ACN Barcelona.-Els argentins Andrés Caminos i Gadiel Sztry tornen al cicle OffLaVillarroel després d’haver deixat la seva petjada el novembre passat amb l’obra ‘Inestable’. La seva nova producció, ‘Perdón’, manté la irreverència del seu teatre però amb una temàtica completament diferent: si abans era la por, ara s’endinsen en el sentiment de culpa i de l’ego. Ho fan a través de dos amics de la infància que es retroben al cap de 28 anys, i en una conversa d’una hora, fan aflorar tots els retrets, frustracions i necessitat de penediment. “Una mica de culpa genera drama, però la culpa i l’ego portats a l’extrem genera humor”, ha dit aquest dimecres Andrés Caminos en la presentació de l’obra, que es podrà veure a La Villarroel del 28 de febrer al 29 de març.
La companyia argentina Stuottos, integrada per Caminos i Sztry, tracta temes “densos, profunds i universals” però portats a tal extrem que genera humor i identificació per part de l’espectador. Així defineixen el seu teatre els dos creadors, directors i intèrprets de ‘Perdón’, que s’estrena a l’Estat i passarà posteriorment per Sant Sebastià, per tornar a Buenos Aires, on només han fet una funció. L’espectacle, per tant, està fresc, i després d’un any d’assajos diaris els dos actors es posen en la pell de dos amics de Primària que es retroben al cap de gairebé 30 anys. Quan es tornen a veure, es comencen a veure “les raons per les quals van deixar de veure’s durant tant de temps”, apunta Caminos. Sztry, per la seva banda, assegura que qualsevol excusa és bona per generar-li culpabilitat a l’altre. “El motor és manipular a l’altre, com els retrets pel fet d’haver-se abandonat”, explica Sztry. La icònica frase “no canviïs mai” pren sentit quan es retreuen, precisament, el fet d’haver canviat. “Ja no són dos nens. No accepten que aquella relació ja no hi és”, assenyala l’autor. Però a la culpa se li uneix l’ego dels dos protagonistes, que pensen egoistament en ells i mostren un èxit que no se sap si és real. “No queda clar si realment han progressat. Com es presenten, què amaguen, s’ho imagina cada espectador”, diu Caminos.Monty Python de referentEl transfons de l’obra és de tragèdia, asseguren, però el fet de portar-ho a l’extrem genera comèdia. El teatre de Stuottos, amb tocs de clown, s’emmiralla en referents com els Monty Python. La conversa d’una hora portada a l’humor passa en un espai reduït, una estora, és a dir una escenografia simple i simbòlica per donar protagonisme a la interpretació dels dos personatges. La caracterització dels dos amics sobta pel fet d’estar vestits de manera formal, antiga, amb la voluntat de donar-li formalitat a la trobada i vincular-la “amb el que ja no és”. L’obra inclou música en directe interpretada per ells mateixos amb la guitarra, dues cançons que parlen de la culpa i l’amistat.Els autors de ‘Perdón’ esperen que l’obra generi un interès biogràfic col·lectiu: “Qui no té un amic de la infància que no va veure més? Volem que el que es generi a la sala tingui clima festiu i que interpel·li a tothom”, assegura Gadiel Sztry.
