ACN Barcelona – El cinema català s’examina diumenge a la meca de la indústria cinematogràfica mundial, els Oscars, on competeix doblement amb ‘La societat de la neu’ i ‘Robot dreams’. Les pel·lícules de J. A. Bayona i Pablo Berger segueixen l’estela de tretze films amb talent català que al llarg de la història han provat sort a Hollywood, tot i que només dos n’han tornat amb estatueta. La gesta la va firmar primer Néstor Almendros el 1979, quan va recollir l’Oscar a millor direcció de fotografia per ‘Dies del cel’, de Terrence Malick. Els segons i últims en fer-ho han estat Montse Ribé i David Martí, que se’l van endur el 2007 per ‘El laberinto del fauno’. La primera nominació espanyola -el 1953- també va sortir de Catalunya gràcies al pintor Antoni Clavé.
El polifacètic artista va fer debutar Catalunya als Oscars amb una doble nominació, a millor direcció artística en color i millor disseny de vestuari per ‘El fabulós Andersen’, tot i que no va recollir cap de les dues estatuetes.
Vuit anys més tard, el 1961, va arribar la nominació a millor pel·lícula de parla no anglesa per ‘Plácido’, del valencià Luis García Berlanga, rodada a Manresa i produïda per Jet Films d’Alfredo Matas, en aquell moment empresa domiciliada a Madrid però que va traslladar la seu social tres anys més tard a Barcelona, ciutat natal del propietari. Aquell mateix any, el 1964, Francesc Rovira Beleta optava a un Oscar en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa per ‘Los tarantos’. Quatre anys després, va tornar a la gala de Los Angeles per ‘El amor brujo’, tot i que no en va guanyar cap.
A la dècada dels 80, i després de la proesa de recollir un Oscar, Néstor Almendros va obtenir tres nominacions més de l’Acadèmia de Hollywood en la mateixa categoria: el 1980 per ‘Kramer vs. Kramer’, de Robert Benton; 1981 per ‘El llac blau’, de Randal Kleiser; i el 1983 per ‘La decisió de la Sophie’, d’Alan J. Pakula.
Catalunya va haver-se d’esperar vint anys a tornar a creuar l’oceà i optar de nou a un Oscar. Ho va fer el 2004 el documental de Carles Bosch i Josep Maria Domènech ‘Balseros’, que tampoc va tornar amb l’estatueta sota el braç. Dos anys més tard, però, Montse Ribé i David Martí, de l’estudi DDT SFX, alçaven l’Oscar a millor maquillatge i perruqueria per ‘El laberinto del fauno’, una situació que es podria repetir aquest diumenge per la seva caracterització dels personatges de ‘La societat de la neu’.
‘Robot dreams’ també seguirà en la gala d’aquest any el camí traçat abans per un altre film català animat anterior, ‘Chico i Rita’, l’existosa proposta de Javier Mariscal i Fernando Trueba que el 2012 va competir per l’Oscar a millor pel·lícula d’animació, un premi que va arrabassar-li ‘Rango’
L’última de les experiències catalanes a Hollywood es remunta a fa set anys, quan el curtmetratge ‘Time code’, de Juanjo Giménez, va ser nominat per l’Acadèmia de Hollywood, una distinció que tampoc es va endur.
