ACN Llavorsí.-El Projecte Boscos de Muntanya ha reunit 546 voluntaris (entre els quals, 112 joves) en la campanya d’estiu d’enguany, que ha tingut lloc al Pallars Sobirà i el Ripollès. Les campanyes s’han perllongat 22 setmanes i han intervingut en 50.000 m² de terreny generant més de 100 tones de fusta amb el segell PEFC de gestió forestal sostenible. També s’han recuperat cinc quilòmetres de camins ramaders tradicionals i 15.000 m² de pastures, i s’han restaurat trams de murs de pedra seca. Alhora, els voluntaris han instal·lat dos abeuradors de fusta per al bestiar i han construït dos miradors amb fusta pròpia. L’entitat demana a les institucions que s’impliquin a fons en l’acció mediambiental per garantir el futur dels ecosistemes de muntanya.
En total, els participants han dut a terme prop de 28.000 hores de voluntariat en feines de recuperació i cura dels boscos. L’estímul de l’economia circular rural a partir de la ramaderia, la prevenció d’incendis i la protecció de l’hàbitat d’espècies locals han estat els tres grans eixos d’acció.El director del projecte, Andreu González, valora molt positivament la campanya 2019 i fa una crida a les institucions perquè es comprometin amb la protecció mediambiental. González ha explicat que “la ciutadania té moltes ganes d’implicar-se en els reptes ambientals que té com a societat, com el risc d’incendis, l’emergència climàtica i la pèrdua de paisatges i de biodiversitat”. El director del projecte ha afegit que “tant la Generalitat com els ajuntaments i les diputacions encara no hi destinen prou recursos”.Després de 13 anys de creixement continu, els organitzadors destaquen haver aconseguit “articular un model de participació ciutadana estable, autònom i sostenible, en què el 70% dels ingressos prové de fons propis, com les aportacions de socis i donants i el valor de la feina feta a la muntanya”.Segons González, el Projecte Boscos de Muntanya “demostra que és possible implicar la ciutadania en els reptes de les zones rurals i posar les persones al centre d’un nou paradigma de relació amb l’ecosistema”.L’entitat defensa “un nou model que vagi més enllà de la conservació estricta de la natura o la màxima rendibilitat agrícola” i proposa “aprendre a conviure amb els boscos i l’ecosistema que ens envolta traient-ne el màxim rendiment però respectant-ne un futur que, en definitiva, també és el nostre, perquè en formen part”.
