel del Pertús. “Des del punt de vista de la planificació global no ho estem fent prou bé”, ha lamentat Font, que ha remarcat que es va en la “línia contrària” de la promoció del tren com a mitjà de transport sostenible.En la taula de debat posterior ‘Els reptes de la mobilitat en l’era post-covid’, el directiu de la UITP José Dionisio González, ha subratllat que és “fonamental” seguir apostant pel transport públic i ha lamentat que hagi estat un servei que “no ha rebut l’atenció necessària com a element clau de la recuperació econòmica social i mediambiental”. González ha manifestat que cal seguir apostant per aquest sector en un moment en què es comencen a aixecar restriccions en molts països a mesura que avança el ritme de vacunació.Pel directiu de la Unió Internacional del Transport Públic, considera que la pandèmia ha portat una “gran oportunitat per reinventar-nos i tornar a apostar pel transport públic” i que aquest sigui la “columna vertebral” d’una nova mobilitat marcada pel canvi climàtic i d’altres reptes com la sostenibilitat i la inclusió social. “No serà possible sortir d’aquesta crisi sense una aposta pel transport públic”.Per la seva banda, el director de Mobilitat, Transports i Sostenibilitat a l’AMB, Joan Maria Bigas, ha explicat com s’ha observat menys mobilitat durant la pandèmia per estudis o feina però s’ha incrementat la individual, fet que ha comportat menys ús del transport públic davant un vehicle privat que s’ha recuperat més ràpidament. Per Bigas, l’escenari de la mobilitat postpandèmia deixa alguns interrogants oberts com per exemple si l’urbanisme tàctic es quedarà com un element estructural que es farà extensible a ciutats petites i mitjanes o si l’augment de la micromobilitat perjudica la imatge del transport públic, entre molts altres.Per últim, el secretari general de l’Associació Llatinoamericana de Metros i Subterranis, Sebastián Court, ha avisat que el canvi d’hàbits entre la ciutadania arran de la pandèmia podria comportar que la demanda del transport públic no s’arribi a recuperar mai del tot i ha apostat per fer de les estacions un centre d’atracció perquè formi part de l’experiència de viatjar en metro. Per això, suggereix que funcioni també com a centres d’exposició o puguin incorporar comerços. Amb aquesta iniciativa, considera que també serviria per atraure els joves i transmetre’ls valors com la sostenibilitat perquè estableixin un vincle d’unió amb el transport públic. D’aquesta manera, ha dit, actuarien com a “punts de trobada i d’expressió de la comunitat” i no només una infraestructura per facilitar un viatge d’un punt A a punt B.
