Dimarts, 7 de juliol de 2020 - Edició 712
La República

El Poder Judicial respon al Consell d’Europa que l’elecció de jutges i vocals del CGPJ no afecta la seva independència

ACN Barcelona.-La comissió permanent del Consell General de Poder Judicial ha aprovat la resposta-informe elaborada en relació amb les recomanacions del Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa […]

Avatar
Agències 05/06/2020

ACN Barcelona.-La comissió permanent del Consell General de Poder Judicial ha aprovat la resposta-informe elaborada en relació amb les recomanacions del Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa en la seva Quarta Ronda d’Avaluació, que formarà part de la resposta que el Ministeri de Justícia presentarà al secretariat d’aquest grup del Consell d’Europa. En la resposta, el CGPJ assegura que el sistema d’elecció dels magistrats dels alts tribunals respon a criteris i transparents, i l’elecció dels vocals del CGPJ es fa en base a àmplies majories parlamentàries que legitimen la decisió.

L’informe assenyala que les dues recomanacions pendents sobre prevenció de la corrupció respecte als jutges són, d’una banda, la realització d’una avaluació del marc legislatiu que regeix el CGPJ i dels efectes que té sobre la independència d’aquest òrgan qualsevol influència indeguda, real i aparent; i per una altra la recomanació que s’estipulin per llei els criteris objectius i els requisits d’avaluació per a la designació d’alts càrrecs judicials, per tal de garantir que aquests nomenaments no posin en dubte la independència, imparcialitat i transparència d’aquest procés. En relació amb la primera recomanació, el GRECO va assumir en el seu últim informe, datat el juny de 2019, que Espanya ha fet esforços notables per reforçar la democràcia interna, la transparència i la rendició de comptes en els mètodes de treball del CGPJ, però va reiterar la seva opinió que les autoritats polítiques no han de participar, en cap moment, en el procés de selecció dels vocals de torn judicial. L’informe del CGPJ assenyala que aquesta qüestió “queda situada fora de les competències i funcions del CGPJ, ja que només amb una reforma legal pot variar-se el sistema vigent”, i recorda que aquest no es va modificar en la Llei Orgànica 4/2018, de reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial. “Tot i així -afegeix el text- no cal deixar de ressaltar el següent: l’actual composició del CGPJ és fruit d’un acord parlamentari adoptat per més del 90% dels seus membres, i no és intranscendent la presència de moltes forces polítiques en les dues cambres; i el sistema d’elecció dels vocals pot ser susceptible de canvis, però és inqüestionable des d’un punt de vista de legitimitat democràtica”. El sistema espanyol presenta, a més, alguns aspectes que permeten entendre l’existència d’un cert reforç de la seva independència enfront del poder polític, tant des de la perspectiva de la participació indirecta dels jutges -els vocals de torn judicial són triats d’entre els candidats presentats pels membres del Poder Judicial, cadascun dels quals ha de ser avalat per 25 membres de la carrera o per una associació judicial- com des de l’exigència de majories qualificades –3/5 de Congrés i del Senat– que obliguen a una convergència de les forces polítiques. Nomenament de càrrecs judicials Pel que fa a la recomanació relativa al fet que s’establissin a la llei criteris objectius i requisits d’avaluació per al nomenament d’alts càrrecs judicials, que el GRECO considera parcialment complerta, l’informe recorda que la nova Llei Orgànica 4/2018 ha introduït importants novetats en el sistema de designació dels presidents de sala i dels magistrats del Tribunal Suprem i dels presidents de l’Audiència Nacional, dels Tribunals Superiors de Justícia i les audiències provincials. Així, és obligatori incloure en la convocatòria pública els criteris de selecció i els requisits d’avaluació pertinents del lloc, la celebració d’una audiència pública i la justificació per escrit de la decisió de nomenament, inclòs un informe motivat sobre integració de la perspectiva de gènere; la decisió del CGPJ requereix d’una majoria qualificada de tres cinquens; la durada dels mandats s’ha limitat a cinc anys, renovables una sola vegada; s’han establert obligacions d’informació financera, amb el mateix contingut i format que els requerits per als alts càrrecs polítics; i s’ha reforçat el règim de conflictes d’interessos, especialment pel que fa als requisits de recusació i a les anomenades ‘portes giratòries’. El GRECO va acollir amb satisfacció aquestes mesures, considerant que l’existència d’una convocatòria pública que especifiqui els requisits i criteris del lloc anunciat, d’una audiència pública i d’una motivació per escrit de la decisió de nomenament podia potencialment complir la recomanació. No obstant això, manté algunes objeccions relatives a l’establiment de requisits per a cada convocatòria individual i no, de manera més general, en funció del tribunal (Tribunal Suprem, Audiència Nacional, TSJ o Audiència Provincial), a l’entendre que això podria comportar el risc que els requisits s’ajustessin a un candidat específic. En l’informe aprovat per la Comissió Permanent es respon que, encara que la convocatòria de cada plaça s’efectua amb caràcter individual, això no comporta cap risc a l’efecte de la recerca d’un resultat específic, ja que les bases per a cadascuna de les places d’igual naturalesa resulten idèntiques, de manera que resulta garantida tant la imparcialitat del procés com l’observança del dret constitucional a la igualtat. Així, l’elecció de la persona nomenada respon a l’aplicació estricta dels principis de mèrit i capacitat. També es recorda que en el nomenament de presidents de sala i magistrats dle Tribunal Suprem, president de l’Audiència Nacional i presidents de Tribunals Superiors de Justícia es requereix una majoria de tres cinquens dels membres presents en el Ple, mentre que per a la resta de les vacants es requereixen onze vots favorables, majoria absoluta; i que davant el nomenament es pot presentar un recurs contenciós-administratiu davant la sala tercera del Tribunal Suprem i, potestativament, recurs de reposició. “D’aquesta manera es subjecten els poders del Consell al control jurisdiccional, el qual estén les seves facultats revisores a la recta observança dels tràmits procedimentals que precedeixen a l’elecció, al respecte dels elements objectius i reglats i a la motivació de les decisions discrecionals”, assenyala el text. L’informe conclou que “tot el procés de nomenament per a càrrecs de caràcter discrecional en el si de la carrera judicial gaudeix de la màxima transparència, estant emparat en la legitimitat democràtica de què està dotat el Consell General del Poder Judicial en atenció a la designació de seus membres per part de les cambres legislatives, òrgans que representen al poble espanyol, que és en qui resideix la sobirania”.

Relacionats