ACN Barcelona.-El Teatre Lliure es proposa ampliar els marges de l’escena amb la segona edició del cicle de conferències performatives ‘Katharsis’. Segons la directora de Programació i continguts del Teatre Lliure, Georgina Oliva, la programació d’enguany, que va del 22 al 31 de gener, inclou les propostes d’artistes de les arts escèniques, el món del comissariat i fins i tot del so. “Era interessant fer confluir aquesta suma de sabers”, ha dit Oliva. La sala volia donar valor al món del coneixement a través d’una “diversitat de llenguatges”, en una segona edició que obrirà ‘Conferència espectacular’, de David Espinosa, però també hi haurà propostes dels creadors Manuel Cirauqui, Adriano Galante, Núria Guiu, Alexandra Laudo i Martina Tosticarelli.
Segons ha destacat Oliva, el millor aprenentatge es dona “a través de l’experiència”, i és el que precisament volen investigar a través de les conferències performatives; en concret, volen indagar en el fet de si a través de viure un esdeveniment es pot realment adquirir millor el coneixement que planetja. “És inevitable pensar que afegir un valor artístic a les conferències fa que la transmissió del saber pugui arribar a l’espectador interpel·lant el seu intel·lecte i les seves emocions”, ha defensat.’Katharsis’ va néixer la temporada passada per preguntar-se a través de diverses formes d’expressió què és teatre. El conjunt convida a aprendre a través del plaer estètic i holístic que les arts escèniques poden oferir a través de l’observació, l’escolta, el reconeixement i el judici. Sobre el títol, Oliva ha remarcat que si en el teatre es parla sobre la catarsi, en el món del coneixement es dona “una mena d’eureka”, amb descobriments que inclouen “sensacions similars a les de la catarsi escènica”.Conferències davant les taules rodones als mitjansD’altra banda, aquestes conferències, que culminaran en un debat amb la participació d’artistes internacionals, també és una resposta a tots els debats, taules rodones i conferències que acullen els mitjans de comunicació i els centres culturals davant les crisis socials, econòmiques o sanitàries i protagonitzades per experts, “que no sempre aconsegueixen connectar” amb el públic en la seva manera d’exposar les idees. Per a Oliva, aquestes reflexions arriben en mig d’un escenari de pandèmia, on hi ha molts experts parlant a la televisió que “sovint no troben la millor manera de comunicar el que saben”.Les conferènciesLa primera de les conferències serà la de David Espinosa, una particular “classe magistral” sobre les arts escèniques interdisciplinàries que combina la paraula amb la manipulació d’objectes, l’acció coreogràfica i el teatre d’ombres. Un recorregut audiovisual per la història del teatre no convencional a Catalunya i la resta d’Europa, a través de les vivències de l’artista. Segons ha detallat, explica què són les noves escenes i què ha impulsat el sorgiment dels formats teatrals més innovadors, com Adolphe Appia, Adrià Gual, Carles Santos i la Fura dels Baus, passant pels artistes com Pina Bausch, Tadeusz Kantor, Joan Brossa, Rodrigo García, Els Joglars, Wim Vandekeybus, Mal Pelo, La Zaranda, Peter Brook, Needcompany i General Elèctrica. Segons l’artista, la conferència indaga en el valor de les arts vives dins del món de la cultura, i dona com a resultat “una conclusió” sobre el valor de la cultura.D’altra banda, la creadora Núria Guiu es pregunta a ‘Likes’ sobre la importància del llenguatge corporal i l’impacte de les plataformes digitals sobre el cos a l’hora de construir la identitat. En concret, parteix de l’anàlisi de dos dels fenòmens més populars de YouTube: el cover dance i els tutorials i vídeos sobre les diferents tècniques de ioga. Des d’una perspectiva socioantropològica, l’artista aborda el públic amb un discurs sobre el valor social d’un ‘like’ en les nostres societats digitals. Ha destacat la seva importància i el fet que en temps de pandèmia “totes les relacions” es desenvolupen a través d’Internet.Foscors i caixes negres’Com observar un cel nocturn’ és una conferència performativa en què la comissària d’art Alexandra Laudo posa en relació fenòmens astronòmics i moments destacats de la història de l’astronomia, i en particular, del que històricament va ser un dels observatoris astronòmics més importants d’Europa, el Calton Hill Observatory d’Edimburg amb reflexions assagístiques i filosòfiques sobre la nit, la foscor, la creació artística i les nostres maneres de mirar. Barrejant teoria, fets històrics, anècdotes i mitologia, i usant multitud d’imatges procedents de la ciència astronòmica, la història de l’art i la cultura digital, Laudo construeix un relat en què es desdibuixen els límits entre l’assaig curatorial, la narració literària, la performance i la conferència acadèmica. “No pretén ser una eina divulgativa, sinó que parla de personatges que al llarg de la història han observat cels nocturns”, ha defensat l’autora, que ha plantejat preguntes per exemple sobre la foscor de la fi del món. “La imatge de la fi del món, serà instagramejable?”, ha suggerit.A la seva proposta ‘Antropologies de la caixa negra’, de Manuel Cirauqui, director d’Eina Idea, pren l’espai escènic com a lloc de ressonància, collage i al·lucinació, usant el concepte de caixa negra com a màquina filosòfica. El relat, compost d’elements verbals, visuals, tàctils i sonors, travessarà l’obra d’artistes i escriptors dels nostres dies com Victor Costales, Frida Escobedo, Amie Siegel, Sara Nadal-Melsió, Gaika, Paloma Polo i Jalal Toufic, incloent-hi materials inèdits. Segons Cirauqui, la conferència es preguntarà ‘què té el futur?’, i per a ell la resposta és que està “sobrevalorat”, i està generant “molta miopia respecte al passat”.Estadis de trànsit i èxtasiEl creador Adriano Galante (Seward) desplegarà la conferència performativa ‘Entrar a vivir’, on explica com i perquè les persones alteren la seva consciència i entren en trànsit i èxtasi. A la proposta es pregunta què succeeix en un moment d’èxtasi i com s’experimenta una vivència catàrtica. ‘Entrar a vivir’ és un testimoni sonor de les alteracions de la consciència en forma alhora de conferència performativa i de concert, un artefacte viu amb direcció, text, música i interpretació de Galante sobre el qual el mateix autor afirma que no sap si el text exposa més preguntes que respostes, però és en tot cas una “experiència col·lectiva”.D’altra banda, la conductora Martina Tosticarelli moderarà la taula rodona performativa ‘Presència i alteritat’, que tancarà el cicle, en una reflexió al voltant de la presència humana. Segons ha explicat, es parla sobre la llum, la tecnologia, l’impacte de la pandèmia en la presència humana i els canvis en la percepció del fet teatral. Ha destacat que al teatre la presència “no pot existir de forma autònoma”, sinó que creix a través del vincle entre l’escena i l’espectador.
