ACN Barcelona.-El Palau Robert de Barcelona acull una exposició que explica la lluita i la resistència de les milícies peshmergas contra l’Estat Islàmic al Kurdistan iraquià, amb el relat de la fotoperiodista de Sabadell Victòria Rovira Casanovas. La mostra, ‘Davant l’Estat Islàmic. Lluita peshmerga i població civil’, es pot visitar al jardí del 2 de febrer al 31 de març i és fruit d’un reportatge al Kurdistan iraquià i a l’Iraq realitzat durant sis mesos l’any 2017 per part de la periodista. El recorregut vol mostrar, d’una banda, la poc coneguda lluita i resistència de les milícies peshmergas i, de l’altra, els problemes i el dolor que ha generat la guerra de l’ISIS a la població civil, tant kurda com iraquiana.
El 3 de gener del 2014, l’Estat Islàmic va ocupar la primera ciutat d’Iraq: Fallujah. Des d’aleshores, les milícies peshmergas han fet una feina de control al front impedint que el grup terrorista ocupés el territori kurd. Malgrat l’esforç d’aquestes milícies, l’Estat Islàmic ha generat greus problemes a la població civil. Grans ciutats, com Mossul, han estat destruïdes; milers de famílies han hagut d’abandonar casa seva per acabar en camps de desplaçats; milers de joves refugiats s’han vist obligats a sortir del país fins a Europa; milers de dones yazidites han estat violades, venudes i assassinades, i milers de persones segueixen en parador desconegut.Tres àmbitsAquest conflicte s’explica a l’exposició des de tres àmbits. El primer, ‘Els peshmergas contra el Daesh’, se centra en els camps d’entrenament situats als afores de les ciutats, i on, tant d’homes com de dones hi treballen diàriament realitzant diferents exercicis teòrics i pràctics. Aquest espai també s’endinsa en la línia de front, un punt de control de diversos kilòmetres des d’on es vigila les 24 hores del dia qualsevol moviment de l’Estat Islàmic. L’àmbit també passa per la situació dels peshmergas afectats per la guerra, on s’hi poden veure els danys causats en les persones durant els els combats i com els mutilats tenen dificultats per tornar-se a incorporar a la vida laboral i problemes per cobrar un subsidi del govern.Al segon àmbit, ‘Població civil,’ s’hi aprecia la situació dels desplaçats: quan l’Estat Islàmic va ocupar el 2014 ciutats com Salahaldin, Mossul, Sinjar, Fallujah o Bagdad (Iraq), moltes famílies ho van perdre tot i van haver de fugir. Dins d’aquest àmbit també es tracta de la situació dels refugiats, en concret dels joves que han hagut de marxar cap a Europa a buscar noves oportunitats laborals, i les yazidites (una ètnia d’origen kurd i de religió preislàmica) amb milers de dones que han acabat segrestades, venudes i violades per membres de l’ISIS.’Epicentre: Mossul’ és el darrer àmbit de l’exposició i tracta sobre l’ocupació el 2014 de Mossul, una de les ciutats més importants de l’Iraq. A la gran mesquita de Mossul, el dirigent de l’EI Abu Bakr al-Baghdali va declarar el naixement del califat trencant la frontera entre l’Iraq i Síria. L’ocupació va durar des del juny del 2014 fins al 9 de juliol de 2017, quan, després de 8 mesos de combats, la ciutat de Mossul va ser completament alliberada per les forces iraquianes amb l’ajuda de les forces peshmergas i de la coalició internacional.
