Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024
Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024

El Parlament Europeu considera “nuls” els referèndums d’annexió russos i demana més ajuda militar a Ucraïna

|

- Publicitat -

ACN Brussel·les – El Parlament Europeu afirma que els resultats dels referèndums d’annexió celebrats “a punta de pistola” a les regions ucraïnesos de Donetsk, Kherson, Lugansk i Zaporíjia són “nuls de ple dret” i fa una crida a tots els països i organitzacions internacionals perquè també els condemnin “de manera inequívoca”. En la votació de la resolució aprovada aquest dijous al ple d’Estrasburg –per 504 vots a favor, 26 en contra i 36 abstencions-, els eurodiputats també han demanat que els estats membres imposin més sancions a Moscou i han sol·licitat que es destini més ajuda militar a Ucraïna per fer front a l’exèrcit rus, especialment en aquelles àrees sol·licitades pel govern de Zelenski.

“Els estats membres que tinguin dubtes també han d’aportar la seva part justa d’ajuda militar necessària, ja que contribuiran a escurçar la guerra”, han assenyalat els eurodiputats en un comunicat.

Publicitat

Alhora, l’Eurocambra ha condemnat la mobilització de reservistes russos ordenada per Putin i les mesures que obliguen als residents en territoris temporalment ocupats a servir les forces armades o auxiliars russes.

Per altra banda, els eurodiputats qualifiquen “d’irresponsables i perilloses” les amenaces del Kremlin d’utilitzar armes nuclears i insten als diferents estats de la UE a preparar “una resposta ràpida i decisiva” en cas que Rússia decideixi actuar. En qualsevol cas, el pla considera que qualsevol atac sobre territori ocupat seria “il·legal i infundat” i assegura que això “no dissuadirà a la Unió Europea de continuar ajudant Ucraïna”.

<strong>Protecció de les infraestructures crítiques</strong>

En la resolució aprovada aquest dijous, el Parlament Europeu també anima els estats membres a donar més importància a la protecció d’infraestructures crítiques “per incrementar la seva solidesa davant atacs externs”.

Aquest darrer punt és una resposta a les darreres explosions que s’han detectat als gasoductes Nord Stream 1 i 2, uns fets que diversos líders europeus atribueixen a un acte “coordinat i deliberat d’un actor estatal”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió