ACN Barcelona.-El sector immobiliari ha reclamat al nou Govern un marc regulador “estable” que ofereixi “seguretat jurídica” per a tots els agents implicats. En el marc de la nova legislatura, els Agents de la Propietat Immobiliària (API) han elaborat un document de propostes d’acció en matèria de polítiques públiques. L’informe demana impulsar un acord de col·laboració público – privada per al “rellançament sostenible” de la promoció d’habitatge d’obra nova i incrementar el pes de les polítiques d’habitatge en el pressupost fins a l’1,5% del PIB. Així mateix, proposa mobilitzar el sòl de reserva destinat a habitatge assequible i avaluar les actuacions més eficients per accelerar la creació d’una oferta “nombrosa” d’aquest tipus d’habitatge.
El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona – Lleida, el Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, el Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya i el Consell de Col·legis oficials d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya han elaborat un document amb propostes en matèria d’habitatge. Les associacions han enviat l’informe a tots els partits polítics amb representació parlamentària amb l’objectiu de garantir l’accés a l’habitatge i “corregir” la situació dels darrers anys. El sector considera que la majoria de les mesures aprovades durant la darrera dècada comporten obligacions “de gran impacte” per als privats, els quals “acaben assumint la responsabilitat de l’execució de polítiques assistencials de l’administració”. Davant aquesta situació, el sector ha reclamat un marc regulador “estable” que ofereixi “seguretat jurídica” i permeti la celebració de les actuacions d’inversió en el sector de la construcció residencial de manera “sostenible”. Així mateix, el sector ha demanat un increment del pes de les polítiques d’habitatge en el pressupost català, fins a representar un 1,5% de PIB. La tercera acció consisteix a impulsar un acord de col·laboració público – privada per al “rellançament sostenible” de la promoció d’habitatge d’obra nova. En concret, els API plantegen un acord plurianual entre el sector i l’administració per establir els canals i les mesures de col·laboració per a la promoció d’habitatge a preu assequible. El sector considera “absolutament necessari” assolir cicles de promoció de fins a 25.000 habitatges anuals de diferents tipologies i diversos tipus de tinença. Els agents immobiliaris estimen que aconseguir aquesta xifra generaria més de 60.000 llocs de feina i una recaptació fiscal per al conjunt de les administracions superior als 1.500 milions d’euros. Les empreses immobiliàries també han reclamat mobilitzar el sòl de reserva destinat a habitatge assequible i social i avaluar les actuacions més eficients per accelerar la creació d’una oferta “nombrosa” d’aquest tipus d’habitatge. Els API proposen també que l’administració desenvolupi instruments no coercitius per avançar cap al dret subjectiu de l’habitatge. “Haurien de buscar-se fòrmules i recursos suficients per proporcionar la llar adequada a aquells col·lectius de la població amb més dificultat per accedir a un habitatge”, sosté el document. En aquest sentit, el sector reclama línies de suport a l’accés a un habitatge nou, independents del Pla d’Habitatge estatal. Així mateix, les empreses immobiliàries proposen facilitar l’aplicació dels fons europeus en l’àmbit de la construcció residencial i adoptar mesures de simplificació administrativa per guanyar “agilitat” en la tramitació. La novena acció proposa obrir un diàleg amb el Govern sobre la definició de “gran tenidor”, el lloguer social obligatori, la viabilitat de les actuacions de promoció urbanística i la protecció davant l’ocupació il·legal d’habitatges. El sector ha reiterat que la llei de contenció de rendes és “contraproduent” per a la generació d’oferta de lloguer. Així mateix, ha assegurat que comporta una “confrontació competencial”, ja que asseguren que la regulació d’arrendaments urbans és competència estatal. El sector proposa donar “marxa enrere” en aquestes normatives pels afectes adversos sobre el lloguer i destaca que les normes que regulen els contractes de lloguer han de tenir present que l’objectiu és facilitar el dret bàsic de l’accés a l’habitatge. Com a última acció, el sector reclama als grups parlamentaris i especialment al nou Govern posar en marxa una política de concertació en matèria del dret a l’habitatge, mitjançant la promoció d’un nou Pacte Nacional de l’Habitatge en el qual estiguin representats els actors implicats.
