ACN Barcelona.-El Parlament ha rebutjat l’enjudiciament i la possible condemna del president de la Generalitat, Quim Torra. La cambra ha donat llum verda a una proposta de resolució conjunta dels grups de JxCat, ERC i la CUP-CC. La resta hi ha votat en contra. El ple també ha manifestat que els fets pels quals s’acusa Torra “no són constitutius de cap delicte”. La cambra també s’ha solidaritzat amb el president “per haver defensat les institucions catalanes, la llibertat d’expressió, la llibertat dels presos i exiliats i el dret a l’autodeterminació”. En un altre punt, el Parlament ha manifestat la “desproporció” i “indignitat” del judici i el titlli de “polititzat”.
El ple també ha condemnat la “repressió reiterada” contra els tres darrers presidents de la Generalitat -Artur Mas, Carles Puigdemont i el mateix Torra.D’altra banda, el Parlament reivindica “la voluntat sobirana” dels catalans “per sobre de qualsevol criminalització, amenaça o intimidació o intent de deslegitimació per part de la judicatura o la fiscalia espanyoles”. Per tot plegat recorda que “només la majoria del Parlament té legitimitat per atorgar o retirar la confiança al president i al Govern”. La cambra, amb els mateixos vots, ha constatat que “el canvi de govern a l’Estat no ha canviat la dinàmica repressiva ni la persecució judicial” i que “per als independentistes és impossible trobar justícia a l’Estat espanyol, al contrari que als tribunals europeus”.També ha tirat endavant amb els vots dels grups independentistes i el rebuig de la resta de grups una proposta de resolució presentada pels republicans, en què insten el Govern a liderar “un front ampli contra la repressió” i “convocar totes les forces polítiques i socials per plantar cara a l’autoritarisme de l’Estat per consensuar una resposta davant la possible inhabilitació” de Torra. Tot, perquè es pugui “denunciar i plantar cara a la intolerable repressió d’una justícia esbiaixada i polititzada” però que, alhora, “garanteixi el bon funcionament de l’administració en la lluita contra els efectes i l’extensió de la covid-19”. D’altra banda, emplaça el Govern a posar davant la taula de negociació que els grans consensos del país que obren la porta a resoldre el conflicte s’articulen al voltant de l’autodeterminació, la fi de la repressió i l’amnistia. Finalment, s’ha aprovat una proposta de resolució de JxCat en què apunten que els pronunciaments dels tribunals europeus demostren que les causes contra l’independentisme no prosperen en aquest context perquè “són vistes com a causes polítiques i no penals”. De fet, posen com a exemple el cas de l’exconseller de Cultura Lluís Puig.
