Dissabte, 18 de setembre de 2021 - Edició 1150
La República

El TC anul·la la reforma per a una investidura a distància i la celebració de sessions telemàtiques del Govern

ACN Madrid.-El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha aprovat per unanimitat una sentència que declara inconstitucional i nul el nucli de la Llei del Parlament 2/2018 que permetia una investidura […]

Avatar
Agències 04/04/2019

ACN Madrid.-El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha aprovat per unanimitat una sentència que declara inconstitucional i nul el nucli de la Llei del Parlament 2/2018 que permetia una investidura no presencial del president de la Generalitat i la celebració de sessions de Govern per via telemàtica. Els magistrats ja havien suspès cautelarment la llei el maig del 2018 fruit d’un recurs del govern espanyol, i ara estimen parcialment els arguments de l’executiu i anul·len la reforma adduint que segons la doctrina recent del propi tribunal el candidat a la presidència de la Generalitat “ha de comparèixer de manera presencial davant la cambra”. “Per connexió” també declaren inconstitucional i nul·la la disposició addicional que obre la porta a la modificació del Reglament del Parlament per regular aquesta investidura no presencial, així com els punts de la llei que fan referència a la possibilitat de celebrar sessions del consell de Govern per via telemàtica. Els magistrats adverteixen el Govern i el Parlament que la seva decisió té “plens efectes” i per tant cap “impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que pugui suposar ignorar o elidir la decisió d’aquesta sentència”.

En una sentència de 32 pàgines els magistrats resolen a favor de l’executiu espanyol el recurs que l’equip de Mariano Rajoy va presentar a l’abril del 2018 per impedir la investidura a distància de Carles Puigdemont després de les eleccions del 21-D convocades pel propi Rajoy. El TC la va admetre a tràmit i la va deixar en suspens tot advertint el president del Parlament, Roger Torrent, i la resta de membres de la Mesa, que no podien impulsar la investidura.A la sentència, els magistrats asseguren que la seva decisió d’anul·lar una reforma de la llei de la Presidència no té cap caràcter polític ni preventiu davant una eventual investidura de Carles Puigdemont, sinó que respon a possibles “vulneracions reals i efectives de la Constitució, l’Estatut i el Reglament del Parlament de Catalunya”, perquè es podria incórrer en una “inconstitucionalitat actual i efectiva”.Segons els magistrats, la Constitució estableix una “relació de confiança” entre el govern i la cambra legislativa que “no concorda” amb una regulació que permeti celebrar una sessió d’investidura de la presidència de la Generalitat on el candidat o la candidata no comparegui o no intervingui davant la càmera per obtenir-ne la confiança”. “La intervenció del candidat a la sessió d’investidura és un element imprescindible perquè la cambra pugui formar correctament la seva voluntat”, diuen, de manera que no es pot delegar.També tanquen la porta a la intervenció del candidat a la presidència per via telemàtica, perquè “la seva intervenció personal i presencial” compleix una “funció simbòlica en la ritualitat inherent a un sistema parlamentari”. “Una investidura on el candidat no comparegués presencialment davant la cambra seria contrària al bloc de constitucionalitat” perquè malgrat que la Constitució, l’Estatut i el Parlament “no estableixin expressament el caràcter presencial de la investidura” aquesta exigència “és inherent a la naturalesa d’aquest procediment”. El mateix pel que fa a la possibilitat de celebrar sessions del Govern per via telemàtica. Segons el TC “la presa de decisions col·legiades, prèvia deliberació i debat entre els seus membres tampoc resulta compatible amb un règim jurídic que li pot permetre celebrar les seves sessions plenàries a distància i per via telemàtica, sense contacte personat entre tots o algunes dels seus membres”. Obligació “implícita” de comparèixer El TC recupera per a l’ocasió la seva jurisprudència recent per recordar que malgrat que “ni la Constitució ni l’Estatut estableixen expressament que el candidat a la presidència de la Generalitat ha de comparèixer de forma presencial davant la cambra per poder celebrar la sessió d’investidura” aquesta exigència “es troba implícita en aquestes normes”. Segons els magistrats “l’acte d’investidura del candidat a la presidència de la Generalitat exigeix en tot cas la intervenció personal i presencial” d’aquest perquè “és essencial que sigui el candidat proposat qui defensi davant el Parlament el seu programa, perquè només mitjançant la seva intervenció en aquest acte els diputats poden comptar amb els elements de judici necessaris per atorgar-li la seva confiança”.