Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

El Premi Joaquim Amat-Piniella selecciona les tres obres finalistes

|

- Publicitat -

ACN Manresa.-El jurat de la XXI edició del Premi Joaquim Amat-Piniella ha seleccionat els tres finalistes. Es tracta de ‘Reis del món’ (Proa), de Sebastià Alzamora; ‘Tots els camins’ (Proa) de Joan Francesc Mira; i ‘Entre l’infern i la glòria’ (Edicions de 1984), d’Àlvar Valls. Convocat conjuntament per Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, el guardó està destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis. Està dotat amb 2.000 euros i, si la situació sanitària ho permet, està previst que el 20 de gener del 2021 es presentin les obres aspirants i que l’acte de lliurament sigui el 23 de febrer.

La presentació de les obres finalistes serà el 20 de gener, en el marc d’una tertúlia amb els autors a l’auditori de la Plana de l’Om. Entre els finalistes d’enguany hi ha ‘Reis del Món’ de Sebastià Alzamora (Proa), una novel·la d’abast europeu que parteix de dos personatges reals i antagònics, dos gegants del segle xx. L’un és Joan Mascaró, el principal traductor i divulgador del pensament místic hindú a la cultura occidental. L’altre és Joan March, contrabandista i financer, un dels homes més rics i poderosos del seu temps, capaç de fer caure governs o de posar condicions a Franco o a Churchill. Tots dos havien nascut a Santa Margalida, un poble del Pla de Mallorca, i van mantenir durant molts d’anys una relació cordial, però també complexa i contradictòria. A través d’aquestes dues figures, Alzamora teixeix un relat que passa per Espanya, Suïssa, el Regne Unit, Alemanya, Algèria, el Marroc o Sri Lanka, i que registra els tremolors del segle més convuls de la història de la Humanitat.’Tots els camins’ de Joan Francesc MiraL’obra seleccionada de Joan Francesc Mira la va escriure un any abans de fer els vuitanta anys. Una obra feta de la “la senzillesa clàssica dels savis” i un llibre de memòries que continua ‘El tramvia groc’. Enrere ha quedat el barri de La Torre enmig de l’Horta. En aquest nou títol, Joan F. Mira té catorze anys i ha trobat, després de la mort del pare, la vocació religiosa i el desig de ser sant. La crida el du al monestir d’Iratxe i, més endavant, a la universitat Gregoriana de Roma, ciutat que passarà a ser la seva segona pàtria urbana. Als carrers i les placetes romanes, l’ànsia de santedat es va dissolent “com un bloc de gel sota una pluja finíssima”, escriu. Aleshores s’inicia un periple que fa passar el jove Mira per fàbriques de Düsseldorf, pel París del 1968, i per Oslo, Budapest i Oxford. S’hi recull el seu compromís polític, un amor italià, el descobriment de l’antropologia social, Claude Lévi-Strauss o l’estada a la Guinea Equatorial, fins que, com un final d’etapa, un rostre en blanc i negre anuncia a la televisió que s’ha mort Franco.’Entre l’infern i la glòria’ d’Àlvar Valls L’autor retrata la vida del poeta Jacint Verdaguer, una barreja entre un infern i alhora un doble procés d’ascensió a la glòria, com és la glòria terrenal del poeta i la glòria celestial a què aspirava el sacerdot. És la història d’un geni de “tarannà torturat, sempre insatisfet, resolut”. Verdaguer és capaç de passar de la submissió absoluta a l’Església a la rebel·lió contra el seu bisbe quan cau en desgràcia i el seu entorn natural —el catalanisme regionalista— se li gira en contra.La novel·la se centra en els últims dies de la vida del protagonista, el 1902, malalt terminal de tuberculosi, un curt període en el qual es reprodueix la lluita encesa entre dos grups d’amics —els de la Lliga i els republicans— per influir en les decisions del poeta. Acompanyant el relat, apareixen episodis de la vida del poeta emmarcats en la Barcelona de l’època en plena expansió industrial i urbana, l’ascensió del regionalisme, la segona carlinada, el Memorial de Greuges, les interioritats dels Jocs Florals, l’Exposició Universal del 1888, la bomba de la processó de Corpus, les seqüeles de les guerres d’Àfrica i de Cuba i també la seva relació amb la família reial.El jurat de la XXI edició està format per l’escriptor Llorenç Capdevila; Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca el Casino, l’escriptor Jordi Estrada, el periodista de ‘Regió 7’ Toni Mata, l’escriptor i periodista Genís Sinca i la periodista Anna Vilajosana.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió