Edició 2099

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 24 de abril del 2024
Edició 2099

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 24 de abril del 2024

El Parlament aprova la llei per reduir la temporalitat a la Generalitat amb el debat centrat en el caos a les oposicions

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – El Parlament ha aprovat el projecte de llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat, de foment de la promoció interna i d’agilització de la cobertura de llocs de treball amb persones funcionàries de carrera. S’ha aprovat amb els vots a favor del PSC, ERC, Junts, comuns i Cs, el vot en contra de la CUP i l’abstenció de Vox i el PPC. El text havia entrat a la cambra com a decret llei i es va convalidar el 21 de desembre però es va acordar tramitar-lo com a projecte de llei per la via d’urgència. Tot i això, el debat sobre la seva aprovació s’ha centrat en el caos a les oposicions del cap de setmana, amb crítiques de tota l’oposició a la gestió del Govern i, especialment, de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.

<strong>Oposicions</strong>

Publicitat

El debat final sobre la llei arriba quatre dies després del caos a les oposicions per estabilitzar funcionaris, amb queixes dels aspirants per retards, irregularitats i fins i tot la cancel·lació d’algunes proves. Precisament per això els grups de l’oposició han aprofitat el debat per carregar contra el Govern. La diputada del PSC Marta Moreta ha lamentat la jornada “caòtica” i ha assegurat que va ser “un exemple de desorganització i caos absolut”. “Es va tractar els opositors com no s’havia fet mai a la història, va ser una situació inadmissible; és una clara manifestació de la desorientació del Govern”, ha afirmat.

Especialment dura ha estat la diputada de Junts Cristina Casol, que ha afirmat que està “molt emprenyada i indignada” per la “vergonyosa” situació. Segons ha denunciat, els funcionaris ara són “la riota” de la societat i ha culpat el Govern del “desprestigi majúscul” del cos. Casol ha remarcat que la gestió” nefasta” va representar “un menyspreu absolut per als opositors”. La diputada de Junts ha remarcat que cal que “renunciïn realment les persones responsables” del fracàs i ha afegit que “la incompetència i la falta de responsabilitat no pot dirigir un país”.

Al seu torn, el diputat dels comuns Joan Carles Gallego ha subratllat que es tracta “d’un cas paradigmàtic d’incompetència, mala gestió i qüestionament del model de gestió pública”. El diputat també ha assegurat que cal depurar responsabilitat però ha advertit que “de res serveixen les dimissions si no hi ha també responsabilitats davant dels opositors i processos de rescabalament” pels greuges patits. Gallego ha remarcat que esperaran que Vilagrà comparegui però ha demanat que aclareixi com es sancionarà l’empresa encarregada del procés i que es comprometi a no externalitzar-lo més.

Per la seva banda el diputat de Cs Joan García ha assegurat que el Govern volia fer “electoralisme” amb les “presses” per convocar les oposicions i ha ironitzat que “per fer electoralisme se n’ha de saber”. Per part de Vox el diputat Andrés Bello ha afirmat que el Govern “no sap gestionar” i ha insistit que cal la dimissió de Vilagrà perquè “no n’hi ha prou amb les disculpes”.

<strong>La llei</strong>

L’objectiu del text és donar resposta al problema generat per l’elevada taxa de temporalitat estructural en l’ocupació pública i s’emmarca en el desplegament normatiu de la llei de l’Estat 20/2021, de mesures urgents per reduir-la.

Amb la norma es vol donar compliment efectiu al dret a la carrera professional vertical dels funcionaris mitjançant la regulació de torns especials de promoció interna adreçats als que no han tingut accés a convocatòries periòdiques i sistemàtiques per a la seva promoció. El text estableix que aquesta promoció s’ha de fer paral·lelament al procés d’estabilització per concurs oposició amb un nombre de places convocades que ha de correspondre al 45% de les totals de cada cos, escala o especialitat incloses en l’oferta pública.

A més, la llei incorpora modificacions al text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents en matèria de funció pública, modificacions relacionades amb els requisits per participar en les convocatòries o amb els aspirants que han aprovat i no tenen plaça, que durant dos anys formarien part d’una borsa de funcionaris per cobrir futures vacants.

El diputat d’ERC Jordi Albert ha lamentat que la llei és “molt pitjor” que el decret que es va convalidar al ple perquè “s’ha perdut quatre mesos per fer el mateix”, mentre que també els comuns han remarcat que preferien el redactat del decret, tot i que han votat a favor de la llei per “responsabilitat”.

La CUP, en canvi, ha votat en contra de la llei perquè creu que “jerarquitza” els funcionaris segons si són del procés d’estabilització o de la via ordinària. La diputada de la CUP Basha Changue també ha assegurat que en matèria de serveis públics “es perd un llençol a cada bugada” i ha acusat el Govern d’estar “desmantellant-los” a través de les externalitzacions que, segons afirma, són “una marca de la casa”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió