ACN Girona.-El ple de Girona ha aprovat quasi per unanimitat el nou permís menstrual. L’Ajuntament, que és pioner a l’hora d’implantar-lo, permetrà que les “dones, homes trans i persones no binàries” que tinguin dolors durant la menstruació puguin agafar-se vuit hores al mes. Podran ser seguides o no, i es recuperaran al llarg del següent trimestre. L’equip de govern, Guanyem i el PSC han votat a favor del permís, si bé els dos grups de l’oposició han instat JxCat i ERC a seguir avançant per millorar en igualtat de gènere. Però amb Cs s’ha trencat la dinàmica de grup. El portaveu, Daniel Pamplona, s’ha abstingut. Sosté que el permís no té l’aval d’un informe jurídic i fins i tot el veu “un retrocés”. L’altra regidora, Miriam Pujola, ha votat a favor.
El nou permís menstrual, pactat amb els sindicats, s’inclou dins l’article del conveni que regula la flexibilitat horària del personal municipal. Literalment, el redactat recull que “les dones, homes trans i persones no binàries” que necessitin “conciliar el dret a la salut i el seu benestar amb el del treball per raó de la menstruació” podran disposar d’un màxim de vuit hores mensuals. Se les podran agafar seguides o no, i les hauran de recuperar en un termini màxim de tres mesos. El nou permís ha rebut l’aval gairebé majoritari del ple. De fet, hi han votat a favor 26 dels 27 regidors que té l’Ajuntament de Girona. L’única nota discordant ha estat el portaveu de Cs, Daniel Pamplona, que s’ha abstingut. Fins i tot la seva companya de grup, Miriam Pujola, se n’ha desmarcat.La tinenta d’alcaldia d’Hisenda i Règim Interior, Maria Àngels Planas, ha destacat que aquest permís “capdavanter” deriva d’un acord “que la societat entén i comparteix”, i que posa el consistori “com a exemple de bones pràctiques”. “És un permís que elimina el tabú al voltant de la menstruació, i que posa per davant el benestar i la salut”, ha destacat.La portaveu del PSC, Sílvia Paneque, ha agraït que el nou permís permeti “conciliar” salut i treball, però també tem que es pugui veure com “un estigma”. Els socialistes han avalat la mesura, però la veuen “poc ambiciosa”, perquè creuen que l’equip de govern podria haver anat més enllà. “Ens hauria agradat que s’acompanyés d’altres propostes per avançar cap a la igualtat en matèria d’igualtat de gènere”, ha dit Paneque. Per part de Guanyem Girona, la regidora Dolors Serra ha celebrat que el permís hagi permès posar aquest debat damunt la taula. “Hi ha persones per a qui els dolors menstruals es converteixen en un autèntic calvari”, ha dit. La regidora també ha afirmat, però, que veuen el permís “com un primer pas” per continuar avançant en la igualtat de drets.”Un retrocés en comptes d’un avenç”El portaveu de Cs, Daniel Pamplona, ha qüestionat el nou permís menstrual dient que no hi ha cap informe jurídic, ni tampoc del secretari, que l’avalin. Pamplona pensa, però, que això “seria difícil”, perquè dins la legislació actual “el permís de menstruació no té un encaix específic”. “Sí que n’hi ha d’altres de reconeguts per a qui pateix dolors forts”, ha concretat. El portaveu de Cs, a més, ha posat l’accent en què, en aquests casos, el personal no ha de recuperar els dies. “Per això, el nou permís pot suposar un retrocés en comptes d’un avenç”, ha dit, en referència al que ha votat l’Ajuntament de Girona. Pamplona ha recordat que consistoris com Barcelona han desestimat implantar el permís menstrual. I ha dit que, si fos de l’equip de govern es mostraria “molt caut” a l’hora d’aconsellar altres consistoris sobre la mesura. La tinenta d’alcaldia, però, li ha respost dient que ja hi ha un informe de recursos humans que avala el nou permís, i que en aquest cas no cal el del secretari. Maria Àngels Planas també ha afirmat que la proposta “millora el benestar” del personal municipal, i que sempre que es parla de la menstruació es fa referint-s’hi com “una indisposició puntual”, i en cap cas, com “un problema físic o una malaltia”.”Burla i falta de respecte”El ple d’aquest juny també ha aprovat el nou contracte d’electricitat de l’Ajuntament de Girona (que s’estén a edificis i equipaments municipals). El contracte deriva de l’acord marc que va subscriure l’Associació Catalana de Municipis (ACM), que va seleccionar vuit companyies diferents per prestar el servei als ens locals.En el cas de Girona, el contracte costa 3 milions d’euros (MEUR). Comença aquest proper 1 de juliol i dura un any, prorrogable a tres més. La majoria dels lots han anat a parar a Endesa, tot i que una petita part –cap a 67.000 euros- s’ha atorgat a Iberdrola.La tinenta d’alcaldia d’Hisenda ha explicat que el nou contracte d’electricitat suposa estalvis d’entre el 5 i el 6%, i es garanteix que el 100% de l’energia “provingui de fonts verdes o renovables”. L’equip de govern, el PSC i Cs hi han votat a favor, si bé els socialistes han demanat a JxCat i a ERC que pressionin Endesa perquè s’acabin els talls de llum al Sector Est de la ciutat, “que poden intensificar-se amb l’arribada de la calor”.El nou contracte ha rebut el vot en contra de Guanyem Girona. I la formació, aquí, no ha estalvia retrets cap a l’equip de govern. La regidora Laia Pèlach considera que el contracte és “una burla” i una “falta de respecte” cap a la ciutadania davant “els abusos de les multinacionals de l’energia”. Pèlach ha assegurat que “Endesa ens maltracta com a ciutat”, en referència als talls de llum, i ha criticat que, davant d’això, l’Ajuntament “hi continuï apostant en comptes d’avançar perquè l’energia sigui pública”. La tinenta d’alcaldia d’Hisenda, però, li ha respost que el consistori “no renuncia a un model més sostenible i just”, però que fer canvis, ara per ara, “és molt difícil i complicat”. I com a exemple, ha posat el cas de Terrassa.D’altra banda, el ple també ha engegat el procés per extingir el dret de superfície dels terrenys que ocupen les instal·lacions de l’ITV al polígon Mas Xirgu. L’entitat Revisions de Vehicles SA el tenia des de feia vint anys, però la cessió es va acabar el 5 de juny passat. De moment, el que farà l’Ajuntament és llogar-li els terrenys a l’empresa per un màxim de cinc anys. I tot això, a l’espera que el Parlament aprovi una llei que regularitzi el servei (ja que, de moment, no té títol habilitant). Aquest punt ha tirat endavant per unanimitat, però l’equip de govern no s’ha estalviat crítiques tant del PSC com de Guanyem. Tots dos li han retret haver anat tard i no haver-ho resolt abans.
