ACN Barcelona – El Parlament ha rebutjat les esmenes a la totalitat de Vox, Cs i PPC al projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya, que continuarà els tràmits a la cambra catalana. ERC, Junts, PSC-Units, ECP i CUP hi han votat en contra. La nova norma vol obligar a retirar els símbols franquistes de l’espai públic ne un termini màxim de dos anys. En la seva intervenció al ple, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha defensat que “per primer cop” en l’àmbit de Catalunya es fixa un termini per retirar la simbologia franquista. “Amb aquesta llei eliminarem definitivament tot signe d’exaltació de la dictadura. És una victòria de la democràcia”, ha afegit.
Segons la consellera, el projecte de llei pot tornar a posar Catalunya a l’avantguarda de les polítiques de memòria a l’Estat i a nivell espanyol. “Vam ser pioners en aquest àmbit i ara cal recollir el ric llegat i fer un salt qualitatiu”, ha dit. I també ha volgut deixar clar que el Govern “no té interès d’imposar un relat històric determinat”.
El diputat de Vox Sergio Macián ha qualificat la llei de “propaganda política” que “dinamita els drets fonamentals de la Constitució i ataca el pluralisme polític i la llibertat de pensament”.
Per la seva banda, el diputat de Cs Nacho Martín Blanco ha denunciat que “imposar una visió inequívoca de la història és una pràctica totalitària”. “Cap democràcia legislaria en els termes que es pretén fer en aquest Parlament. Estar atiant les ferides del passat l’únic que genera és un bucle melancòlic que ens impedeix mirar endavant”, ha afirmat.
En la mateixa línia, el diputat del PPC Daniel Serrano ha denunciat que es vol “imposar” la veritat d’uns per sobre la veritat dels altres. I, segons ha afegit, és “el mateix mètode que es feia en la dictadura”. “Volen passar comptes 80 anys després”, ha afegit per després avisar que tenen la intenció de portar la llei al Tribunal Constitucional (TC) si s’acaba aprovant al Parlament amb el contingut actual.
La llei té com a objectiu “refondre, actualitzar i completar la legislació vigent” per generar un “marc normatiu estable” en aquest àmbit. Entre altres qüestions estableix un termini de dos anys per retirar la simbologia franquista de l’espai públic i les distincions a dirigents o persones que col·laboressin amb el cop d’estat contra la República i amb la dictadura
Així mateix, estableix com a dies de commemoració el de la proclamació de la República, el 14 d’abril, i el de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, el 7 de novembre, defineix les figures de l’espai i el paisatge de memòria democràtica i sanciona, entre altres accions, els danys en fosses i l’enaltiment del franquisme “quan hi hagi ofensa o humiliació de les víctimes”. Així mateix, introdueix l’estudi de la memòria democràtica als currículums educatius des de l’educació primària.
