ACN Pont de Claverol.-La Diada dels Raiers, que se celebrarà aquest cap de setmana a la Pobla de Segur (Pallars Jussà), recupera i manté viva la memòria de l’antic ofici de transportar els troncs al riu Noguera Pallaresa. El recorregut, d’uns cinc quilòmetres, es fa des de la presa de Llania fins al Pont de Claverol. Per reivindicar aquest passat raier del poble i de molts dels seus veïns, aquest dijous ha quedat instal·lada una escultura a peus de la Noguera Pallaresa. L’obra, representa un raier sobre un rai baixant pel riu. L’escultura, finançada pel veí del Pont de Claverol, Ramon Mitjana, vol recordar el passat raier del poble i homenatjar a tots els veïns que dècades passades es van dedicar a aquest dur ofici.
L’escultura mesura 5 metres de llarg i més de 600 quilos. La col·locació s’ha fet amb l’ajuda d’una grua. Mitjana ha dit que el Pont de Claverol sempre ha tingut un pes important en el món raier; primer amb el descens dels rais amb fusta dels boscos del Pirineu fins a Tortosa i posteriorment com a punt d’arribada dels rais el dia de la Diada.Aquest veí del Jussà ha explicat que el Pont de Claverol a poc a poc ha anat perdent aquest pes dins el món raier i fins i tot han perdut el Museu dels Raiers que en uns inicis estava ubicat a la localitat i ara s’ha traslladat a la Pobla de Segur.Diada “simbòlica” amb un única raiA causa de la pandèmia de la covid-19, la Diada d’enguany serà la “molt simbòlica” i solament comptarà amb la baixada d’un únic rai de tres trams, en lloc de les quatre habituals. Però també ho serà per ser la primera baixada d’ençà que els raiers de la Noguera Pallaresa i del Segre són candidats a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco.La candidatura que es tramitarà durant l’any 2022 és de caràcter internacional i està promoguda per l’Associació Internacional de Raiers, creada l’any 1989 sota la tutela del Departament de Cultura. L’opció d’aquesta activitat a ser declarada com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco està encapçalada per Polònia, que actualment lidera el projecte.Actualment d’aquesta candidatura en formen part quaranta entitats d’onze països europeus i, en el cas de l’Estat, n’hi ha de Navarra, Aragó, Castella–La Manxa (riu Tajo i dos afluents). A banda, també hi són presents d’altres d’Alemanya, Àustria, República Txeca o Letònia.
