ACN Brussel·les – El Parlament Europeu ha demanat que els estats puguin gaudir d’una major flexibilitat pressupostària per no comprometre la recuperació econòmica posterior a la crisi de la covid-19, marcada pels efectes derivats de la guerra d’Ucraïna. Segons el ple, les mesures adoptades fins ara –els fons Next Generation EU o l’instrument de suport temporal per a la desocupació (SURE)- “no són suficients” per fer front a les conseqüències negatives del conflicte, tot subratllant que les sancions contra Rússia són “justificades” però també suposen “una amenaça per a la recuperació”. Per altra banda, la cambra també ha proposat mesures com gravar els beneficis extraordinaris de les energètiques i expropiar els béns dels oligarques russos.
En concret, els eurodiputats aposten per revisar el marc financer plurianual, una aplicació més flexible de les regles sobre les ajudes d’Estat i incrementar les garanties de la Unió Europea en el programa InvestEU, que fins ara té previstes inversions de 372.000 milions d’euros per impulsar la inversió, la innovació i la creació d’ocupació al continent.
A més d’aquesta qüestió, els europarlamentaris també han insistit en la necessitat d’adaptar el sou dels treballadors al nou context econòmic per evitar la pèrdua de poder adquisitiu. Segons el ple, cal que l’increment dels salaris tinguin en compte la inflació a llarg termini i el creixement de la productivitat. En paral·lel, recomanen la creació d’un paquet d’ajudes temporals que reforci els sistemes de protecció social al conjunt de la Unió Europea.
En matèria d’infraestructures, la cambra ha suggerit la creació d’un nou fons específic per finançar la construcció d’instal·lacions energètiques transfrontereres i la producció d’energies renovables, així com reforçar la ciberseguretat, la competitivitat industrial o el desenvolupament sostenible.
