Dimecres, 23 de juny de 2021 - Edició 1063
La República

El PIB d’Espanya es desploma un històric 11% el 2020 per culpa de la pandèmia

ACN Barcelona.-El Producte Interior Brut (PIB) d’Espanya s’ha desplomat un històric 11% el 2020 per culpa de la pandèmia de coronavirus, segons l’avançament que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha publicat […]

Avatar
Agències 29/01/2021

ACN Barcelona.-El Producte Interior Brut (PIB) d’Espanya s’ha desplomat un històric 11% el 2020 per culpa de la pandèmia de coronavirus, segons l’avançament que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha publicat aquest divendres. Tot i això, en l’últim trimestre de l’any, l’economia espanyola ha aconseguit mantenir el creixement amb lleu 0,4%, lluny però del rebot del 16,4% dels mesos d’estiu, i que implica una disminució del 9% amb relació al tercer trimestre del 2020. En comparació amb el quart trimestre de l’any 2019, aquest octubre, novembre i desembre el PIB s’ha reduït un 9,1%. L’economia espanyola no tancava un any amb una contracció del creixement des del 2013, quan el PIB va disminuir un 1,4%.

D’aquesta manera, l’Estat espanyol arrossega dos trimestres amb taxes de creixement trimestral positiu, ja que el PIB es va incrementar un 16,4% a l’estiu i ara un 0,4%. Aquest impuls, però, encara no ha pogut compensar la davallada històrica que es va viure en el primer (-5,3%) i sobretot en el segon trimestre (-17,9%), arran del confinament total i la irrupció de la pandèmia.Segons l’INE, durant el quart trimestre de 2020 la contribució de la demanda nacional al PIB és de -6,3%, nou dècimes més que el trimestre anterior, mentre que la de la demanda externa aporta un -2,7%.Malgrat les aportacions negatives, les dades corresponents milloren les registrades entre juliol i setembre en el cas de la contribució de la demanda nacional, que va ser de -7,2 punts. En canvi, la contribució de la demanda externa ha tancat l’any pitjor que a l’estiu, quan va ser de -1,8 punts.Segons l’INE, la caiguda interanual del PIB s’explica en bona part per la despesa de consum final de les llars, que durant el quart trimestre va caure un 8,4% interanual. També dins la demanda nacional destaca la formació bruta de capital, que entre octubre i desembre va experimentar un descens interanual del -14,3%. Aquestes partides, però, queden lleugerament compensades per l’evolució de la despesa de les administracions públiques, que durant el quart trimestre va incrementar-se un 7%.Pel que fa a la demanda externa, cal destacar la caiguda de les exportacions de béns i serveis, amb una variació negativa del 20,6%, un lleuger empitjorament respecte al tercer trimestre, quan la contracció interanual de les exportacions va ser del 19,3%.Per sectors, l’agricultura es presenta com l’única activitat que va aconseguir tancar el 2020 amb creixement, amb una variació positiva del 8,7%. El PIB a la indústria i la construcció va retrocedir un 4,3% i un 18,2%, respectivament, mentre que la davallada del sector serveis va ser del 9,8%. No obstant això, subsectors com les activitats financeres i d’assegurances (+5,4%) i l’administració pública, l’educació i la sanitat (+3,3%) van aconseguir créixer malgrat la pandèmia.Pel que fa al mercat laboral, les hores treballades han pujat un 0,5% amb relació a l’anterior trimestre, cosa que demostra un menor impacte dels ERTO en l’economia. En canvi, les hores treballades continuen baixant en el cas dels llocs de treball a temps complet amb una reducció del 0,4%.En comparació amb l’any passat, les hores treballades durant el 2020 han caigut un 6,3%, taxa una dècima inferior a la del tercer trimestre del 2020. L’INE assenyala que les jornades a temps complet han disminuït un 5,4% anual, cosa que suposa un descens de 1.009 mil llocs de treball equivalents a temps complet en un any.D’altra banda, les dades publicades mostren que la remuneració dels assalariats ha caigut un 3,6% durant el quart trimestre i el nombre total d’assalariats és un 5,6% menor que a finals del 2019.