ACN Madrid – El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la decisió de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, de considerar ajustades a dret les fórmules d’acatament dels diputats sobiranistes al ple de constitució del Congrés del 21 de maig del 2019. Els magistrats han rebutjat un recurs interposat pel PP contra la decisió de Batet. Els populars argumentaven que les referències a la “república catalana”, als “presos polítics” i al “mandat de l’1-O” invalidaven l’acatament i vulneraven la doctrina del TC i els drets de la resta dels diputats.
El TC conclou que la decisió de Batet de considerar aquestes fórmules com a vàlides no va afectar els drets de la resta dels diputats. Argumenta que impedir que assumissin la condició de diputats hauria generat una situació de desigualtat respecte a altres fórmules d’acatament verbalitzades per representants d’altres formacions.
L’acord s’ha adoptat amb el vot de tots els magistrats progressistes menys l’exministre Juan Carlos Campo, que s’ha abstingut per evitar cap tipus d’incompatibilitat. Els quatre magistrats conservadors hi ha votat en contra, i tres d’ells, Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, han fet un vot particular discrepant de la decisió de la majoria.
Els magistrats tenien sobre la taula un recurs d’empara de vuit diputats del PP al Congrés contra l’acord de la presidenta del Congrés que considerava vàlides les fórmules utilitzades per 29 representants de formacions sobiranistes.
Segons el PP, la seva promesa no complia el requisit d’acatament de la Constitució i suposava una “manca de respecte a la sobirania nacional i a les institucions”. Tot ells, però, van utilitzar l’expressió “juro” o “prometo”.
El PP sostenia que la decisió de Batet havia vulnerat el seu dret a la representació política (art. 23 de la Constitució) perquè suposava un tracte de desigualtat respecte als diputats que havien acatat la constitució “d’acord amb les exigències normatives”.
A la seva sentència, el TC evita valorar si les fórmules que es van emprar contravenen, o no, les normes parlamentàries, i es limiten a estudiar la decisió de Batet.
Segons el seu criteri, “no queda acreditat que la decisió de la presidenta del Congrés hagi incidit, limitant-los, en els drets i facultats” de la resta de diputats.
A més, segons els magistrats, tampoc s’ha produït un tracte desigual entre diputats, perquè Batet va donar per vàlides totes les fórmules d’acatament, i donar la raó al PP suposaria “dispensat un tracte diferent als 29 diputats” sobiranistes.
I és que segons el TC, la decisió de considerar vàlides aquestes fórmules “no afecta el dret” de la resta de diputats a exercir en plenitud les seves funcions parlamentàries, i per tant “no ha existit” cap vulneració de l’article 23.2 de la Constitució.
