Dijous, 29 de setembre de 2022 - Edició 1526
La República

El popular Jeroen Lenaers, president de la comissió pel cas Pegasus: “L’Eurocambra ha de donar suport a les víctimes”

ACN Brussel·les – L’eurodiputat popular Jeroen Lenaers presidirà la comissió del Parlament Europeu que investigarà Pegasus i altres programes d’espionatge es constitueix aquest dimarts en plena polèmica pel ‘Catalangate’. “L’Eurocambra […]

Agències 19/04/2022

ACN Brussel·les – L’eurodiputat popular Jeroen Lenaers presidirà la comissió del Parlament Europeu que investigarà Pegasus i altres programes d’espionatge es constitueix aquest dimarts en plena polèmica pel ‘Catalangate’. “L’Eurocambra ha de donar suport a les víctimes”, ha defensat l’holandès a l’inici de la sessió d’aquesta comissió especial, que ha arrencat aquest dimarts. Lenaers ha promès treballar “independentment del color del partit i la nacionalitat”. En dues rodes de premsa prèvies, l’eurodiputat de Junts Carles Puigdemont i l’eurodiputada d’ERC Diana Riba han emplaçat a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, a “actuar” davant l’espionatge a eurodiputats i assistents catalans.

“Espiar-nos a nosaltres és espiar a tot el Parlament Europeu”, ha dit Riba, que ocuparà una de les vicepresidències de la comissió a proposta del grup dels Verds/ALE. L’eurodiputada d’ERC va ser víctima de Pegasus l’octubre del 2019, quan ja era membre de l’Eurocambra, segons Citizen Lab, i ara promet que la comissió treballarà “incansablement per arribar al fons d’aquest afer”. Si bé Puigdemont no apareix entre el llistat d’espiats publicat per Citizen Lab, sí que hi ha gent del seu entorn.

Entre els 38 membres de la comissió especial sobre Pegasus també hi ha l’exministre espanyol de Justícia i eurodiputat del PSOE, Juan Fernando López Aguilar, així com l’exministre espanyol de l’Interior, el popular Juan Ignacio Zoido. “Em sorprenen algunes acusacions que ha fet el secessionisme català, més quan els experts han dit que hi ha evidències”, ha dit Zoido, assegurant que a Espanya “qualsevol intervenció es fa sota empara judicial”.

<strong>El ‘Catalangate'</strong>

Els darrers presidents de la Generalitat han estat objectiu de ciberespionatge, segons el grup d’experts en ciberseguretat Citizen Lab. L’organització ha posat al descobert el nom de 65 polítics i membres de la societat civil catalana, la gran majoria víctimes del programa Pegasus, dissenyat per la israeliana NSO per accedir a ordinadors i dispositius mòbils. Hi figuren Artur Mas, l’entorn de Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. També han estat objecte de ciberespionatge dirigents de l’ANC i Òmnium Cultural com Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez o Marcel Mauri, a més d’una trentena de membres de JxCat, ERC i la CUP. Citizen Lab apunta que hi ha “nexes” entre aquest espionatge i “una o més entitats del govern espanyol”.

<strong>Primera reunió</strong>

La reunió de la comissió europarlamentària sobre Pegasus ha començat aquest dimarts a tres quarts de quatre de la tarda amb l’elecció del president i de tres vicepresidents. A banda dels eurodiputats, en la primera sessió de la comissió també han intervingut representants de Forbidden Stories, Citizen Lab i Amnistia Internacional per explicar les seves darreres investigacions sobre ciberespionatge. El fundador de Forbidden Stories, Laurent Richard, ha denunciat la “manca de transparència” dels governs quan els pregunten sobre Pegasus.

“És un afer extremadament europeu perquè la majoria dels clients de Pegasus estan a la Unió Europea, però no hem rebut cap resposta”, ha dit Richard, que ha considerat que cal plantejar-se prohibir o regular l’ús d’aquest tipus de programes.

Al seu torn, l’investigador de Citizen Lab John Scott-Railton ha advertit que les revelacions sobre Pegasus “són només la punta de l’iceberg” i ha reclamat a la Unió Europea “protegir els seus ciutadans”. “Estem parlant d’un negoci que s’expandeix a costa de les nostres democràcies”, ha subratllat. Finalment, el membre d’Amnistia Internacional Donncha Ó Cearbhaill ha dit que cal posar “posar fi als abusos”.

Arran de les primeres revelacions sobre el suposat ús del programari de vigilància Pegasus contra periodistes, polítics, diplomàtics, advocats, empresaris, actors de la societat civil, entre d’altres, el Parlament Europeu va decidir al març establir una nova comissió per investigar l’ús de Pegasus i altres programes espia de vigilància, i determinar si el seu ús ha infringit la legislació de la Unió Europea i els drets fonamentals. La comisisó té previst presentar un informe final d’aquí a un any.