Dimarts, 7 de febrer de 2023 - Edició 1657
La República

El Síndic de Greuges sosté que l’increment de recursos als centres educatius no ha servit per reduir-ne la complexitat

ACN Barcelona – El Síndic de Greuges sosté que l’increment de recursos als centres educatius de Catalunya no ha servit per reduir-ne la complexitat. En un informe presentat aquest dilluns […]

Agències 29/11/2022

ACN Barcelona – El Síndic de Greuges sosté que l’increment de recursos als centres educatius de Catalunya no ha servit per reduir-ne la complexitat. En un informe presentat aquest dilluns en el marc del Pacte contra la segregació escolar de Catalunya, assenyala que tot i incrementar de manera significativa la dotació de personal al sistema, el model vigent de provisió de recursos no ha permès avançar cap a una distribució més equitativa de recursos humans i de finançament entre centres. D’altra banda, el document subratlla que cal treballar en una major estabilitat de les plantilles – millorant les condicions del personal que hi treballa – i garantir un millor acompanyament, com dos grans eixos prioritaris.

L’informe recull els treballs de la comissió d’estudi sobre drets laborals, dotació de personal i segregació escolar, integrada per vint-i-cinc persones expertes a proposta del Departament d’Educació, del Síndic de Greuges, dels sindicats, de les patronals de l’escola concertada i de la resta de membres signataris. Aquesta té com a objectiu formular propostes de millora relacionades amb la provisió de personal docent i de suport als centres amb elevada complexitat. D’acord amb dades del curs escolar 2021/2022 a Catalunya hi ha 666 centres públics amb alta i molt alta complexitat, i 64 de concertats amb aquestes mateixes característiques.

Si bé el document posa en valor l’esforç d’Educació en la lluita contra la segregació escolar, recordant que el pressupost destinat s’ha incrementat en un 52,5% des del 2014, amb un augment de les plantilles als centres públics d’un 18,3%, també avisa que als centres d’alta complexitat existeixen encara un seguit de dèficits, especialment en relació amb la gestió dels equips educatius, que no s’han revertit a partir d’aquest increment de recursos.

<strong>Distribució molt o completament lineal</strong>

En aquest sentit, reconeix que la normativa que regula la provisió de plantilles als centres públics discrimina positivament els centres amb elevada complexitat, de manera que aquests tenen una dotació de personal docent més elevada que els centres que no tenen aquesta complexitat, però ho fa de manera insuficient. Per això, tot i que les reduccions de les ràtios i hores lectives són mesures que ajuden a millorar les condicions amb què es presta el servei educatiu al conjunt dels centres escolars, s’han aplicat de manera lineal, sense contribuir a garantir una distribució més equitativa del professorat.

En el cas del centres concertats aquesta dotació és encara més marginal, ja que el concert educatiu és totalment lineal i no està condicionat a la complexitat dels centres. La no equiparació de les dotacions de plantilles entre centres públics i concertats situa els centres concertats amb alta o molt alta complexitat en una situació més precària que la resta de centres concertats, i també que la resta de centres públics, independentment de la seva complexitat.

<strong>Menys dotació de plantilles als concertats</strong>

L’informe també destaca que en el sector concertat és més prevalent la contractació de personal docent addicional mitjançant el pagament de quotes a les famílies, circumstància que es dona menys en els centres concertats amb elevada complexitat. D’aquesta manera, els centres concertats amb elevada complexitat – a diferència del sector públic – acostumen a disposar d’una dotació de plantilles més baixa que els centres concertats amb una composició social afavorida.

La insuficiència de personal als centres d’alta complexitat afecta especialment el personal d’atenció educativa, tant als públics com concertats. El Departament d’Educació garanteix una dotació de Tècnic especialista en educació infantil (TEI) a les escoles i una dotació de Tècnic d’integració Social (TIS) als instituts que són considerats de màxima complexitat, però no està garantida en centres d’alta complexitat, ni tampoc, en el cas dels TEI, en escoles de màxima complexitat d’una línia. Per exemple, en el cas dels TIS, prop del 40% de centres d’alta complexitat no té aquesta figura professional. 

D’altra banda, la provisió d’aquest suport als centres amb elevada complexitat és limitada. En el cas dels TIS, per exemple, el curs 2021/2022 hi havia una ràtio de TIS per cada 393,2 alumnes a centres amb elevada complexitat en el sector públic i per cada 712,7 alumnes a centres amb elevada complexitat en el sector concertat. Per això, segons l’informe, es fa difícil incidir de forma significativa en les condicions d’educabilitat de l’alumnat d’aquests centres amb aquestes ràtios.

<strong>Altres dèficits a resoldre</strong>

Tal com recull el document, les direccions dels centres amb elevada complexitat també assenyalen la insuficiència de suports com ara les aules d’acollida o el personal que atén l’alumnat amb necessitats educatives especials. Així, per exemple, el 31,1% dels centres públics de molt alta complexitat i el 54,5% dels centres concertats de molta alta complexitat no disposen d’aula d’acollida, de la mateixa manera que també succeeix amb el 54,2% i el 69,8% dels centres públics i concertats d’alta complexitat.

Un altre dels dèficits és l’elevada mobilitat de les plantilles, que les xifres indiquen que afecta especialment els centres amb especial complexitat socioeducativa, la qual cosa està relacionada amb la manca d’incentius per exercir la funció docent en aquests centres. El percentatge d’interins als centres de molt alta complexitat (52,1% a primària i 60,5% a secundària) se situa per sobre de la mitjana (41,0% a primària i 50,7% a secundària). El percentatge de places de destinació definitiva en aquests centres (33,0% a primària i 20,6% a secundària), en canvi, se situa per sota de la mitjana (40,6% a primària i 29,0% a secundària).

A més, els dèficits de formació i d’experiència relacionada amb l’atenció de la diversitat per part del professorat fa que part d’aquest accedeixi als centres públics amb elevada complexitat sense l’experiència i la preparació necessàries per desenvolupar la seva tasca en aquesta tipologia de centres. A més, la concentració de necessitats educatives específiques exigeix als professionals una necessitat més gran de coordinació amb la xarxa de serveis socials, educatius i de salut del territori que atén l’alumnat més enllà de l’horari escolar, però la normativa que regula l’horari laboral no ofereix un tractament específic al personal que treballa en aquests centres ni reserva una dedicació horària més gran a tasques de coordinació.

La saturació dels EAP i altres serveis educatius de zona i la insuficient dedicació i suport d’aquests serveis als centres amb elevada complexitat també dificulta aquest treball en xarxa.

<strong>Diferents propostes d’actuació</strong>

Finalment, l’informe enumera algunes propostes d’actuació que van en la línia d’aconseguir plantilles més competents per atendre la complexitat, equips educatius més estables i cohesionats, incrementar les dotacions de professionals o un treball més integrat en l’entorn. 

Algunes de les mesures proposades passen per incrementar la provisió de personal d’atenció educativa als centres amb elevada complexitat i incorporar-los com a part de la plantilla, promoure un programa específic de formació i acompanyament per als equips educatius d’aquests centres, millorar les condicions de treball en què el professorat hi desenvolupa la seva feina o establir un sistema d’incentius no econòmics orientat a la retenció i estabilització de la plantilla.