Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

El Suprem deliberarà aquest dimarts sobre l’exhumació de Franco

ACN Madrid.-La secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem deliberarà aquest dimarts a partir de les 10 hores sobre l’exhumació de Francisco Franco del Valle de los Caídos. […]

Avatar
Agències 23/09/2019

ACN Madrid.-La secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem deliberarà aquest dimarts a partir de les 10 hores sobre l’exhumació de Francisco Franco del Valle de los Caídos. Els sis magistrats tindran sobre la taula el recurs de la família del dictador que s’oposa a la decisió del govern espanyol de traslladar les restes mortals al cementiri del Pardo (Madrid). El Suprem va suspendre cautelarment l’exhumació a pocs dies de la data prevista per a l’exhumació, el 10 de juny de 2019, a l’espera d’analitzar a fons el recurs de la família. Els descendents del dictador insisteixen a portar-lo a la cripta de la Catedral de l’Almudena, situada a peu de carrer i en ple centre de la capital. Així doncs, la sala presidida per Jorge Rodríguez Zapata haurà de decidir si autoritza l’exhumació i fixar el destí de les restes.

La previsió és que els magistrats votin i decideixin aquest mateix dimarts però fonts jurídiques no asseguren que la decisió no es pugui allargar. Col·lectius de Memòria Històrica, sota el lema #NiValleNiAlmudena, han convocat una concentració davant de l’alt tribunal a les 11 hores per reclamar l’exhumació. Segons publica ‘El Periódico’, el Suprem avalarà l’exhumació en compliment de la llei de Memòria Històrica però hi haurà debat a l’hora de determinar la ubicació de les restes del dictador. La sala formada per Rodríguez Zapata, Segundo Menéndez, Celsa Pico, Pilar Teso, José Luis Requero i Pablo Lucas -ponent de la sentència- haurà de determinar si preval, o bé el dret de la família a decidir on serà enterrat o l’interès general al·legat pel govern espanyol.A banda del recurs de la família, la sala també haurà de pronunciar-se més endavant sobre els recursos de la Fundació Francisco Franco, l’Associació de la Defensa del Valle de los Caídos i la comunitat benedictina, que resoldran en línia amb la decisió que prenguin sobre la petició dels familiars de Franco. Un procés administratiu llargL’executiu espanyol va iniciar els tràmits de l’exhumació el 24 d’agost de l’any passat, poc després que Pedro Sánchez arribés a la Moncloa després de guanyar la moció de censura. El Consell de Ministres va aprovar un reial decret per canviar el redactat de l’article 16.3 de la llei de Memòria Històrica i va indicar que només podien estar enterrats al Valle de los Caídos persones que haguessin mort en la Guerra Civil (Franco ho va fer el 1975). Una setmana més tard, va iniciar un procediment administratiu per exhumar Franco, en compliment d’aquest canvi.Tot i que el govern espanyol esperava que el procediment fos més ràpid, es va anar retardant al·legant que calia ser “garantista” en tot moment, donant opció a la família i als altres actors implicats perquè presentessin les al·legacions que consideressin. El 15 de febrer d’aquest any, el Consell de Ministres va acordar donar per acabat aquest procediment i va ordenar l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos. El procediment va estar a càrrec del Ministeri de Justícia.Tal com estableix el procediment administratiu, ha de ser la família la que -de manera conjunta i tots d’acord- comuniqui al govern espanyol on volen inhumar les restes del seu familiar. Els descendents del dictador van insistir a portar-lo a la cripta de la Catedral de l’Almudena, on ja està enterrada la seva filla, Carmen Franco Polo.L’executiu de Sánchez s’hi va negar en tot moment i va esgrimir un informe de la delegació del govern espanyol a Madrid que exposa que suposaria “riscos evidents per a la seguretat i alteració de l’ordre públic” i, a més, que contravindria la llei de Memòria Històrica perquè permetria “l’exaltació” d’un dictador en un espai públic.Per tant, el govern espanyol va demanar a la família que proposés un altre lloc que complís amb els requisits legals. Finalment, en no fer-ho, el 15 de març l’executiu va anunciar que reinhumaria les restes del dictador al cementiri de Mingorubio, a El Pardo, on ja hi ha un panteó familiar i està enterrada la seva esposa, Carmen Polo. I va fixar com a data el 10 de juny.La família Franco va recórrer al Tribunal Suprem i va presentar un recurs contenciós-administratiu on demana -a banda de no permetre l’exhumació- que s’aturi com a mesura cautelar fins que els magistrats resolen sobre el fons de la qüestió. El Suprem va acceptar la mesura cautelar per evitar el “perjudici” que hauria suposat treure les restes i haver-les de retornar al Valle de los Caídos.