Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

El pacifisme de la producció escènica ‘War Requiem’ de Benjamin Britten arriba al Liceu

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-El “dol no processat” per les guerres europees arribarà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona de 21 al 31 d’octubre amb la producció escenificada ‘War Requiem’. La proposta compta amb música del compositor britànic Benjamin Britten i text de Wilfred Owen, amb el segell del director d’escena americà Daniel Kramer i la mirada de l’artista audiovisual Wolfgang Tillmans. Escrita en plena guerra freda amb l’amenaça nuclear en el seu punt àlgid, el 1962, l’obra té un missatge pacifista i d’esperança, a més d’un rerefons ecologista. La proposta, estrenada el 2018 per l’English National Opera, es podrà veure per primera vegada a Espanya amb els tres rols protagonistes a càrrec de Matthias Goerne, Mark Padmore i Tatiana Pavlovskaya.

El mestre Josep Pons, que ha dirigit aquesta obra moltes vegades, es posarà al capdavant de l’Orquestra Simfònica del Liceu i Pablo Assante debutarà com a director del Cor del Liceu amb una obra on els tres cors (masculí, femení i veus blanques) juguen un paper central. També hi participa el Cor infantil VEUS – Amics de la Unió de Granollers, dirigit per Josep Vila i Jover.Amb una durada d’una hora i mitja, la proposta reivindica el missatge d’acabar amb totes les guerres que defensava Britten: objector de consciència i pacifista compromès que vivia en un exili americà. En la producció, Kramer i Tillmans obren una finestra on les atrocitats de l’home culminen en un món ocupat pel regne vegetal. L’obra, estrenada el 1962 a la catedral de Coventry a Birmingham i representada per primer cop el 1977 al Palau de la Música Catalana i no es veia al Liceu des del 2010.Segons ha explicat Kramer, feia una setmana que havia acceptat el seu càrrec com a director artístic de l’English National Opera quan va arribar el Brexit i es temia aleshores restriccions financeres. Pel que fa a la producció, ha assegurat que sempre l’havia concebut al voltant del dol. “La peça parla del dol encara no processat i del trauma de les guerres a Europa en general”, ha afegit.”Tinc una passió personal per treure’m de la zona de confort”, ha explicat sobre la producció, que també vol ser una invitació als joves a entrar en el món de l’òpera més enllà dels clàssics. Un dels avantatges és que per a ell, amb ‘War Requiem’ no hi ha expectatives com en altres peces tradicionals, i aquesta és una de les seves “gràcies”.Una reflexió del cos humàSobre la producció, ha recordat que quan es preparava l’espectacle original, Gran Bretanya vivia un “nacionalisme fervent” i si bé en un primer moment creia que s’havia de fer una producció només amb artistes britànics, al final va ser possible configurar un segon cor amb “persones diverses”. Segons ha assenyalat, el resultat és una creació que reflexiona sobre el cos humà i sobre el fet que aquest pot estar en discordança o en harmonia. “L’obra sempre aposta per l’harmonia, reina de tota la peça de la mà de 123 cossos”, ha dit. En l’ordenació d’aquests 123 cossos hi té un paper fonamental el fotògraf alemany Wolfgang Tillmans, amb qui va explorar com afecta actualment les persones la guerra i especialment en temps de covid.En referència fa a la intervenció del videoartista, aquesta aconsegueix crear una atmosfera que dona suport al missatge de l’òpera. Per exemple, hi ha fotos velles i noves després de fer dues visites a la Catedral de Coventry, on ell va capturar el mínim detall, com “una pedreta ridícula” de la catedral que al final ha donat per vint minuts de seqüència.Del vessant musical de la proposta, ha remarcat que Britten dominava molt el fet d’enquadrar i emmarcar els silencis. Entre les escenes, hi ha dos personatges que es troben al purgatori i un acusa l’altre d’haver-lo matat, un home a l’església combatent la seva pròpia religió i els cors clamant per quin sentit té la guerra.Els intèrpretsLa soprano Tatiana Pavlovskaya ha destacat que sempre havia somiat en una versió escenificada de l’òpera, mentre que de Britten ha aplaudit que en el seu moment va trencar amb 300 anys de silenci musical, i va donar lloc a un centenar de peces, moltes “obres mestres” que mereixen ser conegudes per la humanitat. Sobre el seu paper a l’espectacle, ha dit que fa una mirada al passat i al futur amb un missatge clar pels joves. “És un cant molt bonic per als que pensem que la guerra i la destrucció no entra en els nostres caps”, ha sintetitzat.D’altra banda, el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, ha destacat que aquesta és una “perfecta oportunitat” per reconnectar la peça amb preocupacions de la societat com el pacifisme. Segons el seu parer, es pot comparar aquest ‘War Requiem’ amb el ‘Guernica’ de Picasso. En l’àmbit musical, Josep Pons ha explicat que Britten va dibuixar tres espais i un instrument que fa de nexe: la campana.Aixecament de les restriccionsEl director general del teatre líric, Valentí Oviedo, ha explicat que després de l’aixecament de les restriccions, des de la sala estan “molt il·lusionats” de tornar a la realitat i no haver de viure en la incertesa de reubicar els abonats per tal de mantenir les distàncies. Així, després d’una temporada plena d’interrogants, el ‘War Requiem’ els servirà com a etapa de transició, ja que en les funcions en què hi havia abonats es mantindrà la mateixa la revocació i no ompliran les butaques buides. Segons ha afirmat, primer “per respecte” als abonats i en agraïment a aquells que han aguantat les reubicacions des de la temporada passada, però també perquè és molt complicat fer aquests reajustaments quan avui mateix no saben si encara està publicada la nova normativa al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). “És important fer aquest període de transició”, ha insistit.Aquesta “òpera de transició” permetrà al teatre arribar a la següent, l”Orpheus’, al 100% d’ocupació, tot i que ja hi haurà dues funcions al ‘War Requiem’. Oviedo ha explicat que per arribar a complir les noves normatives el Liceu necessitarà un temps d’adaptació, ja que la sala de concerts és un “petit transatlàntic”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió