ACN Barcelona.-La secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs plantejat per la coalició electoral Lliures per Europa, liderada per JxCat, contra l’acord de la Junta Electoral Central (JEC) de 10 de juny de 2019, pel qual es denegava la publicitat de la sessió de la JEC del 13 de juny de 2019 a la qual es va procedir a la proclamació d’electes a les eleccions al Parlament Europeu del 26 de maig de el 2019. Els magistrats diuen que el recompte amb presència de les candidatures es fa a les juntes provincials i allà JxCat no va presentar impugnacions.
La sala confirma la resolució de la JEC que va basar la seva decisió en el fet que en aquesta sessió s’anava a realitzar el recompte dels vots a nivell estatal, l’atribució d’escons a les candidatures i la proclamació d’electes de les eleccions al Parlament Europeu, com està previst en la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG), sense participació dels representants de les candidatures que s’havien presentat.El tribunal explica que l’escrutini públic es realitza davant les juntes electorals provincials. La consideració de l’escrutini -afirma la sentència- com a acte públic, d’acord amb la LOREG (reunió de la Junta Electoral amb els representants i apoderats de les candidatures a la seu del local en què exerceix les seves funcions el secretari) es refereix a l’escrutini realitzat el tercer dia següent al de votació per la junta electoral que correspongui. En aquest cas, la sala recorda que en ser el procediment electoral al Parlament Europeu, són les juntes electorals provincials.Afegeix que tal acte d’escrutini públic compleix així amb la garantia de la transparència i objectivitat del procés electoral i del principi d’igualtat. Tal acte públic, afegeix la sala, “com sempre ha passat des de la recuperació de la democràcia, té lloc en presència dels representants i apoderats de les candidatures; es procedeix a l’obertura dels sobres en què figurin les actes amb els resums de votació de cada taula, acabant l’escrutini no més tard del sisè dia posterior al de les eleccions, que van tenir lloc el 26 de maig de 2019. Com diu la LOREG, durant l’escrutini la Junta no pot anul·lar cap acta ni vot, sinó que la llei estableix que els representants i apoderats de les candidatures disposen d’un termini màxim de dos dies per presentar les reclamacions i protestes”.Per això, conclou que resulten alienes a l’acte de recompte de la Junta Electoral Central les hipotètiques vicissituds no formalitzades davant les corresponents juntes electorals provincials. “Ha de reiterar-se que qualsevol reclamació i impugnació s’ha de suscitar davant les juntes provincials sense perjudici que resolgui finalment la Junta Electoral Central. No consta en les actuacions cap reclamació o protesta de la coalició recorrent. L’argument de ser una coalició electoral sense implantació a tot el territori espanyol no és element enervant per no seguir el procediment establert ni conculcador del principi d’igualtat”, subratlla el tribunal.La sentència explica que justament aquesta activitat d’escrutini davant la Junta Electoral Provincial és la que permet esmenar els possibles errors produïts en la nit electoral amb els resultats provisionals que es transformen en definitius a la vista de les actes i les eventuals reclamacions i impugnacions realitzades en temps i forma que puguin ser estimades. De la mateixa manera, expressa que tampoc lesiona el principi d’igualtat el fet que representants de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), haguessin pogut assistir a sessions de la Junta Electoral Central en raó precisament del seu caràcter d’observador en missió internacional. I, òbviament, les seves recomanacions no tenen força vinculant, i es mostren canviants com va al·legar el lletrat de la Junta Electoral Central en adduir que en l’últim informe va desaparèixer allò esgrimit per la coalició recorrent.No hi ha vulneració del Dret de la Unió EuropeaLa sala considera que l’acord impugnat no ha vulnerat el dret de la Unió Europea ni tampoc la Carta dels Drets fonamentals de la Unió, com sosté la coalició recorrent. Sobre aquesta qüestió, afirma que no hi ha norma de la Unió Europea que reguli el procediment electoral de les eleccions a Parlament Europeu, per la qual cosa no es pot atribuir a les actuacions desenvolupades vulneració del dret comunitari sense identificar-lo. Tampoc s’evidencia cap lesió del dret de sufragi passiu.El tribunal subratlla que “tampoc s’entreveu trencament del principi d’equivalència del Dret de la Unió Europea en una regulació que estatueix clarament el caràcter públic de l’escrutini general davant les juntes electorals provincials com respectuós amb la publicitat i transparència, així com amb el dret al sufragi passiu. A aquest acte estan convocats els representants i apoderats de les candidatures per a formular les corresponents impugnacions i reclamacions en ocasió de l’obertura dels sobres contenint les actes de les meses electorals. Una qüestió diferent és, segons el tribunal, el simple recompte de vots a la Junta Electoral Central a la vista del que van remetre les juntes electorals provincials en què es procedeix a l’atribució d’escons partint dels resultats facilitats per les juntes electorals provincials D’altra banda, la sala imposa al recorrent les costes d’aquest recurs (4.000 euros), d’acord amb els criteris seguits habitualment en raó de les circumstàncies de l’assumpte, de la dificultat de la mateixa i dels escrits de contestació de les parts.
