ACN Barcelona – El Parlament ha iniciat aquest dimarts la tramitació de la Llei del Tercer Sector Social de Catalunya, després que s’hagi registrat una proposició de llei que reconeix el paper i l’aportació de les entitats a la societat. S’ha fet amb un ampli suport per part dels grups parlamentaris – ERC, JxCat, PSC-Units, ECP, Ciutadans i el Grup Mixt – que s’han compromès a treballar per enriquir-la i aprovar-la com més aviat millor. La Taula d’entitats i la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya han reivindicat un marc legal que asseguri la seva participació en el disseny i execució de polítiques públiques. També han insistit que cal garantir “els drets, el benestar i la protecció” dels col·lectius més vulnerables.
Al document presentat, subratllen que en el moment actual es fa “imprescindible” una regulació pròpia que reculli les previsions relatives a l’organització, finalitats i funcions de les entitats socials. En aquest sentit, defensen que la llei s’impulsaria en un marc de promoció de diferents marcs legislatius complementaris.
Així, es requerirà necessàriament una “acció coordinada” per tal d’assegurar una adequada sistemàtica legislativa a partir de la Llei catalana d’Economia Social i Solidària, la Llei d’Acció Concertada per la provisió de serveis d’atenció a les persones de caràcter social i la Llei de foment de l’associacionisme.
Segons les entitats, el fet de no disposar d’una normativa específica “comporta dificultats importants” a l’hora de portar a terme la seva acció o de reconèixer la seva tasca d’interès general. En aquest sentit, la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, Francina Alsina, ha recordat que en altres territoris com el País Basc, Extremadura, les Illes Balears, Castella la Manxa o Castella i Lleó, sí que disposen d’un marc legal.
Alsina també ha subratllat que les 3.000 entitats socials que formen part de la confederació i la taula tenen una llarga trajectòria a Catalunya i un rol actiu en la provisió dels serveis. “Aquestes organitzacions acompanyen i ofereixen suports essencials a 1.500.000 de persones en situació de vulnerabilitat en tots els àmbits i en totes les franges d’edat”, ha assenyalat.
En la mateixa línia, s’ha expressat la presidenta de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social, Helena Fontanet, que s’ha subratllat la importància de disposar d’un model eficaç que pugui “donar resposta a les necessitats de la ciutadania”.
De fet, les representants sostenen que la llei també ajuda a definir mesures de foment i finançament que siguin “més estables” i fer que les entitats no hagin de dependre de l’actual model de subvenció.
<strong>Els principals continguts de la proposició</strong>
La proposició de llei registrada consta de quatre capítols, amb un total de 19 articles, una disposició addicional, una disposició derogatòria i sis disposicions finals. El primer capítol, el de les disposicions generals, aborda l’objecte, la definició de les entitats del tercer sector, els principis rectors i el seu àmbit d’aplicació.
El segon capítol és sobre la col·laboració entre el Tercer Sector Social i els sectors públic i privat. Així doncs, per a la prestació de serveis de responsabilitat pública, es determinen els instruments no contractuals – com la concertació – com a preferents, i, de forma complementària per al desenvolupament d’activitats socials d’interès general, s’estableix l’adopció d’altres instruments de col·laboració, com els convenis, els acords marc o les subvencions, entre altres.
El tercer capítol tracta sobre la participació del Tercer Sector Social, el diàleg civil i la interlocució social mitjançant dos sistemes diferenciats: la creació d’una Mesa de Diàleg del Tercer Sector i la participació del sector en òrgans col·legiats, en un pla d’igualtat i equitat amb condicions de transparència.
Pel que fa al quart i darrer capítol, estableix les mesures de foment del Tercer Sector Social que inclouen la regulació del ‘Pla d’impuls i promoció del Tercer Sector’ i asseguren el seu seguiment en seu parlamentària.
