Divendres, 6 d'agost de 2021 - Edició 1107
La República

El Segarra-Garrigues aposta per consolidar la viabilitat del canal amb el regadiu i el manteniment de la biodiversitat

ACN Lleida.-El canal Segarra-Garrigues afronta el seu futur amb una aposta per consolidar el regadiu i mantenir la biodiversitat de l’entorn. El secretari d’Agenda Rural del Departament d’Acció Climàtica, Oriol […]

Avatar
Agències 25/06/2021

ACN Lleida.-El canal Segarra-Garrigues afronta el seu futur amb una aposta per consolidar el regadiu i mantenir la biodiversitat de l’entorn. El secretari d’Agenda Rural del Departament d’Acció Climàtica, Oriol Anson, ha explicat en una entrevista a l’ACN que el Govern valora de forma “molt positiva” el tancament de l’expedient sancionador per part de la Comissió Europea sobre el canal i indica que és un senyal que s’estan fent “les coses bé”. En aquest sentit, assegura que el canal, amb les condicions actuals “funciona” i apunta que d’aquí al 2032 hi haurà un “salt qualitatiu” pel que fa la suma de noves hectàrees de reg. Anson no descarta desenvolupar projectes com el de la cobertura de la infraestructura amb plaques solars per generar energia.

Les exigències de Brussel·les per protegir les aus han comportat limitacions en el reg respecte al projecte inicial del canal Segarra-Garrigues que preveia regar 70.150 hectàrees. Això no obstant i una vegada la CE ha tancat l’expedient sancionador, Oriol Anson assegura que tot i les condicions actuals, el canal funciona i ho seguirà fent. Afegeix que estan “tranquils i satisfets” i remarca que cal mirar el canal des del punt de vista econòmic del regadiu, però també des de la vessant de l’impacte ambiental que té sobre el territori. Per això, afegeix que la viabilitat ve per poder regar però també mantenir l’espai, la biodiversitat i mirar de recuperar les espècies, perquè és “un conjunt”.Anson explica que hi ha algunes zones amb menys possibilitat de reg, amb un reg de suport a 3.500 o 1.500 metres cúbics per hectàrea i altres a ple rendiment amb 6.500 metres cúbics, per la qual cosa, es tracta de fer una combinació de les tres opcions. Això no obstant, recalca que amb les dades de que disposen, a les zones on hi ha ple reg, no s’arriba al consum de la totalitat de la dotació, ja que la tecnologia del regadiu hi juga a favor i ajuda a gastar menys aigua de la inicialment possible. Això suposa que es pot fer una “millor gestió de l’aigua en el moment que toca, quan toca”.El canal Segarra-Garrigues té actualment unes 21.000 hectàrees en condicions de ser regades. Això significa que hi ha xarxa de reg a prop per poder-ho fer possible. D’aquestes, unes 15.000 han signat l’adhesió al reg però encara no han contractat l’aigua. Unes 11.000 ja reguen i ja tenen l’aigua contractada. Tot plegat representa una tercera part de les 65.000 hectàrees del canal que podrien regar en aquests moments. Segons Anson és la xifra que tenen i que ara com ara consideren “bona”.Les disponibilitats pressupostàries fan ajustar les actuacions de la xarxa que es desenvolupen i per tant l’avançament del regadiu. Això no obstant, Anson recorda que el Govern va aprovar un pla financer fins al 2032, amb una previsió d’inversió de 282 MEUR en el global de totes les actuacions. Seran diners per a la xarxa de regadiu però també per a les mesures correctores i compensatòries per a la protecció de les aus i la biodiversitat, ja que ara caldrà fer-ne un manteniment i continuar demostrant a Europa que és viable el canal i la protecció de l’entorn. Algunes de les mesures compensatòriesDurant la campanya 2011-2012 es van començar a llogar i gestionar finques agrícoles amb la finalitat d’afavorir els hàbitats esteparis i millorar les condicions en la zona de dispersió dels juvenils de l’àguila cuabarrada. En total s’estan gestionant 3.703 hectàrees en diferents Zones d’Especial Protecció de els Aus (ZEPA). A més a més, s’han recuperat 18 abeuradors, s’han protegit 48,72 quilòmetres de línies elèctriques de mitja tensió i s’han restaurat o construït 24 edificacions per a la nidificació del xoriguer petit i d’altres espècies que crien en forats. En total contenen 800 caixes niu. A més, s’han instal·lat 164 caixes niu pel gaig blau i altres espècies que les poden utilitzar en arbres o ples habilitats per aquesta finalitat. Una altra mesura ha estat la construcció de 43 basses destinades a la reproducció d’amfibis i millora de la biodiversitat. Durant aquesta campanya s’ha estat gestionant 381 hectàrees, específicament per a la millora dels habitats dels juvenils de l’àliga cuabarrada. En aquest sentit, s’han dut a terme accions concretes com la sembra de llavors sense recol·lecció destinades a l’alimentació d’espècies presa, com la perdiu, la tórtora i el tudó.Plaques solars per cobrir el canalEl secretari d’Agenda Rural ha reconegut que hi ha la proposta de cobrir el canal Segarra-Garrigues de plaques solars per generar energia renovable. Anson apunta que és una infraestructura que porta aigua i “en principi” poder-la cobrir de plaques reduiria l’evaporació a la vegada que generaria energia. Per això, recalca que la iniciativa té punts positius però primer cal mirar com “quadraria” amb les necessitats de manteniment del canal. Si s’aconseguís encaixar d’alguna manera, “no hi hauria d’haver cap problema per fer-ho”, ha assegurat Anson.D’altra banda, el secretari apunta que també hi ha les basses de regulació on es podrien instal·lar igualment plaques solars. Tot s’està mirant, ha dit Anson, perquè, al final, en la situació actual, es considera que no hi ha cap inconvenient en fomentar aquest tipus d’energies en una infraestructura com el canal Segarra-Garrigues, “on s’han de fer compatibles tots aquests interessos”.