ACN Barcelona – El Primavera Sound ha fet gala aquest divendres de veterania. El concert de Japanese Breakfast, altergo artístic rere el qual s’amaga una jove Michelle Zaune, ha encetat a primera hora de la tarda un cartell que ha portat fins a la quinzena d’escenaris del Parc del Fòrum grups de llarga trajectòria com els Sparks o Bad Religion. Els veritables caps de cartell del primer tram de jornada, però, han estat els Depeche Mode, que a més de presentar el nou disc, ‘Memento mori’, han desplegat davant d’un públic multitudinari èxits com ‘Just can’t get enought’, ‘Personal Jesus’ o ‘Ghost again’, en un escenari presidit per una gran M. El festival també ha cedit espai a veus contemporànies, com les de Four Tet, Nation of Language i The Moldy Peaches.
El pop de Carlota Flâneur ha fet arrencar la segona tarda de festival en un dels escenaris principals d’un recinte que, amb el pas de les hores, ha passat per les guitarres flamenques de Diego del Morao amb el cantaor Israel Fernández fins a transitar per la inclassificable Ikram Bouloum, els sintetitzadors avantguardistes de l’intimista Julia Holter o uns immutables del certamen, els Shellac.
Al vespre ha arribat el torn dels germans Ron i Russell Mael que, amb el pop performatiu propi dels Sparks amb cinc dècades d’història a l’esquena, han encarrilat el Primavera a l’ADN que li és propi. ‘So may we start’, banda sonora de la pel·lícula ‘Anette’ ha arrencat l’actuació que, com marca la tradició del grup, ha inclòs una coreografia del germà gran, Ron.
Just després, els The Moldy Peaches han tornat al festival una dècada més tard de la seva trencadora actuació al Poble Espanyol el 2002, abans que abandonessin els escenaris. I han tornat per la porta gran, fidels a l’’indie’, amb un directe sincronitzat i amenitzat amb disfresses.
El Parc del Fòrum també ha cedit un espai al tecnopop del trio novaiorquès Nation of Language, que compartien protagonisme a la mateixa hora amb els veterans Bad Religion, amb quatre dècades de vida dalt dels escenaris. La banda capitanejada per Greg Graffin, Brett Gurewitz i Jay Bentley ha defensat els ‘riffs’ i harmonies de punk melòdic que els són propis i que han gestat èxits com ‘American Jesus’ o ‘Suffer’
