Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024
Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024

El pare admès en la causa del 25% reclama per carta a la direcció del centre dels fills l’execució de la sentència

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – El pare que el (TSJC ha admès com a part en la causa del 25% ha enviat una carta a la directora del centre dels seus fills per reclamar l’aplicació de la sentència. L’home li demana que faci “tot el que estigui a les seves mans” per fer efectiva l’aplicació i li adjunta la resolució del TSJC en què se l’admet com a part. En l’escrit enviat a la directora, li recorda que al març ja li havia sol·licitat l’execució de la sentència i que davant del silenci obtingut per resposta, no li va quedar “cap altre via que recórrer al tribunal”. Apunta també que el tribunal va donar 15 dies per a l’execució, termini a punt d’exhaurir-se, sense que tingui constància que s’hagi fet res. Diu que això abocaria a una “tensió que no beneficia ningú”.

Per això, li demana que faci “el que estigui a les seves mans” per tal que la sentència s’executi a l’institut dels seus fills. “No hi ha molt marge per a interpretacions imaginatives o dubtes semàntics, ja que el text de la sentència i de la interlocutòria són clars”, apunta. Afegeix que no està demanant res més que el compliment de la Constitució i de la llei i el “respecte” als drets lingüístics, que considera que en el cas dels seus fills porten nou anys vulnerant-se.

Publicitat

L’home defensa que la sentència del TSJC que estableix un 25% de castellà a les aules és ferma i obligatòria i afegeix que no existeixen vies per modificar-la. Diu també que una obligació essencial en qualsevol estat de ret és “acatar” les decisions judicials. Accepta que la directora tingui una interpretació diferent però insisteix que ell es limita a demanar allò que han establert els tribunals.

El pare planteja que seria d’interès de tots que acabés en aquest punt la via judicial, que s’acatés la decisió i que tothom assumís com a normalitat “el que és normal”: que tant el català com el castellà són llengües vehiculars i d’aprenentatge a l’institut, relata. Diu també que se li fa difícil pensar que això no pugui ser una base raonable per a la convivència.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió