ACN Barcelona.-La companyia teatral Parking Shakespeare ha portat per les festes de la Mercè la comèdia ‘Les alegres casades de Windsor’ al parc de l’Estació del Nord, amb un aforament reduït per la covid-19 a l’espai dels til·lers. La companyia que cada estiu des del 2009 representa un Shakespeare a l’aire lliure ha recuperat l’obra que va oferir el 2016, una comèdia amb un Falstaff enredaire que ha arrancat les rialles del públic per sota de les mascaretes. “Estàs fent una comèdia i esperes el riure del públic però hi ha les mascaretes. Esperes la proximitat i no hi és; totes les escenes d’interacció directa amb l’espectador es fan amb una mica més de distància. L’artefacte funciona diferent, però funciona”, afirma el director, Marc Rosich.
L’elenc de Parking Shakespeare estava acostumat a actuar notant el contacte directe amb el públic i a omplir l’espai dels til·lers de l’estació del Nord amb fins a 900 espectadors. Amb les mesures de la covid-19, dramaturgs i actors han de repensar gestos i moviments per captivar els espectadors. “La comèdia és un gènere tan directe que necessita el contacte i la interacció de l’espectador, veure’n la reacció. És més complicat”, ha assenyalat Rosich en declaracions a l’ACN. Tot i un aforament limitat a 250 persones, amb el públic més esponjat i amb mascaretes -que tapen part de l’expressió facial- i un fred autumnal sobrevingut en els darrers dies, els embolics del personatge shakespearià de Falstaff han teixit un ritme vibrant i alegre. “Nosaltres fem una versió compacta i ens quedem amb els millors moments de l’obra de Shakespeare. Com a dramaturg he fet una coctelera que funcioni com un mecanisme de rellotgeria, una comèdia on l’alegria es manté ben alta. És una obra de celebració de la vida”, ha destacat Rosich sobre la seva versió de l’spin-off d”Enric IV’ que el cèlebre dramaturg anglès va escriure per encàrrec de la reina Elisabet I. El dramaturg observa que, quatre anys després, els actors tenen l’obra “més ben digerida, fins i tot més ben entesa”. “En el seu moment va funcionar molt bé, però quan recuperes un muntatge ho fas des d’un altre lloc. L’obra ha madurat dins del dramaturg i dins dels actors”, reflexiona Rosich.
