Edició 2093

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 18 de abril del 2024
Edició 2093

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 18 de abril del 2024

El Palau i l’Orfeó commemoren amb dos concerts el centenari de l’estrena a l’Estat de la ‘Passió segons sant Mateu’

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-El Palau de la Música i l’Orfeó Català commemoraran aquest cap de amb dos concerts el centenari de l’estrena a l’Estat de la ‘Passió segons sant Mateu’ de Bach. L’efemèride, que va tenir lloc a l’edifici modernista el febrer del 1921, és un dels esdeveniments musicals històrics més rellevants a Catalunya. Les actuacions, que tindran lloc dissabte i diumenge sota la direcció de Simon Halsey, comptaran amb un centenar de cantaires de l’Orfeó Català, el Cor Infantil de l’Orfeó amb 40 nens, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i els organistes Juan de la Rubia i Joan Seguí.

Els concerts havien de tenir lloc en les dates exactes del centenari (els dies 27 i 28 de febrer passat), però es va haver de posposar per la pandèmia. Ara es recuperen ara per celebrar el centenari d’aquella cita musical.Les parts solistes vocals seran a càrrec del tenor James Gilchrist (Evangelista), el baríton Josep-Ramon Olivé (Jesús), la soprano Marta Mathéu, el contratenor Alex Potter, el tenor Ilker Arcayürek i el baix Andreas Wolff.La ‘Passió segons sant Mateu’ de Bach és una de les composicions més rellevants del repertori clàssic, una obra singular pensada per a dos cors i dues orquestres. Aquesta idea estableix un diàleg entre si, i també amb el públic. La narració dels fets per l’Evangelista dona pas a les àries i els ariosi, moments de reflexió. La participació del cor és un dels elements més diferencials i adopta diferents papers –poble, deixebles, soldats, sacerdots, turba– al llarg de la Passió.Halsey ha reconegut sentir una “enorme responsabilitat” davant d’un moment històric i ha celebrat les sinergies de músics procedents de diversos llocs d’Europa especialistes en Barroc. El director també ha explicat que fa mig segle que treballa amb la ‘Passió’. Els assajos per tirar endavant el projecte han estat els més nombrosos dels últims anys.De la seva banda, el director principal de l’Orfeó Català, Pablo Larraz, ha qualificat l’obra com una de les “més enormes i monumentals” que es poden i ha constatat la dificultat d’interpretar-la per un cor simfònic menys avesat a cantar música antiga. “El procés ha estat preciós”, ha relatat. Segons Larraz, la ‘Passió’ és una “reflexió de la vida” i abordar-la ha estat un “procés de creixement personal”. La culminació, amb els dos concerts, serà una “catarsi col·lectiva” de la temporada i de l’any de pandèmia, per Joan Oller, director general del Palau de la Música Catalana. En la història de l’Orfeó Català i del Palau, l’obra de Bach n’ha estat protagonista. De fet, l’obra del compositor van ser un dels motors que van empènyer Lluís Millet i Pagès a fundar l’Orfeó Català el 1891. La primera audició de la Passió el 27 de febrer de 1921, a la qual va seguir una segona el 6 de març del mateix any, culminava el gran somni de poder interpretar algun dia les grans obres corals del Kantor de Leipzig. La fita va començar l’any que es va inaugurar el Palau, el 1908, en què l’Orfeó Català interpretava per primer cop el ‘Magnificat’, seguit de la interpretació de la Missa en Si menor el 1911, ambdues obres també en primera audició a l’Estat.La gestació d’una fita històricaL’estudi de la Passió va comptar amb l’expertesa en l’obra del compositor de l’organista alemany Albert Schweitzer, fruit de la relació que havia iniciat amb l’entitat arran d’un concert al Palau el 1909 i de l’amistat que va mantenir amb Millet i Pagès al llarg dels anys.Per al concert del 1921 de la Passió segons sant Mateu, Albert Schweitzer va ser qui va aconseguir una bona edició de partitures, va organitzar la intervenció dels solistes procedents de Berlín, va aconsellar sobre la disposició dels intèrprets a l’escenari i va assessorar en tot moment Millet i Pagès sobre la interpretació de l’obra. Els textos de la Passió es van traduir al català (la traducció dels textos de música clàssica i òpera era una pràctica habitual a l’època), tasca molt acurada que van assumir Vicenç Maria de Gibert i Francesc Pujol, ja que no podien ser alterats en el més petit detall a fi d’adaptar-se a la música.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió