Diumenge, 26 de juny de 2022 - Edició 1431
La República

El Parlament presenta denúncia als jutjats per l’espionatge amb Pegasus

ACN Barcelona – El Parlament ha presentat una denúncia als jutjats per l’espionatge a diputats de la cambra amb el programa Pegasus. Així ho va acordar el ple el 27 […]

Agències 16/05/2022

ACN Barcelona – El Parlament ha presentat una denúncia als jutjats per l’espionatge a diputats de la cambra amb el programa Pegasus. Així ho va acordar el ple el 27 d’abril amb els vots a favor del PSC, ERC, JxCat, CUP i En Comú Podem, a l’empara de l’article 259 de la llei d’enjudiciament criminal. A la denúncia presentada es demana investigar els fets i que “es depurin les responsabilitats en què hagin pogut incórrer les persones que hagin participat en la intrusió no autoritzada” dels dispositius mòbils de membres del Parlament. Segons s’apunta, s’hauria pogut accedir “al conjunt o una part dels sistemes d’informació” de la institució sense estar degudament autoritzats.

La denúncia s’ha presentat aquest dilluns a la tarda a la Ciutat de la Justícia adreçada al jutjat d’instrucció de Barcelona que correspongui per torn de repartiment i ha estat signada per la presidenta de la cambra, Laura Borràs.

Concretament a la denúncia s’hi remarca que diversos diputats que actualment conformen la cambra, així com ja exdiputats, han estat espiats per Pegasus mentre han estat representants al Parlament, com va revelar la investigació del cas conegut com a Catalangate. Més enllà d’aquests casos, també es recorda que el 2020 ja es va demanar presentar denúncia per l’espionatge a l’anterior president del Parlament, Roger Torrent, i al diputat Ernest Maragall que va fer públic l’empresa WhatsApp.

Al text presentat pels serveis jurídics de la cambra s’hi subratlla que durant el període de temps en què van ser espiats tots els afectats van tenir un o més dispositius mòbils de titularitat del Parlament, pel que la cambra es veu “directament violentada i ofesa” com a institució. També remarquen que l’espionatge il·legal és un fet “greu”, que argumenten que ho és encara més si es té en compte que els afectats eren membres del Parlament. El text recorda que tots els diputats són també aforats.

“El secret de les comunicacions té una rellevància especial en l’àmbit polític, i més en el cas dels diputats; la necessària preservació de la lliure configuració de la voluntat parlamentària davant de qualsevol tipus de pressió o coacció es podria haver vist clarament danyada amb els fets denunciats”, apunten. Això, remarquen, no només afecta la seva intimitat, sinó que “perjudica valors tan fonamentals com la democràcia, la separació de poders i la inviolabilitat i l’autonomia del Parlament”, així com “el dret fonamental a l’exercici del càrrec públic en condicions d’igualtat”.

Segons el Parlament els fets podrien ser constitutius d’un delicte de l’article 197 bis del Codi Penal, que tipifica accedir al conjunt o a una part d’un sistema d’informació o mantenir-s’hi dins per qualsevol mitjà sense autorització i en contra de la voluntat de qui tingui el legítim dret a excloure’l, i la intercepció de transmissions no públiques de dades informàtiques”.

També apunten a l’article 197, que castiga “a qui per descobrir els secrets o vulnerar la intimitat d’altri sense el seu consentiment intercepti les seves telecomunicacions o utilitzi artificis tècnics d’escolta, transmissió, gravació o reproducció del so o de la imatge, i a qui sense estar-hi autoritzat s’apoderi, utilitzi o modifiqui, en perjudici d’un tercer, dades reservades de caràcter personal d’altri que estiguin registrades en fitxes o suports informàtics, electrònics o telemàtics, i també a qui hi accedeixi per qualsevol mitjà i a qui les alteri o utilitzi en perjudici del titular de les dades d’un tercer”.