Divendres, 24 de març de 2023 - Edició 1702
La República

El pilot de la Renda Bàsica Universal queda en l’aire a l’espera de la recta final dels pressupostos

ACN Barcelona – El pla pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU) queda en l’aire a l’espera de la recta final dels pressupostos. Si bé l’experiment s’ha quedat sense partida […]

Agències 02/03/2023

ACN Barcelona – El pla pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU) queda en l’aire a l’espera de la recta final dels pressupostos. Si bé l’experiment s’ha quedat sense partida pressupostària als comptes del 2023, el Govern el vol mantenir viu comprometent-se almenys a desplegar la normativa. Així consta a la llei d’acompanyament dels pressupostos que, en canvi, no detalla quants diners es gastarà el Govern per continuar els treballs preparatoris. Tant els pressupostos com la llei d’acompanyament es votaran la setmana que ve al Parlament i el PSC ha aprofitat aquesta recta final per intentar eliminar definitivament el pilot de la RBU a través d’una esmena a la llei de mesures fiscals i financeres, que acompanya els pressupostos.

Els socialistes es queixen que aquesta llei d’acompanyament no es va pactar en el marc de les negociacions pressupostàries i avisen el Govern que també l’han de pactar perquè no compten amb majoria al Parlament. L’experiment de la RBU és un dels més conflictius perquè el PSC exigeix la seva suspensió total, mentre que l’executiu d’ERC es resisteix a enterrar el projecte encara que aquest 2023 no disposi de fons per executar-lo. 

Els republicans ho veuen com un intent del PSC de “marcar perfil més que de voluntat” de matar el pla pilot a través de l’esmena a la llei d’acompanyament. Ara bé, ERC ha mantingut una reunió a petició del PSC i Comuns per abordar aquesta llei, però no s’ha arribat a cap acord, segons fonts socialistes. 

Per la seva banda, Junts no ha aclarit la seva posició sobre la RBU i, segons el PSC, encara no han mantingut converses al respecte. Fins a l’últim moment, els grups poden retirar les esmenes a la llei d’acompanyament. És a dir, fins al 10 de març. 

<strong>Què és el pla pilot de la RBU?</strong>

El Govern pretén impulsar un pla pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU) amb unes 5.000 persones que cobrarien un pagament mensual fix durant dos anys. La idea és que l’experiment es pugui fer en dos o tres punts del territori català. La meitat de les persones perceptores serien escollides de manera aleatòria a tot el territori català, i l’altra meitat serien, pràcticament la totalitat dels residents de dos municipis catalans.

La prova duraria uns dos anys i consistiria a seleccionar unes 5.000 persones que cobrarien la prestació durant prop de dos anys i unes altres 5.000 que no la cobrarien, però que permetria després comparar els resultats dels dos grups.

L’objectiu és analitzar l’impacte que té cobrar una prestació com aquesta en aspectes com el benestar emocional o físic, el món laboral, etc. i comparar-ho amb l’impacte que genera el sistema actual de prestacions selectives.

Inicialment, l’executiu català plantejava engegar el projecte a finals del 2022, però les llargues negociacions pels pressupostos i les reticències del PSC el van deixar en l’aire.

Com a primer pas, el Govern va crear una oficina específica per dissenyar i implementar el projecte. Aquest organisme, que depèn de Presidència, ja ha començat, per exemple, a abordar el tipus de model estadístic que hauria d’elaborar.

<strong>Sense assignació monetària a la llei d’acompanyament</strong>

Als pressupostos de la Generalitat, però, no hi ha cap partida concreta per a la RBU, que només apareix al text de la llei de mesures d’acompanyament. Tot i això, en aquesta norma tampoc s’hi explicita cap partida concreta. A l’article 58 de la llei s’hi recull la creació de l’assignació monetària del pla però no es fixa una quantia total per al pla. De fet, s’hi exposa que el Govern aprovarà la dotació econòmica necessària per poder implementar el pilot el dia que entri en vigor la normativa que ha de regular-lo.

Un cop aquesta norma estigui aprovada la dotació econòmica es consignarà al pressupost del Departament de Presidència, que és d’on depèn el pla.

La llei d’acompanyament sí que inclou concrecions del funcionament del pla pilot i detalla que els participants majors d’edat percebran 800 euros mensuals i els menors, 300 euros. En un principi, l’executiu calculava que la prestació seria d’uns 900 euros. Segons la llei, hi podran optar totes les persones escollides i rebran aquesta quantitat mensualment i fins que duri el pla pilot. Si algun participant ho volgués, podria deixar de rebre l’import i de formar part del pla quan ho desitgés.

Malgrat aquestes concrecions a la llei de mesures, el Govern encara té pendent aprovar la normativa definitiva que ha de regular el pla, que és on es definirà exactament el funcionament i l’abast del pilot i es garantirà la seguretat jurídica dels participants. Fonts de l’executiu expliquen que, de moment, no hi ha calendari previst per a l’aprovació d’aquesta norma.

<strong>PSC, en contra</strong>

Durant les negociacions, els de Salvador Illa situaven com una condició que el Govern aparqués la prova pilot de la Renda Bàsica Universal. Consideraven que no era el moment oportú per a iniciar-la i argumentaven que els diners que costaria -que estimen en 40 MEUR- es podien dirigir a altres polítiques, com per exemple a augmentar fins al 7% les tarifes socials -ara en el 4%. Finalment, els comptes del 2023 no preveuen cap dotació específica per implementar el pla pilot, però aquest sí que es menciona a la llei d’acompanyament dels pressupostos.

Això tampoc agrada al PSC, que ha presentat una esmena per tal d’eliminar aquesta referència als preparatius del pla per la RBU i, de moment, la mantindran. Des de Presidència han declinat concretar si el PSC va donar el vistiplau a la llei d’acompanyament com a part de l’acord pressupostari que es va tancar a finals de gener. 

Els socialistes argumenten que van arribar a un acord amb l’executiu per als comptes, però no per a la llei de mesures fiscals i financeres, que es van trobar ja registrada. Alhora, apunten que el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), que aprova un dictamen sobre la llei d’acompanyament, proposa suprimir l’apartat de la RBU. La portaveu dels socialistes a la cambra, Alícia Romero, ha insistit que la seva posició amb l’esmena registrada és “coherent”.

A banda d’aquesta esmena, el PSC n’ha registrat deu més en solitari -a més d’una seixantena conjuntament amb ERC i ECP. 

<strong>ERC i el Govern mantenen el compromís amb el pla</strong>

De la seva banda, ERC ja va avisar dimarts el PSC que les esmenes socialistes han de decaure per no convertir els pressupostos en “focs d’encenalls” ni en “operacions de maquillatge”. La portaveu republicana, Marta Vilalta, va subratllar que el pacte pressupostari inclou que qualsevol modificació ha de comptar amb l’aval dels actors que han tancat l’acord.

Tant ERC com el Govern emmarquen l’esmena del PSC en un intent de “marcar perfil més que de voluntat d’aprovar-la”. En aquesta línia, en declaracions a mitjans la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, s’ha mostrat convençuda que tots els acords signats “es compliran de manera íntegra” i no contempla “cap altre escenari”.

Des del Govern mantenen el compromís amb el pla i argumenten que no hi ha cap dotació pressupostària concreta perquè no saben exactament quan es posarà en marxa, ja que l’import variaria en funció del mes de l’any. Durant la presentació dels comptes a la Comissió d’Afers Institucionals (CAI), el 2 de febrer, Vilagrà va detallar que està previst destinar 1,3 milions d’euros a l’oficina que ha de tirar endavant el pilot. Fonts de Departament subratllen que aquest import és per a qüestions internes de la RBU i treballs preparatoris, i que les prestacions als participants no estan contemplades en aquests diners. 

<strong>Esmena de la CUP: 40 MEUR a la RBU</strong>

Per la seva banda, des de la CUP han registrat una esmena als pressupostos per destinar 40 milions d’euros al pla pilot. De fet, els cupaires ja havien denunciat que no s’havia inclòs cap partida concreta per a la Renda Bàsica i havien acusat el Govern de “fer-la desaparèixer”. La presidenta del grup parlamentari, Dolors Sabater, va queixar-se a la Comissió d’Afers Institucionals que no hi ha “cap compromís” de l’executiu perquè tiri endavant el pla, ja que no es “quantifiquen” els recursos.

La RBU va ser un dels compromisos del Govern amb els anticapitalistes per poder comptar amb els seus vots a la investidura del president de la Generalitat, Pere Aragonès, el 2021. Al pacte entre ERC i CUP es definia tres fases temporals, amb un primer període el 2021 per dissenyar el pla i per iniciar les adaptacions legislatives i pressupostàries que fossin necessàries. Al llarg del 2022 calia implementar el pla pilot a les franges d’edat més vulnerables i finalment, el 2023, es comprometien a avaluar els impactes i el funcionament i a formular propostes per ampliar la RBU, si calgués.

<strong>Promoció a l’exterior</strong>

Sense un pressupost tancat, la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, va viatjar a principis de gener a Finlàndia per presentar el pla pilot de la RBU i destacar el caràcter “innovador” del projecte català.

Finlàndia va ser el primer país europeu en fer un experiment de renda bàsica. En el seu cas, la mostra eren 2.000 persones desocupades que durant dos anys van rebre un pagament fix de 560 euros al mes. Segons l’informe d’avaluació de l’estudi, es va detectar una millora del benestar general dels beneficiaris, però els resultats no van ser prou concloents a nivell laboral.