ACN Madrid .-La Sala Penal del Tribunal Suprem deliberarà divendres a partir de dos quarts d’onze els recursos de cassació presentats contra la sentència de ‘La Manada’. La vista és pública i hi seran els representants de totes les parts que han recorregut: les defenses dels cinc joves, la fiscalia, les acusacions populars -comunitat foral de Navarra i l’Ajuntament de Pamplona- i l’acusació particular que representa a la víctima. El Tribunal Superior de Justícia de Navarra va confirmar condemnes de 9 anys de presó per als membres de ‘La manada’ per un delicte d’abús sexual amb prevalença en els San Fermines del 2016. La fiscalia demana que els fets siguin considerats agressió sexual (violació) i sol·licita elevar la condemna fins als 18 anys. Els cinc condemnats estan actualment en llibertat provisional i el cas va generar gran polèmica social.
Un tribunal format per Andrés Martínez Arrieta i integrat, a més, per Francisco Monterde, Ana Ferrer, Vicente Magro i Susana Polo (que en serà ponent) abordarà divendres els recursos contra la sentència de la manada. La vista serà pública i es farà a la sala de plens, la mateixa que ha estat testimoni durant quatre mesos del judici del procés. Han presentat recurs totes les parts, tant la fiscalia com la víctima, els cinc condemnats i les acusacions populars (comunitat foral i Ajuntament de Pamplona). La primera sentència sobre aquest cas la va dictar l’Audiència de Navarra l’abril de 2018 quan va condemnar els cinc joves a 9 anys de presó per abús sexual continuat i una multa de furt al guàrdia civil Antonio Manuel Guerrero per robar el telèfon a la víctima i gravar els fets. En aquella sentència hi havia un vot particular molt dur que es posicionava en contra de la condemna i demanava l’absolució dels acusats. Els cinc joves andalusos estaven en presó preventiva però, poc després de la sentència en primera instància, van sortir en llibertat (juny de 2018).Al desembre, el TSJ de Navarra va confirmar la condemna però, en aquest cas, van existir dos vots particulars en sentit contrari als de l’Audiència. Els magistrats s’inclinaven per condemnar als processats a 14 anys i 3 mesos per un delicte d’agressió sexual per considerar que hi havia hagut intimidació. La intimidació, la clau Si va existir intimidació o no és la clau per a la fiscalia també. Un element que permetria condemnar-los per violació i no per abús i elevar la pena fins als 18 anys que sol·licita el ministeri públic. En l’escrit presentat per la fiscalia, argumenten que en els fets provats de la sentència demostren que va existir “la intimidació suficient per anul·lar la voluntat de la víctima”. A més, la fiscalia entén que els vídeos que van gravar els propis acusats demostren que no hi va haver cap “assentiment ni participació activa” de la jove. L’acusació pública també remarca que van introduir la noia en un petit habitacle on tenia “capacitats nul·les d’escapar”, on la víctima estava “desvalguda” i “rodejada per cinc homes de gran complexió” i d’edats superiors. “És exigible alguna cosa més per doblegar la víctima?”, es pregunta la fiscalia al seu escrit. I argumenten que només la presència dels cinc homes en l’espai tan petit ja suposava provocar-li por i, per tant, intimidació. La fiscalia també interessa que es condemni a 2 anys de presó per robatori amb intimidació a Antonio Manuel Guerrero, per haver-li pres el telèfon a la víctima per gravar els fets. Fins ara, només se li imposava una multa per furt. En canvi, la sentència entenia que no hi va haver aquest component d’intimidació i que els acusats no van “inferir força o amenaça ni que sigui implícita” i que “no està explicitada en el relat fàctic de la sentència”. Un tema que genera polèmica socialLa condemna per abús sexual però no per agressió va generar una polèmica social entorn a com es perseguien aquest tipus de delicte. La sentència i, posteriorment l’alliberament dels acusats, va generar concentracions de protesta a tot l’Estat. Fins i tot, el Ministeri de Justícia va demanar als experts que els assessoren iniciar una revisió dels tipus penals. La Secció de Dret Penal de la Comissió General de Codificació és l’encarregada de pronunciar-se sobre temes d’especial sensibilitat com la llibertat sexual de la dona i la tipificació que es va fer en el Codi Penal del 1995 dels delictes d’abús i agressió sexual. Tot i que inicialment hi havia consens encara no s’ha tancat l’avanprojecte de llei per reformar el Codi Penal.
